Batalla de Prats de Rei. Tram 3 de 3

Ruta de la batalla de Prats de Rei, tram tercer

Aquesta ruta existeix fa anys. És una ruta circular al voltant de la vila de Prats de Rei que ressegueix els escenaris de la batalla de la guerra de successió que tingué lloc entre setembre i desembre de 1711. És una ruta circular de més de 17 quilòmetres. Jo l’he dividida en tres trams per tal de fer-la assequible a un públic més divers, i possiblement per assaborir-la més. Per tant cadascun dels tres trams partirà de la població, de manera que al quilometratge específic de la ruta s’hi afegeix el quilometratge d’accés i retorn des del poble.
El track comença a la cafeteria del Passeig de Josep Mª Llobet on hi ha un aparcament; des d’alli, pel carrer Nou i la plaça Major farem un curt recorregut pel centre de la vila que ens deixarà en el punt d’inici.
Aquest tercer tram parteix de la placeta que fa el carrer Raval de Sant Joan, on hi ha la capella de Sant Joan i, pel carrer del Ravalet encara el camí antic de Cardona. Fins arribar a la cruïlla de Solanelles des d’on vé la ruta en el sentit de les agulles del rellotge hi tenim 1,760 metres.
Continuarem cap el nord, passarem per sota de la línia fèrria cap a la plana de l’Hostal del Bou. Ens acostem al turó de Puigdemàger. Albirem les runes de la casa i part de les de l’antic castell. Gaudim del paisatge entre els camps de Puigdemàger i tornem a la via, en el lloc del pont d’en Palletes, que no hem de travessar. Ens en tornem a allunyar. Passem prop de les runes de la casa de Bec-eixut, a la dreta, i també a la dreta el turó del Ferran. Arribem a la carretera asfaltada que des de l’eix transversal condueix fins el nucli de Les Coromines. Seguim pel vial asfaltat fins el pont del Ferran (hi falta l’indicador de la ruta de la batalla) que travessem i tombem a la dreta tot seguit, enfilant el camí de Moriscó, també asfaltat.
Ara el camí ens ve de baixada i les vistes continuen essent extenses i plaents. A la nostra esquerra veiem el mas de Can Ponarreta i la barraca i el pou de la Gaspana. Cap a la dreta Can Pau, i arribem a Can Pere Miquel. D’aquí a dos-cents metres torcem a l’esquerra i encarem la costa que ens portarà fent un rodeig a l’Estrada, casa important. Panell informatiu. És interessant acostar-se fins el porxo malgrat la cadena; si ho fem, que sigui de manera respectuosa i sense deixar cap rastre.
El temps en què vaig fer aquest tram (un dia assolellat de finals de Març) els camps lluïen un verd esclatant i el cel un blau esponerós, de manera que tota la ruta va ser un joiós gaudi. Deixem l’Estrada i seguim pujant lleugerament fins l’extrem de l’allargassat turó de Puigfarner, on tombem noranta graus a la dreta i enfilem el descens de retorn al poble pel camí de la Pujada del Pou (en aquesta cruïlla és on abandonem el traçat de la ruta de la Batalla).
Entrem a la vila travessant el torrent de l’Anoia pel Passeig Batlle Guixé, una zona d’horts on hi ha una antiga font, i arribem al punt de partida.
L’itinerari no presenta cap dificultat, sempre per pistes amples. Això si, cal estar atents a cada cruïlla per evitar marrades.