Beget - Comanegra [20/05/2017]

Ruta des de Beget fins al Comanegra, passant pels Prats de la Roca, el Sunyer, el Collet del Sunyer, prop del Bac, la Figuera, el Puig del Morro, el Camp de l'Argelaguer, el Puig Ferriol, el Collet de l'Orri, i el Pla de la Serra a l'anada; desviant-se fins el Puig de les Bruixes abans de pujar al Comanegra; i passant per la Collada Fonda, el Coll del Boix, i el Collet del Clotic a la tornada.

La ruta comença als aparcaments del petit i preciós poble de Beget. Després de travessar el poble i admirar la seva bellesa, incloent el pas de la Riera de Beget, l'Església de Sant Cristòfol, i el pont per travessar el Torrent dels Trulls, que s'uneix a la Riera de Beget en aquest punt, la ruta continua en direcció als Prats de la Roca, des d'on es pot observar una vista meravellosa del poble de Beget. El camí segueix tot passant pel costat del Sunyer, un mas de turisme rural que ja no està actiu, i arriba fins al Collet del Sunyer. En aquest punt comença la ruta circular, tenint en compte que el camí de tornada, que és diferent del de l'anada, s'enganxarà altre cop en aquest punt. En aquest cas, es decideix continuar per la pista fins al Collet de la Figuera. Abans, prop de la masia del Bac, s'han trobat uns cartells que indicaven que s'estava seguint la direcció correcta. Un cop al Collet de la Figuera, cal estar atents al desviament, ja que el camí, ara corriol, no és gaire clar. Poc més amunt, de seguida es troben les ruïnes del mas de la Figuera. Passant-hi per davant, el camí s'enfila generosament fins al Puig del Morro, on s'obtenen les primeres vistes panoràmiques de la regió, que són increïbles. El camí pot ser perdedor, de manera que cal estar constantment atents i intentar seguir les marques. Des del Puig del Morro, el corriol continua suaument fins al Camp de l'Argelaguer. En aquest punt, on també es poden observar vistes panoràmiques, cal dirigir-se al Coll de Terrers i tornar-se a enfilar força fins al Puig Ferriol, als peus del Comanegra. Aquí també s'hi troba el Coll Ferriol, on hi ha la Bassa de Monars i algunes vaques pasturant. Un cartell indica la direcció de Monars, però cal seguir força arran de carretera fins al Collet de l'Orri, on es troben més cartells indicant la direcció de Meians, del Puig de Sant Marc, i del Puig de les Bruixes. De fet, en aquest punt és possible escollir dues direccions per arribar al Puig de les Bruixes: prendre el camí de l'esquerra i començar-se a enfilar, o prendre el de la dreta i deixar l'ascens per més endavant. En aquest cas s'ha pres el de l'esquerra en direcció al Pla de la Serra, i a mesura que s'anava prenent alçada, les vistes del Puig de les Bruixes eren més clares. Un cop al Pla de la Serra, un altre cartell indicatiu assenyala la direcció del Puig de les Bruixes, tot i que és força òbvia. Seguint aquest bonic recorregut per la carena de la Serra Llarga de Monars, a trossos entre fagedes, s'arriba ràpidament al Puig Antic, i des d'aquí al Puig de les Bruixes, les vistes del qual s'han anat apropant cada cop més fins a coronar-lo. Després de reposar un instant i fer un petit mos, i de gaudir de les vistes impressionants, s'ha decidit girar cua i desfer el camí fins al Pla de la Serra, des d'on s'ha agafat l'altra direcció cap al Comanegra. Fent un darrer esforç per superar els últims 200 metres de desnivell, encara no, el primer que es troba són uns cartells que indiquen la distància a la que es troben diversos punts geogràfics, com ara Mataró, el Canigó, o Hendaia (l'extrem oest dels Pirineus). Finalment, 50 metres més amunt, s'arriba al cim del Comanegra, el més alt de la Garrotxa. Gaudint de les espectaculars vistes de l'Alta Garrotxa, s'aprofita per dinar i fer una becaina.

Amb les piles carregades, s'inicia el descens per la carena de la muntanya, que coincideix amb la frontera entre el Principat de Catalunya i la Catalunya Nord, fins a la Collada Fonda, on s'hi troba un prat encisador. Durant la baixada, s'ha pogut comprovar la curiosa diferència entre les dues vessants del Cim de Bordellat: la vessant sud (la del Principat) amb arbres de fulles verdes, i la vessant nord (la de la Catalunya Nord) amb arbres de fulles vermelloses. De fet, una curiositat semblant s'ha observat en el camí cap al Puig de les Bruixes, on la vessant sud era pelada i, en canvi, la vessant nord estava atapeïda de faigs. Un cop a la Collada Fonda, cal travessar el prat i intentar trobar el camí de baixada, ja que el mateix prat fa perdre les marques. El GPS pot ajudar, tot i que en general caldrà anar baixant fins a trobar la pista de nou. De tant en tant s'intueix algun corriol, però cal anar amb compte perquè alguns fins i tot poden despistar. En arribar a la pista, també cal estar atents perquè de seguida s'abandona en direcció al Coll del Boix, i a partir d'aquí es va seguint el corriol fins al Collet del Clotic, just als peus del Turó del Clotic. Aquí el camí canvia de sentit, tot fent un revolt, però de seguida torna a baixar en direcció sud-oest, travessant la Solana del Sunyer, i arribant finalment al Collet del Sunyer, el punt on s'ha iniciat el recorregut circular. A partir d'aquest punt, es desfà el camí que ja s'ha fet a l'anada fins arribar de nou a Beget, punt d'inici d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta força completa, molt tranquil·la, i amb vistes precioses i corriols frondosos. De totes maneres, els camins a vegades són perdedors, i les marques, que van variant el color depenent del tram, en alguns punts sembla que desapareguin. Un GPS, per tant, pot ser útil, però encara ho pot ser més el sentit comú. D'altra banda, i a part de les meravelloses vistes de l'Alta Garrotxa i de la Catalunya Nord, cal no desaprofitar l'oportunitat de visitar el preciós poble de Beget, una joia enmig de la muntanya.