Beget - Comanegra - Puig de les Bruixes - Sant Aniol d'Aguja - Bassegoda - Lliurona - el Mont - Beuda 2018-05-12 4:38

Beget - Comanegra - Puig de les Bruixes - Sant Aniol d'Aguja - Bassegoda - Lliurona - el Mont - Beuda 2018-05-12 4:38

Que us podria dir d’aquesta travessa Beget - Beuda? És una de les més impressionats que es poden fer per l’Alta Garrotxa. Es coronen tres emblemàtics cims de més de 1.100 metres d’alçada: el Comanegra, el Bassegoda i el Mont, i altres que venen de camí com el Puig de les Bruixes.

L’historia comença fa uns anys, quan un grup d’amics decideix fer el que en diuen els “Annapurnes de l'Alta Garrotxa”, o sigui tres 1.000’s amb unes vistes espectaculars en un sol dia. Això els donaria la llicenciatura per la reconeguda “Universitat de Bassegoda” ;-)) Cal dir que un es va quedar pel camí, i els altres arribaren de nit al Mont. Entre aquests primers “llicenciats” estava el nostre amic Ramon de Giroguies. Hem de pensar que els Annapurnes són una carena de cims que tenen varies puntes de 7.000 a 8.000 metres entre diferents colls i això els va fer pensar amb la semblança d'aquesta ruta, encara que ells mateixos ens diuen que sigui "una molt remota semblança".

I resulta que un dia en Joan decideix que ell també vol una llicenciatura per la Universitat de Bassegoda, però amb matrícula d’honor, o sigui arribant fins a Beuda. Un repte que preparen Joan i Ramon amb cura mil·limètrica. I en Ramon un dia em pregunta si m’embarco a l’aventura i ja hi soc pel tros. La Nique em farà la primera assistència fins a Beget, i en Ramon ens acompanyarà d’assistència tota la travessa (ens retrobarem amb en Ramon: al cim del Comanegra, a la falda del Bassegoda fins Can Nou, a LLiurona fins al Coll de la Creu i al cim del Mont). Us puc dir que ha estat una experiència inoblidable!!

Ens hem aixecat a les 4:00 a Beget, i hem començat de negra nit a les 4:38 després d’un esmorzar que ens havien preparat la nit abans l’equip de l’Hostal el Forn. Amb frontal hem arribat a la pista que mena a Monars i hem fet el primer cim. Allà ens hem reunit amb en Ramon que pujava des de la pista.

Ràpidament des del Comanegra cap el Puig de les Bruixes, tot aprofitant per que en Joan m’assenyalés on és poden trobar antics fòssils d’ostres i on és l’Avenç del Puig de les Bruixes. Hem trepitjat amb el peu esquerra la Catalunya Nord i amb el dret Catalunya des de la Collada Fonda al Pla de la Serra. Carenejant hem arribat al Coll de Sant Marc i hem fet un primer mos. I hem començat la dura i pedregosa baixada dels roures i de Can Barrufa fins a Sant Aniol. Allà hem pogut visitar les obres de remodelació del refugi i prendre un cafè amb llet amb els companys que estaven treballant. Cal recolzar aquesta magnífica tasca trobareu tota la informació a la web dels Amics de Sant Aniol d’Aguja.

Després hem començat a pujar camí del Coll Roig, Collet de Santa Maria i el Cim del Bassegoda. Per la nostra sorpresa ens hem trobat amb tot d’erugues penjades dels arbres que et quedaven atrapades a la cara. Ens hem quedat tot el camí pensant en aquest primer misteri. Un dia després en Joan em comenta que és la Cydalima perspectalis una greu plaga del boix que ens ha arribat de l’Àsia i que es va detectar per primer cop a Besalú l’any 2014. La pujada s’ha fet dura, amb tanta pedra, però la vista ho compensa tot.

Tot baixant cap a Bassegoda, en Ramon ens esperava amagat en un revol d’un bosc proper al cim. Hem fet el camí plegats fins al refugi de Bassegoda, on (amb unes hores d’anticipació fent-nos confiança) ens ha nombrat “llicenciats per la Universitat de Bassegoda” ;-) I després d’unes patates i refresc davant Can Nou hem continuat cap a Lliurona, on uns nens de festa d’aniversari ens han rebut amb jocs, cridòria i ens han invitat a tot de pastissos. En Ramon era allà de nou per fer-nos costat. Just després de Can Nou en Joan m'ha assenyalat unes curioses estructures de pedra circular al costat mateix del camí superior a la pista, no sabíem realment quina funció podien haver tingut. Però tres dies després en Joan "Poirot" em comunica que eren forns de pega, els omplien en teies, fusta dels pins propers, per aquest motiu veureu que el coll proper es diu Coll de Teies. Per cert, uns forns de pega amb una estructura molt diferent al que conec a prop del Mas Batllia de Tamariu i els de la zona muntanyosa del Maresme.

A la creu hem pogut contemplar tot un grup de boniques daines i a les 18:15 a començat a ploure. Capelines i cap a munt. Hem passat al costat de dos roures monumentals. Pujada fins al costat del Puig Caçador, baixada fins el Coll de Joncanat i de nou darrera pujada fins el Mont. La boira ho cobria tot i la visibilitat era de pocs metres. Allà de nou en Ramon ens esperava, assegut amb una “fresca” al bar. Unes “fresques” per tots dos i un bon tros de truita de patates!!!

I darrera etapa, baixada per la directíssima fins les ruïnes de Sant Llorenç de Sous i el Castellot, que tot i la foscor encara hem estat a temps de veure. Els darrers quilòmetres els hem fet de negra nit, amb frontal -tal com havíem començat 17 hores abans- i els darrers metres ens hem decidit per fer-los per la pista en lloc del bonic corriol de la riera (ara totalment fosc i relliscós per la pluja). Hem acabat tots tres davant de l’església de Beuda amb pluja i llamps a l’horitzó. També podem dir que tots varem tenir esma per anar a sopar a Llofriu fins passada la mitjanit.

Trobareu les explicacions a cada waypoint d’interès, ordenats tot seguint l’itinerari.

Una travessa memorable, que no heu de dubtar a fer amb un xic de preparació. Cal pensar que són un poc més de 40 quilòmetres amb més de 6.000 metres de desnivell acumulat per corriols i corriolets que sovint requereixen de molta atenció. Si a més plou, ja tens l'aventura servida.

Cal fer un seguit d'agraïments, a tots els companys que ho han fet possible. Al Ramon la seva invitació a participar a l’aventura, bon humor i el seu suport en tot moment. Al Joan el seu mestratge sobre l’Alta Garrotxa i els seus indrets amagats, juntament amb la seva fantàstica companyonia. A la Nique acompanyar-me fins a Beget i participar de l’inici de l’aventura.

Les fotografies són d'en Joan i meves.

Fins la propera.

Salut i Cames!!