Beget circular, de l'Alta Garrotxa al Vallespir (2 dies)

Itinerari circular amb inici i final al pintoresc poble de Beget, situat a l'Alta Garrotxa, proper al llindar fronterer amb França. La ruta proposada està pensada per fer-la en dos dies i passa per fagedes, rieres, corriols endinsats en el bosc i pistes amb panoràmiques excepcionals.

Descripció del itinerari:

Primer dia: Ermita Sant Cristòfol (Beget)- Coll de Golofreu (l'oratori)- Coll de Malrem- Lamenère-Hostatgeria cristiana ND du Coral (12,5 km)

Segon dia: ND du Coral- Coll de Vernadell- Rocabruna- Castell de Rocabruna- Riera de Beget- Ermita Sant Cristòfol (Beget) (15 km)

Crònica de la ruta:

Primer dia

Sortim de la plaça que hi ha al davant de l'església de Sant Cristòfol de Beget, una de les joies del romànic que podem trobar a Catalunya la qual fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
A la plaça trobem el primer rètol indicador dels molts que anirem veient al llarg del camí. El camí de la dreta segueix indicacions del GR-11 i el de l'esquerra ens indica el GR-83, el qual seguirem durant gairebé tota aquesta primera jornada. Així doncs, prenem aquest camí cap a l'esquerra que travessa la riera de Beget per un pont de pedra. En aquest punt, si donem una ullada enrere tindrem una estampa perfecte de Beget amb l'església de fons. Seguim avançant pel mateix camí entre alguns restaurants i cases i quan sembla que sortim del poble, veiem un segon rètol que ens marca un camí que puja a la nostra esquerra.
Veurem indicacions del Coll de Malrem i GR-83, les quals haurem de seguir. El corriol voreja una casa i ràpidament s'enfila muntanya amunt, seguint un rumb nord-oest. Trobem en tot moment el camí molt ben fitat amb la pintura vermella i blanca del GR-83.El primer tram de la pujada el pendent és força suau, però ben aviat comença a inclinar-se una mica més.
Aquest segon tram és el que apareix marcat al mapa en forma d'esses, que duren més o menys fins a sortir a una mena de mirador a la zona del Grau des d'on veiem Beget a la llunyania ja (constatant el desnivell que hem superat ja). A partir d'aquí, el pendent torna a suavitzar i el camí (encara bosc endins) voreja un turonet pel seu vessant oest i va pujant cap al nord, sortint a una zona més oberta (ens trobem a La Maçana).
El camí puja a poc a poc seguint un rumb nord-est en un primer tram i després es va redreçant cap al nord. A la cota 960 m passem un encreuament que obviarem, mantenint rumb fins a sortir a l'oratori i una mica més enllà acabem arribant a una pista de terra, ens trobem ja al coll de Golofreu (965 m).

Creuem la pista i a l'altra banda veiem una altra pista que s'enfila seguint un rumb inicial de 290º (NW). Ara ens toca seguir caminant durant una estona per una pista que en el seu tram inicial puja una mica però que quan arribem a la cota 1000 m comença a planejar força. Pel camí podrem gaudir de vistes fantàstiques de la Serra Llarga i el Comanegre. Quan portem poc menys d'un quilòmetre i després d'algunes curtes pujades, trobarem en un revolt de la pista un corriol que s'enfila bosc endins i que traça un rumb inicial de 40° (el corriol està ben indicat). El sender va pujant a poc a poc i manté un rumb nord-est fins a sortir a una zona de prats que ja deixa entreveure que tenim ben a prop el Coll de Malrem, el qual hi arribarem seguint les fites del GR-83.

Des del Coll de Malrem, hem de baixar per l'altre vessant de la muntanya (ja en territori francès) amb un rumb inicial de 60°, però que ràpidament es redreça a 40°. En aquest tram de baixada ens continuen acompanyant les fites del GR. Mentre baixem, passem per una fageda de gran bellesa i travessem uns quants cops el torrent del coll de Malrem que després de les recents pluges fan goig de veure (veiem algun petit salt d'aigua a la riera de la Menera).
La baixada és suau i progressiva i no comporta dificultat(tot i que després de pluges cal anar sempre amb compte amb les roques mullades i el fang que ens poden jugar una mala passada). En el tram final voregem la riera de la Menera pel seu costat esquerre i trobem un parell de construccions de pedra com són Calceric i Ca l'Agafallops. Després d'aquest llarg tram de baixada per corriol (uns 3,5 km) enllacem amb una pista que ens porta a Lamenère. De fet, la travessem i es segueix pel GR-83 que la voreja fins que acaba sortint novament a la pista, ja amb el rètol de Lamenère a la vista i el pont que creua la riera de La Menera. Primer trobem el veïnat del Terrer Roig i una casa aïllada i uns metres més endavant i després d'un marcat revolt de 180° ja entrem al nucli de la població on arribem a la plaça Philippe Cassu (batlle de la població entre el 1989 i el 1995). La plaça està situada al costat de l'església del poble i compta amb alguns bancs on podem seure a dinar.

