Beget - Grau d'Escaladuix - Riera de Beget - Sant Miquel d'Hortmoier - Puig de Bestracà - Sant Andreu de Bestracà - Oix

000 Beget

001 Pont d'en Quelet (inici)

002 Clot de les Sales

003 Encreuament al camí del Barrancot

Indicador d'Hortmoier: 4,3 kilòmetres i 1 hora i 25 minuts

004 Ruïna i corriol mig amagat

Corriol mig amagat darrere de la ruïna

005 Mirador de pedres

006 Grau d'Escaladuix (Grapes i corda)

Nota: S'ha d'accedir a la Riera de Beget desgrimpant pel Grau d'Escaladuix, una espècie de torrentera equipada amb grapes metàl·liques i d'una corda. Pot semblar bastant vertical, però no és difícil baixar-hi, simplement s'ha de prestar atenció al posar els peus correctament.

007 Riera de Beget

Nota: A tenir en compte que la Riera pot anar crescuda. Les pedres rellisquen. Pas delicat en cas de pluja o que la riera porti un cabal elevat d'aigua.

008 Torrent de Valls

009 Roures d'Ormoier

El planell anomenat de Plansesilles, hi trobem dos grans roures coneguts com a Roures del Rei o d'Ormoier. Tots dos estan catalogats com a arbres monumentals i segons diuen tenen uns 500 anys. S'anomenen Roures del Rei, perquè segons sembla van ser marcats al segle XVIII com a arbres aptes per a la construcció naval, però per sort, mai ningú els va tallar. Fins fa uns 20 anys hi havia un tercer roure, que els fongs es van apoderar d'ell i finalment una forta ventada el va acabar tombant, moment en que es va talar. Aquest parell que queden no estan en la seva màxima esplendor ni molt menys, però de moment segueixen aguantant tot i que tenen força branques seques.

010 Creuament de camí i torrent

011 Encreuament a Hortmoier (esquerra)

Deixem pista i girem a l'esquerra.

012 Ermita de Sant Miquel d'Hortmoier

La primera cita del lloc és del 979, en el testament del comte-bisbe Miró atorgat al monestir de Cuixà: "...in villa qui dicunt Orto Modario cum ipsa ecclesia qui est sita in honore Sancti Michaeli...". L’any 1011 la trobem en una butlla del papa Sergi IV confirmant els béns i possessions del cenobi de Cuixà. El 1279 i 1280 ve citada "ecclesia de Orto Marerio" i "ecclesia de Ortomorerio". El 1362 la trobem com "Sancti Michaelis de Ortomonerio". El 1585 va perdre la categoria de parròquia independent i passà a dependre de la d’Oix. L’edifici, d’una sola nau, té la porta d’entrada a ponent damunt la qual hi ha una finestra i el campanar d’espadanya de doble obertura. A migdia hi ha dues finestres i cornisa. S’aprecia un petit alçament posterior de la teulada. L’àbsida, a llevant, és semicircular i té finestra central i cornisa.

013 Coll Joell

014 Ruïnes de Coll Joell

015 Bassi de la Font de les Feixanes

016 Les Feixanes

017 La Campassa

018 La Portella

019 Mirador de la Portella

020 Puig de Bestarcà

El Puig de Bestracà, de 1.056 metres d'altitud, és un dels cims més alts de la zona i està inclòs al llistat dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). A part de gaudir d'unes impressionants vistes cap al vessant nord-est, també hi trobarem un vèrtex geodèsic, i les restes del castell i de l'ermita de Sant Julià de Bestracà.

021 Serra de Bestracà

022 Ermita de Sant Andreu de Bestracà

Tot i que la construcció és del segle XII, la primera cita documental és del 977, en el llegat que va fer el comte Miró a favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà. En aquest document ve citada com a “Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano”. Aquest lloc va ser parròquia fins que el 1608 va passar a dependre de Sant Miquel de Pera. L’església és d’una nau amb volta apuntada i amb una cornisa que recorre l’interior. A llevant hi ha l’absis, semicircular, amb una finestra central, cornisa i fris sostingut. A migdia hi ha la porta, amb llinda i un timpà i dues finestres. A ponent hi ha el campanar d’espadanya amb dues obertures, escapçat. L’any 1964 es van fer obres de restauració. Van trobar unes relíquies que es troben guardades al Museu Provincial de Girona i al Museu Diocesà de Girona.

023 Corral

024 Coll de Bestracà

025 El Peirer

La masia del Peirer és una dels masos més interessants del sector de Bestrecà (Mestracà segons la pronunciació local) que presideix la vall d'Oix. Es troba pròxima al coll de Bestrecà. En destaca una preciosa galeria sostinguda sobre de sis arcs. S'hi han anat fent obres de restauració per tal d'evitar el seu deteriorament. Fins al moment s'ha restaurat per complert una pallissa annexa i un mur de contenció que te just al davant i que li ha fet perdre una mica aquesta rusticitat que tenia fins al moment. La seva situació és privilegiada.

026 Oix