Beget - Sant Aniol d'Aguja (GR 11 - Etapa 38 FEEC) [27/12/2018]

Ruta des de Beget fins a Sant Aniol d'Aguja, seguint l'Etapa 38 (segons la FEEC) del GR 11, i passant per l'església de Sant Cristòfol de Beget, el Torrent dels Trulls, la Riera de Beget, la Farga, les Feixanes, el Coll Joell, la Vall d'Hortmoier, la Plantada, la Palanca del Samsó, el Coll de Talaixà, el Refugi de Talaixà (refugi lliure de Can Torner), Can Ferrer (la Casa de Talaixà), l'església de Sant Martí de Talaixà, la Quera, el Salt de la Núvia, el Refugi de Sant Aniol, i l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, fent el trajecte només d'anada.

La ruta comença a Beget, just on s'acaba l'etapa 37 (segons la FEEC) del mateix GR 11. Partint de la majestuosa església de Sant Cristòfol, d'estil romànic català, es passa pel Pont de Pedret, i també per sobre el Torrent dels Trulls, i el camí segueix paral·lel a la Riera de Beget cap al sud. El recorregut és suau i va baixant molt a poc a poc fins arribar a l'alçada dels Camps de la Farga, on el riu (la Riera de Beget) s'eixampla i inunda part del camí. Malgrat que hi ha unes quantes pedres disposades en forma de passera, cal mantenir molt bé l'equilibri per no relliscar; per tant, si no es vol acabar amb les xiruques molles, una opció força viable és descalçar-se i creuar el riu a peu nu, tenint en compte que la profunditat és mínima. Un cop creuat el riu, s'arriba a la Farga i, després de seguir un tros arran de la tanca, el camí comença a enfilar-se per la falda del Puig de Bestracà. En arribar a la Collada dels Muls, de seguida es troba l'edifici en ruïnes de les Feixanes, amb unes vistes privilegiades de la Vall d'Hortmoier. A partir d'aquest punt, la ruta comença a descendir, passant per l'esplanada davant del Coll Joell amb vistes del Ferran, i endinsant-se de nou al bosc fins arribar a les profunditats de la vall. Des del camí, i a l'altra banda del riu, és fàcil veure l'església romànica de Sant Miquel d'Hortmoier, així com el Ripoll. Continuant per un camí humit i envoltat d'arbres enverdits, es va recorrent la Vall d'Hortmoier fins arribar a la Plantada, on uns cartells indiquen que cal deixar el camí, creuar la Riera de Beget tot fent ús de la Palanca del Samsó, i seguir la direcció de Talaixà pel GR 11. Prop de les ruïnes del Samsó, i abans d'iniciar l'última pujada de la ruta, i la més llarga, s'aprofita per esmorzar gaudint dels escassos raigs de sol que penetren aquesta vall durant l'hivern.

Quan el sol s'amaga i el jersei torna a fer falta, es reprèn la ruta amb una pujada constant d'uns 400 metres de desnivell que ofereix molt poques treves. Tanmateix, la temperatura suau del desembre s'agraeix i s'acaba arribant al Coll de Talaixà, cruïlla de diversos camins. En aquest punt també s'hi troba el petit nucli de Talaixà, actualment despoblat, però amb molta vida, ja que compta amb la Casa de Talaixà (Can Ferrer), un refugi gestionat pel Centre Excursionista d'Olot, així com amb el refugi lliure de Can Torner, annexat a la mateixa casa. Si s'acaba d'arribar fins a dalt, es pot observar la bonica església monàstica de Sant Martí de Talaixà, que ha estat restaurada, i es poden admirar les precioses vistes del Puig de Bassegoda i dels Cingles de Gitarriu. Tenint en compte que el refugi de Sant Aniol (punt final de la ruta) no es troba operatiu, s'ha decidit fer nit al refugi lliure de Can Torner per acabar de completar la ruta l'endemà. El refugi compta amb una primera sala que conté una llitera amb dos llits i algunes mantes i màrfegues, així com alguns estris de cuina, i una segona sala amb bancs de fusta i informació sobre la zona (al terra hi poden dormir fins a 12 persones). L'estat de les instal·lacions en el moment de fer aquesta ruta era molt bo, gràcies en gran mesura al Centre Excursionista d'Olot, especialment a en Pep i l'Adelina, que procuren mantenir-lo net de manera desinteressada. Després de fer-hi nit, doncs, es continua la ruta tot iniciant la baixada cap a Sant Aniol d'Aguja. Recorrent un camí plàcid, es passa pel costat de les ruïnes de la Quera, i s'inicia el tram del Salt de la Núvia, amb vistes esplèndides de la Riera de Sant Aniol i la seva vall. Aquest és un dels trams més aeris de la ruta, i diu la llegenda que la filla de l'hostaler de Sant Aniol d'Aguja, en veure's obligada a deixar el mosso que estimava i a casar-se amb el ferrer de Talaixà, va decidir prendre's la vida llançant-se al buit en aquest punt. Seguint les indicacions dels cartells, s'acaba arribant al Refugi de Sant Aniol, que està sent restaurat actualment pels Amics de Sant Aniol d'Aguja per poder operar novament com a refugi, i finalment a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, una església romànica del segle XI, i que és el punt final d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta molt senzilla, deixant de banda la distància i el desnivell, i molt ben indicada amb les marques vermelles i blanques característiques dels GR. A més a més, ofereix la possibilitat de gaudir del meravellós paisatge de l'Alta Garrotxa, amb diferents punts elevats des d'on s'obtenen magnífiques vistes, incloent el Puig de Bassegoda. La ruta és majoritàriament ombrívola i, tot i que s'ha fet a l'hivern i la temperatura ha estat molt agradable, és molt possible que a l'estiu la xafogor pugui ser un inconvenient. De totes maneres, tant a Talaixà (aixetes de dipòsits) com a Sant Aniol d'Aguja hi ha fonts on refrescar-se. Pel que fa a l'estada al refugi lliure de Can Torner de Talaixà, és necessari recordar que el manteniment de les instal·lacions és cosa de tots, i que cal fer cas als cartells informatius (no fer llenya amb els arbres pròxims al refugi, no agafar objectes del refugi per quedar-se'ls, utilitzar el lavabo sec en comptes de fer les necessitats al voltant del refugi, etc.). També cal saber que el fil electrificat que envolta la zona del refugi s'activa cap a la tarda i té un alt voltatge per evitar l'entrada de porcs senglars. De totes maneres, abans de fer ús del refugi és recomanable demanar informació per saber quin és el seu estat actual. Des d'aquí també es vol donar les gràcies a en Pep i l'Adelina del Centre Excursionista d'Olot, i a en Llorenç de la Muntada, per la càlida rebuda i la conversa distesa i interessant. D'altra banda, i pel que fa al transport, en aquest cas s'ha decidit fer dues etapes seguides del GR 11 (fent nit a Talaixà) i acabar arribant a Albanyà, tenint en compte que no es pot arribar amb cotxe fins a Sant Aniol d'Aguja. El transport des de Beget fins a Albanyà s'ha fet utilitzant dos cotxes, tot i que hi hauria la possibilitat de fer el trajecte amb bus des d'Albanyà fins a Castellfollit de la Roca (passant per Figueres), i acabar d'arribar a Beget amb taxi. En definitiva, doncs, una ruta molt recomanable per dies suaus d'hivern, molt tranquil·la, i amb vistes espectaculars de les valls i els cims de l'Alta Garrotxa, com ara el Puig de Bassegoda des de Talaixà.