Reprenem el camí seguint pel mateix carrer en sentit nord on el darrer edifici del poble (una mena de bar o centre cívic) veiem a mà esquerra un rètol que ens indica com arribar als lavabos i un altre que ens indica Notre Dame du Coral a 1 h i 30 minuts on farem els 3,8 km que resten per acabar la jornada d'avui. A la paret es veu la marca vermella i blanca del GR i el rètol esmentat (pot costar una mica de veure, però crec amb el comentari queda clar).
Baixem per unes escales i després girem a la dreta on prenem un camí que baixa al riu i el creua. Passem per una zona amb unes taules de pedra (on es pot fer pícnic) i passem al costat d'una bassa. El camí puja cap al nord-oest i passa pel costat d'una casa que voregem i acabem sortint a una pista on ràpidament trobarem un rètol que ens marca un corriol que s'endinsa novament al bosc i que surt amb un rumb de 330°. Trobarem un indicador que posa Coral i fites de GR.
En aquest tram, el camí està una mica brut i pot costar una mica de seguir però hi ha unes fletxes taronges, a terra o en troncs, que acaben sent força útils per seguir el camí, el qual acaba a una mena de camí més ample que planeja força i que seguirem en sentit nord-oest fins a arribar a un revolt força marcat on el camí és redirigeix cap al sud-oest i va redreçant-se cada cop més cap a l'oest. Aquest tram de camí és d'especial bellesa per la fageda i els castanyers que hi trobem. Pel camí anem creuant diversos torrents fins que arribem a un punt on deixem la pista i tornem a prendre un corriol que marxa cap a l'oest bosc endins i ens acaba conduint fins al torrent de Vernadell (el qual baixava amb força aigua) i deixava una bonica estampa. Travessem el torrent pel pont i pugem per un corriol que es dirigeix cap al nord i en el tram final repunta cap al nord-oest fins a desembocar a una pista on podem veure un rètol que ens indica l'hostatgeria ND du Coral a escassos 500 metres cap al sud. Seguim la pista i arribem al punt final de la primera jornada.

Distància: 12,5km
Desnivell positiu: 1.000m
Desnivell negatiu: 450m


Segon dia:

Sortim de ND du Coral en direcció sud-oest. Trobem una pista i un corriol a la dreta amb indicacions en groc i vermell que senyalitzen un camí cap al coll d'Ares. En la jornada d'avui ja no seguirem més el GR-83.

Prenem el corriol que surt amb un rumb de 247° i que en uns 350 metres (+o-) ens deixa novament a la pista, la qual haurem de seguir al llarg d'una estona, sempre seguint fites grogues i vermelles. L'haurem d'agafar amb un rumb inicial cap al nord (cap amunt) i la seguirem aproximadament al llarg d'un quilòmetre. Trobarem una altra pista que surt amb un rumb de 100° (Est) i que després torna a girar cap al sud-oest en un revolt de 180° fins a sortir a un coll ample des d'on veiem el Tossal de Cal Pubill a l'est. Nosaltres, però seguirem les fites vermelles i grogues que van cap al sud-oest. Passem per una pista d'herba on gaudim de grans panoràmiques i passem pel costat de la masia Casademont, vorejant-la una mica per sota (pel seu costat sud). Trobem una nova pista d'herba que marxa a ponent uns 400 metres i després torna a girar cap al NE (50°) fins a sortir al Coll del Boix.
En aquest punt deixem de seguir les indicacions grogues i vermelles. Ens trobem en un punt on les fites grogues i vermelles ens marquen un corriol que s'endinsa el bosc amb un rumb nord-oest i que ens conduiria fins al Coll d'Ares. D'altra banda, tenim una pista que enfila un rumb cap a l'oest i de seguida es redreça cap al sud-oest i després de superar uns 40 m de desnivell arribem al coll de Vernadell (frontera entre França i Catalunya) on ja veiem un rètol en català amb indicacions per arribar a Rocabruna i Beget. El camí que prenem a partir d'ara, és el PR C-187 que baixa en el seu tram inicial per un corriol que ressegueix un torrent i ens acompanyaran ara les fites grogues i blanques que ja coneixem dels PR's.

