(BE) COSTA BRAVA (08)Tamariu - Begur
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.37 mi
- Elevation gain
- 1,499 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,073 ft
- Max elevation
- 953 ft
- TrailRank
- 51
- Min elevation
- 953 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 2 hours 28 minutes
- Coordinates
- 808
- Uploaded
- November 10, 2014
- Recorded
- November 2014
near Tamariu, Catalunya (España)
Viewed 4573 times, downloaded 115 times
Trail photos
Itinerary description
En Aiguablava tomo el camino de Ronda GR-92, rayas rojas y blancas, después de una fuerte subida se llega a Cala dels Tries o port D'esclanyá, luego te apartas del mar por unas construcciones hasta llegar a Fornells y al port,desde aquí al frente hay la Illa Blanca y a la izquierda Ses Planelles,a continuación pasas por Platja de L'Anastàsia y vuelves a alejarte del mar para pasar por otra zona edificada, hasta que encuentras las escaleras que bajan a la Platja Fonda. Hay un difícil descenso hasta la playa, pero vale la pena hacerlo, aunque lo haces rápido ya que parece que haya un peligro inminente de desprendimientos, hay unas casas arriba de la loma que parece tengan que desplomarse. Regresas al camino y a partir de aquí empieza una subida dura, en apenas 600 metros pasas de 50 metros de altura a 250 metros, pero merece la pena, a medida que vas subiendo si te dás la vuelta puedes ver unas vistas espléndidas de Aiguablava y parte de la zona por la que antes has pasado. Cuando llegas arriba y encuentras las primeras casas dejas el Gr-92 y a la izquierda despues de pasar por un camino junto a varias edificaciones, llegas por una carretera asfaltada que pasa cerca del Puig Son Ric a Begur.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
En l'anterior ruta de la Costa Brava (Costa Brava () Llafranc - Tamariu - Aigua Xelida), arribava també fins a Cala Marquesa, així doncs en aquesta ruta deixo de banda aquesta zona, que d'altra banda cal dir que està molt construïda, i arribo el més ràpid possible a Aiguablava, però sense deixar d'admirar les primeres vistes que des de la carretera s'observen sobre aquesta cala.
A Aiguablava prenc el camí de Ronda GR-92, ratlles vermelles i blanques, després d'una forta pujada s'arriba a Cala dels Tries o Port d'Esclanyà, després t'apartes del mar per unes construccions fins arribar a Fornells i al port, des aquí al capdavant hi ha l'Illa Blanca ia l'esquerra Ses Planelles, a continuació passes per Platja de l'Anastàsia i tornes a allunyar del mar per passar per una altra zona edificada, fins que trobes les escales que baixen a la Platja Fonda. Hi ha un difícil descens fins a la platja, però val la pena fer-ho, encara que ho fas ràpid ja que sembla que hi hagi un perill imminent de despreniments, hi ha unes cases dalt del turó que sembla hagin de desplomar-se. Tornes a camí ia partir d'aquí comença una pujada dura, en tot just 600 metres passes de 50 metres d'altura a 250 metres, però val la pena, a mesura que vas pujant si et gires pots veure unes vistes esplèndides d'Aiguablava i part de la zona per la que abans has passat. Quan arribes a dalt i trobes les primeres cases deixes el Gr-92 ia l'esquerra després de passar per un camí al costat de diverses edificacions, arribes per una carretera asfaltada que passa prop del Puig Són Ric a Begur.
