TUC DETH PLAN DER OME (VACANERA) (100 CIMS FEEC) DES DE BAUSEN-TUC DES TRES CORETS-MALH DES BESSONS-CAP D'ESTANHS-TUC SAHAJA

Inoblidable ruta per recórrer la que segons molts és la ruta senderista més bonica de la Val d'Aran, la circular del Bosc Encantat de Carlac. Però no sols això, sinó que durant aquesta preciosa ruta sortint del poble de Bausen carenejarem per la Serra de Vacanera pujant entre altres al cim del Tuc deth Plan der Ome, inclós al repte dels 100 cims de la FEEC, passarem pel bonic bosquet de Saplan, i farem un aventurer descens per baixar la Serra de Lauadors. Una volta basada en la com sempre excel.lent ruta de l'usuari Aventura't on com a punt per arrodonir l'excursió, visitarem el famòs Cementiri de Teresa, el cementiri civil més petit d'Espanya.
Comencem la volta al pàrquing d'entrada de la població aranesa de Bausen, just a sota de l'església de Sant Peir ad Vincula, per la qual passarem al final del recorregut. Seguim pel Carrer de Sant Pere fins arribar a la font, Hònt des Cortelhats, a tocar a l'ajuntament, on pugem girant a la dreta fins arribar al Carrer Major, que agafem a l'esquerra i que ens porta a passar per una segona font. Aviat sortirem del poble per una pista fins arribar a una cruïlla on deixant les senyals de GR, agafarem les senyals grogues en direcció al Còth de Vacanera pel conegut com a Camí de Saplan. Preciós tram que ens espera durant uns 3,5 km on anirem pujant endintsant-nos al bosc, per zones on abunden les falgueres, els avellaners i els raigs, fins a la Cabana de Saplan. Després d'un primer tram on predomina la falguera i l'avellaner, entrarem al Bosquet de Saplan i anirem passant junt a restes d'antigues bordes, travessarem els torrents o Arrius d'Estèish, Liat i Cumedan, a més de caminar envoltats de magnífics faigs que donen un toc màgic a primera hora del matí a aquest ombrívol tram del recorregut. El corriol es segueix molt bé fins arribar a la ben visible Cabana de Saplan, on nosaltres vam fer un petit desviament a la confluència dels dos torrents, Arriu des Arramers i Arriu de Costa Pinen, on vam trobar una gran quantitat de vaques que ens obligaven a passar-les gairebé a tocar. Per evitar problemes, vam desviar-nos a la dreta fins anar a una part amb menys densitat de vaques fent una petita grimpada a un ressalt herbat per recuperar el corriol més amunt i arribar a la cabana, on com no, vam trobar altra bona quantitat de vaques. Agafem el camí pista que surt darrera de la cabana i que gira a l'esquerra creuant el Torrent de Costa Pinen. Aqui vam trobar un caçador en endinsar-nos a la zona d'avets que ens va comunicar que just a l'altra vessant de la muntanya, pels barrancs que cauen de la Serra de Vacanera que anàvem a recórrer, s'estava realitzant una batuda autoritzada. El senyor va ser molt amable amb nosaltres i va comunicar als altres caçadors amb el walkie que en unes hores, nosaltres estaríem passant per la zona. Per si de cas, com passa en aquest casos, algun element de roba reflectant sempre és més que recomanable. La pista ens acaba portant en pujada fins a un collet on a l'esquerra tenim el cim de Cap d'Agudes. Nosaltres, però, deixem la pista per agafar un corriol carener que passa a tocar del petit Estanh de Sèrralonga, molt sec al nostre pas, i que puja amb el nostre objectiu ben visible, l'altiu cim del del Tuc des Tres Corets (1952m). El corriol comença a guanyar inclinació a mesura que ens apropem al cim, sent realment costerut al tram final, on ens rep una fita cimera i unes magnífiques vistes de 360º destacant la visió de la regió francesa del Louchonnais, amb el seu poble balneari principal, Bagnères de Luchon. Estem a la frontera franco-aranesa més occidental, i ara, la recorrerem sensera durant uns 6 km en sentit nord travessant la bonica Serra de Vacanera. Una curta baixada des d'aquest primer cim ens portarà a un collet on tornarem a pujar per coronar el modest cim del Malh des Bessons (1946 m), que com tots els que pujarem avui, estarà coronat per una gran fita fronterera numerada. El recorregut és molt senzill e intuitiu perque es tracta d'anar de fita a fita, sempre molt visibles. El següent cim serà el Cap d'Estanhs (2084 m), des d'on tornarem a baixar per arribar al Còth d'Estanhs, on trobem unes basses bastant seques i les ruïnes del que semblen uns antics remuntadors d'esqui. En aquest coll comencem a trobar senyals de GR que només caldrà segur per anar pujant pel suau pendent herbat que recorre tot aquest sector de la Serra de Vacanera fins arribat al cim més destacat de la ruta, el Tuc deth Plan der Òme (2194m), inclós al repte dels 100 cims de la FEEC i on trobem la fita fronterera 401 acompanyada d'una gran quantitat de formigues voladores. Les vistes, com no podia ser d'altra manera, magnífiques cap al Louchonnais, Comenges i moltes i conegudes muntanyes araneses pujades