El corriol se segueix força bé (anar alerta en dies plujosos o després de pluja perquè pot ser fàcil relliscar). El corriol primer va cap a l'oest i després més cap al sud-oest. Acabem sortint al costat d'una construcció de pedra on prenem un corriol al nord (curt tram), que després de travessar un torrent ens deixa a una pista que ja no abandonarem fins a Rocabruna. Aquest tram de pista es pot arribar a fer pesat, tot i que les vistes que deixa són sempre una recompensa.
També hi ha l'opció uns 100 o 125 metres després d'agafar la pista d'agafar un corriol que surt amb un rumb inicial de 150° i que ens permet fer la baixada a Rocabruna endinsats al bosc (de totes maneres, no em va semblar veure molt clarament el corriol i no sé en quines condicions es troba, nosaltres vam seguir les indicacions del PR-C187 que van per la pista). Aquest tram de pista no té cap dificultat, anirem baixant amb un rumb cap al sud, seguint sempre la pista principal fins a arribar a la carretera a l'altura de Rocabruna.

Prenem la carretera cap a l'est (la nostra esquerra), passem pel davant de la masia de Can Simonet, i la seguim uns 400 metres fins a arribar a l'encreuament de Can Tadeu on veurem rètols indicatius i diferents opcions per continuar.

Nosaltres prenem una pista de terra que marxa rumb cap al sud en direcció al castell de Rocabruna. Anirem trobant uns senyals de ferro en vertical que posen castell, així que no hi ha grans dificultats per orientar-se. En 1,3 km aproximadament arribem a dalt del castell, on val la pena fer una volta i visitar les torres i restes que queden en peu, així com pujar a la roca d'on tenim unes vistes panoràmiques d'excepció. El castell es troba al capdamunt del turó del Castell. Usarem el mateix camí de baixada que de pujada al castell. Un cop hem baixat del castell, seguim el PR-C187 cap al sud (passem per la casa Can Castell) i anem baixant fins a arribar a la masia de les Gasoveres on prenem una pista en sentit nord-oest que ens acaba deixant en un punt on hem de creuar una riera i en la intersecció amb una altra pista.
En aquest punt, nosaltres vam agafar aquesta pista cap al nord, en comptes de fer-ho cap al sud que és el que feia el PR-C187. Així que vam seguir la pista fins a un punt on trobem un camí que enllaça amb el GR-11 prenent un rumb sud per un corriol que ens baixa fins al molí d'en Sorolla. IMPORTANT:Si us voleu estalviar aquest tram de 500 metres i enllaçar més ràpidament amb el GR-11 (I donar menys volta) només cal que quan arribeu a l'encreuament amb l'altra pista després de creuar la riera, preneu la pista cap al sud i no la que va cap al nord (en aquest punt ens vam confondre, tot i que el camí està prou bé).

Des del molí d'en Sorolla, prenem un corriol que és mimetitza una mica amb la gespa i que baixa amb un rumb de 130° cap a la riera de Rocabruna, la qual travessem. El camí que segueix, en tot moment va vorejant la riera i és força agradable de fer, es tracta d'un corriol que baixa suaument. Passem per una casa de pedra mig derruïda (Can Piguillem) i una casa (la Solana) abans no arribem al primer dels tres punts on ens tocarà travessar la carretera.

Un cop travessem la carretera, per primer cop, el corriol ja enllaça amb la riera de Beget i segueix fites blanques i vermelles del GR-11. En aquest encreuament, haurem de seguir la carretera uns metres cap a l'est abans no trobem un tòtem verd que ens indica el corriol. El camí manté el rumb est/sud-est tot resseguint com he esmentat la riera de Beget. Passem per la palanca de Fangals i travessem un parell de ponts que deixen bones vistes de la riera. Tornem a travessar la carretera a l'alçada del km13 (en un revolt de la carretera).
La travessem, i ens enfilem per on ens indica el rètol verd, traçant d'inici un rumb sud i pujant alguns metres. Després el camí va paral·lel a la carretera en sentit est fins que torna a sortir a la carretera per trepitjar-la per últim cop (abans no arribem a Beget) i recórrer un curt tram de carretera en sentit est fins al primer revolt on trobem un altre rètol que ens indica un corriol que en baixada ens conduirà en 1,3 km fins a Beget. Aquest darrer tram trobem pedres força grans i és una mica més lent en alguns punts, però ja és l'últim esforç per acabar novament a l'església de Sant Cristòfol.

Distància: 15km
Desnivell positiu: 450 m
Desnivell negatiu: 1.000 m