BEGUR-ELCAMÍ DE L'AIGUA.

BEGUR I EL CAMÍ DE L’AIGUA.
El lloc d’inici i d’arribada el situem a l’esplanada situada sota el Parc de l’Arbreda, a 142 metres sobre el nivell del mar. L’any 2009, l’Ajuntament de Begur va recuperar un antic camí que comunicava el poble de Begur amb la platja de Sa Riera.
El camí restaurat segueix el curs del rec dels Valls, després el de Sta. Reparada i, finalment, el rec de Sa Riera. Per això és anomenat, també, el camí de l’Aigua.
Durant els treballs de rehabilitació es van descobrir diferents construccions relacionades amb la cultura de l’aigua com un molí (Mas Mató), una cisterna, una galeria d’aigua, cinc pous ( dos rehabilitats), palanques, un safareig, parets seques i fins i tot, un possible forn.
La longitud total (anar i tornar) és d’uns 5’5 quilòmetres, apte per a tothom i per a qualsevol època de l’any.
Inicialment hi podem trobar el bosc mediterrani ( alzina, olivera, saüc..) i més endavant el bosc de ribera ( om, pollancre, àlber, canyer ). Plantes invasores com la budleia, el miraguà, l’heura alemanya, vinya del Tibet, etc…haurien de ser controlades perquè no ofeguin la vegetació autòctona.
El recorregut també és interessant per la seva fauna (salamandra, guineu, senglar, gripau, i diverses aus …)
Es passa a prop dels jardins de l’hotel de 4 estrelles “El Convent “ abans capella de Sta. Reparada i convent.
La capella ja és citada l’any 889. L’any 1698 la universitat de Begur cedí aquest lloc a l’Ordre dels Mínims o de Sant Francesc de Paula que hi establí una comunitat l’any següent, i hi va romandre fins la desamortització del 1835. Els frares hi retornaren els anys 1930-31 però abandonaren el lloc al cap de poc temps.
L’any 1777 el papa Pius concedí el trasllat a Begur de les relíquies de Sta. Reparada, que arribaren per mar, a Sa Tuna, i foren transportades amb gran solemnitat a l’església de Sant Pere de Begur.
Hi ha una llegenda popular sobre la imatge de la màrtir on s’explica que uns mariners italians portaven a la seva nau una imatge de Sta. Reparada que tenien per a protectora. De sobte sobrevingué una tormenta i la barca amenaçava naufragar. Els mariners espantats es van encomanar a la santa i van fer una promesa . “ Si ens salvem farem un altar a Sta. Reparada, allí on puguem”.
Aquells homes de mar aconseguiren refugi a la platja de Sa Riera on hagueren de romandre-hi força dies. Quan el temporal s’apaigavà sortiren en mar amb la imatge per complir la promesa en un altre indret més digne. Però les onades amenaçadores un altre cop van fer tornar els mariners a la platja de Sa Riera, interpretant que “Santa Reparada volia quedar-se allí”.