anteriorment. A l'esquerra des del cim, veurem un promontori que sobresurt de l'escarpada carena i que serà el nostre pròxim objectiu, el Cap de Canaus. Una curta baixada seguint el GR, on trobem una senyal que ens indica del perill d'aproprar-nos massa a la cinglera, i el deixem momentàniament per, sense camí definit apropar-nos al sortint del Cap de Canaus (2127 m), des d'on tenim magnífiques vistes dels pobles de Bausen i Canejan i des d'on podem veure la cinglera on es situa el cim del Tuc deth Plan der Ome del qual hem baixat fa tan sols uns minuts. Tornem al GR, que passa pel cim del Tuc d'Angost o Pic de Bacanere Artigue segons la nomenclatura francesa (2130 m) i que després baixa a un collet on deixem les senyals de GR per començar a pujar pel vessant herbat que ens portarà al darrer cim del dia, el Tuc de Sahaja (2163 m). Seguim la linia carenera fins baixar a un altra collet abans d'arribar al cim del Tuc des Estanhs, on donem per finalitzar el tram carener per començar el descens. Comencem a baixar coma avall seguint algun rastre de corriol d'animals fins que arribem a un petit torrent que comencem a seguir continuant baixant. En aquet punt, ens trobem al grup de caçadors dels quals teníem ja coneixement i que ens pregunten sorpresos per on pretenem baixar i si sabem cap a on anem. Sens dubte, aquesta remota i esquerps zona no sembla que sigui gaire freqüentada, al menys, per senderistes. Nosaltres continuem baixant tocant al torrent fins que més avall, trobem una resta de corriol que s'en va a la dreta sense perdre alçada i que recorre el vessant de la Coma dels Lauadors. El corriol no és gaire còmode però es deixa fer sense problemes, arribant a un punt on s'endinsa a una zona més boscosa i que surt després a una carena herbada on comencem a perdre més ràpidament alçada a l'esquerra en direcció a una zona on abunden les falgueres. Anem creuant tota aquesta zona de falgueres sense gaire problemes fins que més avall, anem a l'esquerra per endinsar-nos al bosc, una bonica fageda on entrem, en un tram laberíntic on trobem magnífics exemplars de faig i on anirem baixant, amb algun tram realment costerut, camí del Coret de Pan, on hem d'enllaçar amb el GR que recorre el Bosc de Carlac. Un darrer tram on tornem a trobar moltes falgueres, i acabem sortint al citat GR-211, una mica més a la dreta del Coret de Pan. Acaba aqui el tram aventurer d'aquesta espectacular ruta per començar el preciós recorregut pel Bosc de Carlac. Aqui, si volem, tot i que pensem que és gairebé un pecat fer-ho, podem tancar la ruta si decidim no visitar el bosc de Carlac i volem tornar a Bausen. En aquest supòsit, només cal anar a la dreta passant pel Coret de Pan i acabar sortint a la senyal que hem trobat a tocar a Bausen, al començament de la ruta, i que ens endinsava al Bosquet de Saplan. En 20 minuts estaríem altra cop a Bausen. Nosaltres, però, anem a l'esquerra endinsant-nos al preciós bosc de Carlac, que com comentàvem, és per molts la ruta senderista més maca de la Vall d'Aran. Ens endinsem al bosc màgic de Carlac, ombrívola fageda on comencem a trobar gent recorrent-la en un sentit i l'altra. Per un pontet creuem el bonic Torrent de Lauadors, que ens ha acompanyat una bona estona abans bastant més amunt on hem trobat els caçadors. Passem per una barraca de pedra i el GR gira a la dreta baixant i deixant a l'esquerra les Bordes de Carlac. El GR tornar a creuar l'Arriu de Lauadors, ara més avall, passant pel darrer tram de fageda, on un cop sortits, les vistes s'eixamplen a la zona de Es Artigues, on a l'altra part de la vall, veiem penjat el bonic poble de Canejan. Amb vistes cap a la Vall de Toran, el corriol segueix en direcció a Bausen seguint el vessant de la muntanya fins arribar a l'ermita de Sant Roc, on fem un petit tram circular per visitar la cirereta al pastís d'aquesta inoblidable ruta, el Cementiri de Teresa. Solament comentar que es tracta del cementiri civil més petit d'Espanya i que es remunta a una tràgica història d'amor ocorreguda a la població l'any 1916. A l'entrada del minúscul cementiri, tenim a un panell, escrita la bonica història d'aquest bucòlic racó. Seguint un corriol que surt darrera del cementiri, arribem a un mirador on trobem una creu, des d'on tenim magnífiques vistes de la població de Les. Uns metres més endavant, a una zona més ampla, ens trobem amb un singular tronc, és l' "Haro" de Bausen, element important del folclore de benvinguda a l'estiu dels pobles del territori aranès. Tancat aquest curt bucle, i altra cop a la ermita de Sant Roc, seguim el GR a l'esquerra per entrar a Bausen i les seves primeres cases, fins a l'església de Sant Pèir ad Vincula, del s. XVIII, on girem a l'esquerra passant pel davant fins tornar al punt on hem començat aquesta fantàstica ruta.

IBP INDEX 178 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).