Begudà-Sant Juliá de Mont-Sant Abdó i Sant Senen

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells

Per avui en Manel Vila del Olmo ens ha fet la proposta d'una ruta molt interessant per la comarca de la Garrotxa, com que ja ens coneixem perquè som amics i companys de moltes excursions ja sabem les seves preferencies al buscar les excursions, que siguin prou llargues per tenir-nos ocupats fins a mitja tarda, i sobretot que hi hagi moltes ermites. L'excursió d'avui complia els dos requisits sobradament.

Sortim de la població de Begudà.Begudà és un poble del municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa.
Situat sobre una plana, l'encerclen les serralades de Mont-rós, Sant Julià, Batet i Aiguanegra. La part més arraconada és travessada pel riu Turonell, que neix al Clot de Monjos l'alimenten diverses fonts: font ses Cots, font de Can Plana, font de Cusei... El Turonell desemboca al Fluvià, just al peu de la Cinglera de Castellfollit de la Roca.

Actualment el pla de Begudà acull el polígon industrial més important del municipi, que tot i que ha aconseguit que la zona no quedés despoblada, no n'ha permès una recuperació de població important. Les causes són la proximitat amb Olot i el fet que Begudà està integrat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i no es contempla com a zona residencial.

Durant segles, la vida de Begudà es va moure al voltant de l'explotació de masies i sota la direcció espiritual que sortia de l'església de Santa Eulàlia. Aquest temple és el centre del poble de Begudà, on es creu que soterrada, i en algun punt, existeix la vil·la del romà Begutius, que va donar nom al lloc.
En el cens de 1924 s'estipulen 119 habitants a Begudà, 194 a Aiguanegra i 91 a Sant Cosme. Actualment, però, els habitants s'han reduït a la meitat degut a l'abandó de la pagesia. Fins a mitjans del segle xx, Begudà era la capital administrativa del municipi de Sant Joan les Fonts.

Patrimoni
Església de Sant Cosme i Sant Damià
Església d'una sola nau, amb absis semicircular, volta de canó i campanar de torre. Al voltant s'hi va formar Sant Cosme, una de les zones de Begudà, actualment poc poblada.

Al començar l'excursió fem camí per una pista cimentada que avança de forma planera però ben aviat comença a pujar passem a prop d'una masia ara convertida en casa de Colonies, aqui s'acaba la contemplació. La pista cimentada passada la casa es converteix en un camí forestal i més amunt en simple corriol. Ens enfilem per un corriol que s'enfila sense contemplacions, com que fa pocs dies que va ploure a més de dret es molt relliscós, cosa que ens complicarà la pujada.

El camí que fa pujada, transcorre decidit pel mig de l’alzinar, seguint la carena. A mesura que pugem, anem trobant algunes fites que ens indiquen la direcció correcta.
Mentre pugem ens trobem amb algunes clarianes, que ens permeten gaudir d’unes bones vistes de la vall de Santa Pau i de les muntanyes del Castell de Finestres i de Puigsallança.

Quan arribem a una pista continuem pujant fins que trobem una bifurcació. Agafem el camí de l’esquerra fins atrobar uns senyals que ens indiquen la direcció de Sant Julià del Mont. Prenem el corriol que aquí dalt es un camí molt fressat i fàcil de fer que va pujat fins la mateixa carena i ben aviat arribem a l'ermita de Sant Julià del Mont. Sant Julià del Mont és un monestir benedictí situat al municipi de Santa Pau (Garrotxa), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Les restes de l'església mostren un passat gloriós. Fou aixecada amb carreus molt ben escairats de color vermell. D'una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment. Un servia de baptisteri i era de planta semicircular, a manera d'absis. Es conserva íntegre. L'altre era la sagristia, de la qual només en resten els murs. La porta és al costat nord juntament amb el campanar de cadireta original romànic. Al davant s'hi va afegir un cos de dos pisos amb dos grans arcades que servien de pòrtic i d'accés. La volta està enfonsada. Molt a prop hi ha la Rectoria de Sant Julià del Mont.

Història
En document més antic que s'ha trobat sobre Sant Julià del Mont és un diploma del rei Carles el calb de França, datat l'any 867 a favor del seu abat Rimila. Consta que aquest darrer havia construït les cel·les de Sant Julià i Sant Vicenç en el pagus de Besalú. Mort aquest abat, el monestir va passar a dependre de Sant Esteve de Banyoles. Abans del segle xiv, es creu que es va separar del monestir, ja que apareix en els documents com a parròquia.

Seguint el corriol arribem al cim on hi ha un vèrtex geodèsic , aquest és el punt més alt del nostre recorregut, de 907 m a partir d'ara comencem la baixada. El descens comença al costat del cartell de Sant Julià, per un camí que baixa en direcció nord, al final de la baixada arribem al Coll de la Boixeda. Aquí trobem un pal indicador que ens indica la direcció de Santa Pau i de Sant Abdó nosaltres el seguim i al cap de pocs minuts trobem un encreuament que ens indica el camí de pujada a Sant Abdó i Sant Senèn. Arribem a la capella al cap d'uns 25 minuts de forta pujada per un corriol dreturer i relliscós

Sant Abdó i Sant Senen de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, està situada la petita capella d'aquests Sants règuls de Pèrsia. La gent de la zona els anomena Sant Nin i Sant Non.