Waypoints
Photo
733 ft
Begur
Begur es un municipio de la provincia de Gerona, situado en la comarca catalana del Bajo Ampurdán. Escrito también tradicionalmente como Bagur por la variación en la transcripción de la vocal neutra, está documentado en la Edad Media como Begurio, probablemente nombre latinizado de un céltico Becuro.Bagur tiene 4.304 habitantes (según datos de 2008) y es un centro turístico importante del Bajo Ampurdán. En verano la población supera los 40.000 habitantes. A pesar de su carácter turístico, mantiene un importante pasado histórico que se remonta a la prehistoria, pasando también por época ibérica. En todo el término municipal se han encontrado importantes restos que confirman la antigüedad de su núcleo como asentamiento humano, importante durante la época feudal. El Castillo de Bagur es el símbolo más emblemático de esta época. Uno de los atractivos más interesantes del municipio es su legado patrimonial, dentro del cual se encuentran cinco torres de defensa que se levantaron contra la piratería mora. Construidas entre los siglos XVI y XVII, constituyen un elemento muy característico del actual paisaje urbano de Bagur. Éste ha estado también significativamente marcado por las construcciones que realizaron en su momento los indianos, bagurenses que cruzaron el Atlántico para ir a hacer fortuna al continente americano, sobre todo a Cuba. El municipio está articulado alrededor del núcleo de Bagur, centro administrativo del término, que también incluye los núcleos de Esclanyà —con un núcleo antiguo románico—, Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava y Fornells. Dentro de su término se encuentran algunas de las playas más prestigiosas de la Costa Brava —Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Playa Fonda, Fornells y Aiguablava. Begur és un municipi de la província de Girona, situat a la comarca del Baix Empordà. Escrit també tradicionalment com Bagur per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat en l'Edat Mitjana com Begurio, probablement nom llatinitzat d'un cèltic Becuro.Bagur té 4.304 habitants (segons dades de 2008) i és un centre turístic important del baix Empordà. A l'estiu la població supera els 40.000 habitants. Malgrat el seu caràcter turístic, manté un important passat històric que es remunta a la prehistòria, passant també per època ibèrica. En tot el terme municipal s'han trobat importants restes que confirmen l'antiguitat del seu nucli com a assentament humà, important durant l'època feudal. El Castell de Begur és el símbol més emblemàtic d'aquesta època. Un dels atractius més interessants del municipi és el seu llegat patrimonial, dins del qual es troben cinc torres de defensa que es van aixecar contra la pirateria mora. Construïdes entre els segles XVI i XVII, constitueixen un element molt característic de l'actual paisatge urbà de Begur. Aquest ha estat també significativament marcat per les construccions que van realitzar en el seu moment els indians, bagurenses que van creuar l'Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba. El municipi està articulat al voltant del nucli de Begur, centre administratiu del terme, que també inclou els nuclis d'Esclanyà -amb un nucli antic romànic-, Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells. Dins del seu terme es troben algunes de les platges més prestigioses de la Costa Brava -Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava.
Photo
16 ft
Tamariu
Tamariu es una entidad de población o pedanía perteneciente al municipio de Palafrugell (Es una de sus tres playas), en la comarca del Bajo Ampurdán, provincia de Gerona, en su zona costera, situada en plena Costa Brava, en una bahía pronunciada, flanqueada por formaciones de ortosa al norte, y roca calcárea al sur. La playa está formada principalmente por arena de grano grueso y gravilla de ortosa. Contiene tres playas (dos de arena de grano grueso y una de piedras). Antiguo asentamiento de pescadores, en el que guardaban las barcas y aparejos de pesca. Posteriorment, a principios de siglo XX, se contruyen las primeras casas y poco más tarde llegan los primeros veraneantes. En los años 60 existía un local nocturno, La Raqueta, en el que actuaron, entre otros, la Chunga, Carmen Amaya y Joan Manuel Serrat. Actualmente su actividad es básicamente turística. Tamariu és una entitat de població o pedania pertanyent al municipi de Palafrugell (És una de les seves tres platges), a la comarca del Baix Empordà, província de Girona, a la seva zona costanera, situada a la Costa Brava, en una badia pronunciada, flanquejada per formacions d'ortosa al nord, i roca calcària al sud. La platja està formada principalment per sorra de gra gruixut i graveta d'ortosa. Conté tres platges (dues de sorra de gra gruixut i una de pedres). Antic assentament de pescadors, en el qual guardaven les barques i aparells de pesca. Posteriorment, a principis de segle XX, es construeixen les primeres cases i poc més tard arriben els primers estiuejants. En els anys 60 hi havia un local nocturn, La Raqueta, en què van actuar, entre d'altres, la Chunga, Carmen Amaya i Joan Manuel Serrat. Actualment la seva activitat és bàsicament turística.
You can add a comment or review this trail
Comments