BEGET (Ruta del Contraban): Mirador del Grau, St.Antoni de Can França, Bocabartella, Rocabruna, Molí de Sorolla, Riera Beget

RECORREGUT PER LA "RUTA DEL CONTRABAN": Avui, 06.07.2023, hem fet una ruta circular des de Beget passant pel Mirador del Grau, l'Oratori de Sant Antoni de Can França, Collet del Cingle Blanc, Mas i Collet de Bocabartella, el Coll Samola (Can Tadeu), Molí d'en Sorolla, la Solana, el Pont dels Fangals i el Pont sobre la riera de Beget

DETALL DEL RECORREGUT: Iniciem l'itinerari a l'aparcament que hi ha a l'entrada de Beget (WP 01). Entrem al poble, passem pel costat de l’Església romànica de Sant Cristòfol, del Segle XII (Si està oberta i es pot, val la pena fer-hi una visita), creuem el pont sobre la riera, i pugem pel carrer de l’esquerra, a la fi del que s’hi troba una senyalització del R79 (Camí de Can Reguer). Agafem el sender i ens dirigim al Coll de Malrem pujant pel GR83 (WP 02) que segueix l'antic camí, utilitzat des de temps, per comunicar Beget amb el poble veí de la Menera, ja al Vallespir.

Aquest camí, conegut com la “Ruta dels contrabandistes”, en el seu primer tram, s'enfila ràpidament tot fent revolts pel pas rocallós del Grau i oferint-nos unes bones vistes sobre Beget i les muntanyes de l'Alta Garrotxa (WP 03). El camí ens porta fins l'oratori de Sant Antoni de Can França (WP 04), situat al Coll Golofreu en una zona oberta de pastures. Cal creuar una pista i seguir el camí que ens porta fins els prats de Bocabartella. Aquí, nosaltres hem seguit el sender que passa pel costat del Mas de Bocabartella, NO HO RECOMANO, crec que es millor seguir el recorregut pel sender habitual que va pel Coll de Malrem, ja que al apropar-nos al Mas, ens han vingut a rebre uns gossos bordant. Nosaltres hem pogut passar, gràcies a l'ajuda i orientació d'una persona que ha sortit del Mas, que ens ha confirmat que si be no massa utilitzat, el pas existeix.

Després del Mas i sense mes problemes, arribem al Coll de Bocabartella (WP 05) i comencem a davallar seguint un pedregós sender amb senyals grocs, que acaba desembocant a la carretera, just a l’alçada del Torrent de les Arçoles (WP 06). Creuem la carretera i agafem un sender que hi va paral•lel i que hi torna, poc abans de la cruïlla senyalitzada al Coll Samola, al costat de Can Tadeu (WP 07). Anem justos de temps, pel que aquí agafem l’opció mes rapida per tornar a Beget, ho fem per Can Castell i el Clot de la Capellera, mes endavant, a l’encreuament, baixem al Molí d’en Sorolla (WP 08), i seguim direcció a Beget per un sender ben fressat i amb senyals GR, que aviat creua el Barranc de Rocabruna per una passarel•la i va resseguint la seva vessant esquerra, mentre transcorre per bosquets ombrívols i mes endavant v a sortir a la carretera, que seguim uns metres fins a trobar a la dreta i al costat d’una senyalització, la continuació del sender, que baixa a creuar la Riera de Beget per un bonic pont, la “Palanca dels Fangals” (WP 09), el sender, segueix per l’ombrívol bosc i pel vessant esquerra de la Riera de Beget, en aquest tram força engorjada. Mes avall, tornem a travessar la riera per un altre pont i el sender puja a creuar la carretera i mes avall hi torna a arribar, per seguir-la uns pocs metres fins que una nova senyalització ens porta a un pedregós i complicat tram de sender, que amb pujades i baixades, transcorre per la vessant dreta de la Riera de Beget fins arribar a l’aparcament.

ORIENTACIÓ: La senyalització que es va trobant en aquest recorregut, NO es suficient per fer-lo sense l’ajuda del GPS. Recomano que si el voleu fer, us baixeu el track per seguir-lo.

DADES COMPLEMENTARIES: Reprodueixo informació trobada en diferents fonts, referent als camins de l’Exili, de la Retirada i de l’Estraperlo.

El terme de Molló té tres vies principals d’escapament per travessar la frontera, ”la carretera del coll d’Ares”, que ja estava operativa l’any 1939, però que no acabava d’arribar al punt fronterer, ”l’antic camí que anava de Camprodon fins al coll d’Ares, passant per la Casilla dels carrabiners” i el ”Camí d’Espinavell al coll Pregon”.

A l’inici de la Guerra Civil espanyola, com que tots els passos fronterers estaven molt vigilats, la majoria de camins amagats entre muntanyes foren molt utilitzats, per exemple pels capellans, que havien de fugir dels comitès locals. També van fer servir aquests corriols alguns empresaris, desertors, gent benestant i gent afí al moviment nacional, tant de la comarca com de fora, molts dels quals, un cop a França, es dirigien a la frontera d’Irun, per on entraven novament a l’Espanya controlada pels franquistes. Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, va començar el que, actualment anomenem la Retirada. Centenars de milers de persones van fugir de les tropes franquistes en direcció a la frontera francesa. Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 van passar per la vall de Camprodon aproximadament unes 100.000 persones.

En una Espanya franquista immersa en plena postguerra i amb escassetat de material i d’aliments, arribà el torn dels contrabandistes. Els habitants de la vall, aprofitant el coneixement del territori, passaven a França per fer compres i revendre-les, posteriorment, a la comarca. Alguns ho feien per necessitat, però d’altres s’enriquiren mitjançant aquesta pràctica coneguda com estraperlo.

Durant la Segona Guerra Mundial, foren utilitzats assíduament pels jueus que fugien de l’alemanya nazi, que solien arribar fins a Prats de Molló o la Presta, d’on emprenien els darrers quilòmetres fins a la frontera espanyola, on ja els esperava algun dels passadors de la zona que els feia de guia, d’aquesta manera, evitaven la vigilància fronterera tant dels alemanys com del règim franquista. Acabades la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, aquests camins es van seguir utilitzant, encara, durant molt de temps.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, els maquis, grups armats que s’oposaven a la instauració del règim franquista, també utilitzaren aquests passos de muntanya fronterers.