Descripció
És un petit temple d'una sola nau amb dos cossos afegits a cada costat, a manera de sagristia, volta de canó molt baixa i la porta dovellada a ponent. Es creu que el seu origen cal remuntar-lo a època romànica. La teulada de l'absis, avui de teules, conserva gran part de lloses originàries, mig amagades. Fou bastida amb carreus ben escairats als angles i les finestres.

Història
Entre els protocols de la notaria de Santa Pau es conserva l'acta de fundació d'aquesta capella: 13 de juliol de 1417. La tradició popular justifica aquesta devoció i homenatge a unes circumstàncies que varen esdevenir en els indrets de la baronia. El terme havia estat envaït per uns animalots de la mida d'un gos que la gent anomenava "somiots". Llur dany era incalculable: espatllaven els cultius, esvalotaven els ramats, etc. Per a alliberar-se'n, feren el vot solemne d'edificar damunt el Puigsacreu la capella pública sota la invocació d'aquests dos sants.

Es creu que es va decidir d'edificar la capella al Puigsacreu, centre geogràfic de les parròquies de Santa Pau, Batet i Begudà, perquè des de l'ermita es divisa Arles, lloc on foren enterrats els cossos dels dos Sants.
És una petita ermita d’una sola nau, amb dos cossos afegits a cada costat, penja una corda del campanar que ens permet fer uns tocs de campana.
És aquí on podem gaudir de les millors vistes de la caminada, que són escasses per la densitat de bosc que travessem: al nord el Pirineu i els cims de l'Alta Garrotxa, als nostres peus la vall de Santa Pau, al sud la Serra de Finestres i a l'oest els volcans Croscat i Santa Margarida, el Puigsacalm.

Seguirem el corriol de baixada ara per la vessant obaga fins el coll de Sesrovires i després seguirem cap a l'entorn del volcà de l'Estany. Els volcans del Puig de l'Estany i del Puig de Bellaire estan situats al terme municipal de Sant Joan les Fonts.

Es tracta de tres cons volcànics adjacents: el de Bellaire, el de Can Gengí i el volcà de l'Estany, de sud a nord. Els dos primers sense cràter, força degradats, mentre que el tercer presenta el cràter esbocat cap al N/NO. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El sector sud-occidental del terme és integrat en el sistema volcànic d’Olot i s’hi troben els antics cràters d’Aiguanegra i Camperols, els Rasos i Arrapats, Puigdolors i l’Estany. L’any 2016 es localitzaren a les colades volcàniques del Boscarró i el Molí Fondo diverses formacions en túnel conegudes com blíster, d’uns 150.000 anys d’antiguitat, úniques en tota la península Ibèrica. Ultra els rius esmentats, desemboquen al Fluvià per l’esquerra la riera de Castellar o de Colldecarrera i, per la dreta, el Turonell i el torrent de Santaló, aquest formant límit amb Castellfollit. La part muntanyenca és coberta de boscos de roures i d’alzines.

S’anomenava oficialment Begudà fins els volts de la dècada de 1950, que Sant Joan les Fonts passà a ser cap de municipi i Begudà n’esdevingué una entitat de població. Ara seguint ja el darrer tram de l'excursió fins a retrobar el punt de sortida arribarem a l'esglesia de Santa Eulàlia de Begudà. L'església de Santa Eulàlia de Begudà centra el poble de Begudà, entitat de població del municipi de Sant Joan les Fonts. Situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme.

Originàriament, era un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau per un plec, amb arc també apuntat. Aquesta estructura senzilla fou profundament alterada en ampliar el temple. S'obriren dos grans arcs formers als murs laterals per donar pas a dues naus afegides que acaben a migjorn amb una sagristia i a tramuntana amb una capella quadrada coberta amb volta d'aresta, que desfiguren totalment l'interior de la capçalera. La porta principal s'obre a la façana de ponent i està adovellada, protegida per una porxo. El campanar d'espadanya de dos ulls, alçat a ponent, fou convertit en un campanar de torre de planta quadrada. L'aparell original només és visible al sector de ponent de la nau i presenta uns paraments de petits carreus senzillament escairats lligats amb argamass formant fileres uniformes que indiquen una construcció rústega pròpia de l'arquitectura rural del segle xii.

Però abans haurem passat pel pont d'origen romànic de la rectoria de Begudà, del qual poca cosa se'n sap. Antic pont medieval situat damunt dl riu Turonell, va ser bastit amb carreus ben tallats, per fer l'arcada, i amb pedra volcànica i petita, per construir la resta. Disposa d'una sola arcada de mig punt.
Ignorem qualsevol dada referent a aquest pont situat a pocs metres de l'antiga rectoria del poble de Begudà. Cap document ha aportat el nom d'un possible autor.
Pont d’origen romànic emplaçat damunt del riu Toronell, afluent del Fluvià, que neix en el racó de Begudà, i que recull les aigües procedents de Sant Julià del Mont.

A prop de l’església de Santa Eulàlia hi ha un petit pont d’origen romànic, el pont de Cossei, emplaçat damunt del riu Turonell, afluent del Fluvià, que neix en el racó de Begudà i que recull les aigües procedents dels vessants de Sant Julià del Mont. El pont de Cossei destaca pel seu únic arc, típic del romànic.
Curiosament la Catalunya romànica no en diu un borrall del dit pont de Cossei, i s’esplaia parlant de l’església parroquial de Begudà, advocada a Santa Eulàlia.

Ara seguirem la pista cimentada fins a l'aparcament al lloc de sortida.

Informació extreta de la Viquipèdia