Begur - Illa Roja - sa Riera - ses Negres - Aiguafreda - saTuna - Rec de Ses Gralles - Fornells - Aiguablava 2016-05-07 10:18

Begur - Illa Roja - Sa Riera - Ses Negres - Aiguafreda - SaTuna - Sant Josep - Semàfor de Begur - Rec de Ses Gralles - Fornells - Aiguablava 2016-05-07 10:18

Avui en Jesús havia preparat una ruta per la costa de les que m’agraden. L’hem caminada amb un fantàstic grup d’excursionistes (Jesús, Carlos, Fina, Ana, Teresa, Mercè, Carme i Miquel)

Hem sortit de Begur per anar pel Camí de l’Aigua que ens porta fins a sa Riera. En aquest camí hem trobat diferents interessants elements relacionats amb l’aprofitament de l’aigua: basses, pous, safareigs, molí... i tot baixant, l’aigua de la riera (que a dalt estava totalment seca) misteriosament s’ha anat emplenant (de les deus d’aigua) fins arribar a unes boniques gorges i petits salts d’aigua.

D’allà hem fet una visita d’anada i tornada a la bonica platja d’Illa Roja, amb vistes a la platja del Racó i la llarga acumulació de sorra de la de Pals -on aquest estiu he fet diàriament les meves primeres passes per la recuperació de la fractura de peroné-.

Des de sa Riera hem agafat el Sender Local que surt cap a ses Negres, tot a ran de costa –a vegades pel SL i altres fora del SL, a tocar de l’aigua–. Hem anat fins a ses Negres per veure des de lluny la panoràmica del horror de Cap sa Sal i provar d’asseure’ns a sobre d’una mata de “coixí de monja” (Erinacea anthyllis). D’allà hem anat a Aiguafreda on hem fet un petit mos just a sobre de la font. Pel camí de ronda hem anat fins a sa Tuna i cap a munt passant per Sant Josep fins el Semàfor del Cap de Begur on hem dinat, a la sortida del túnel excavat a la roca, amb un solet impressionant (això que havien dit que plouria) i a la vista del mar.

I sense deixar-los fer la migdiada ;-) ens hem anat directes per un corriol que fa tota la cresta a trobar el nou GR92 (millor aquest corriol doncs aquest GR passa pels Italians i trepitja molt asfalt) i cap al Rec de Ses Gralles (o Rech de ses Graies) per un petit corriol un xic embarsissat a l’esquerra del GR. Aquestes impressionants esquerdes a la roca del Rech de Ses Graies són fantàstiques, impressionants i a la vegada perilloses des de dalt si no hi fas atenció.

D’allà hem baixat fins a la Font de Sa N’Estasia popularment (o Font de l'Anastàsia segons ICC) i, deixant de nou el GR a la dreta, a ran de mar, hem vist els filons de basalt que amb la Nique vàrem anomenar “la Senyera”. Passant pel port de Fornells ens hem arribat al port d’Esclanyà i a Aiguablava, on hem pres una cervesa i alguns més atrevits un bany de peus.

Des d’Aiguablava hem anat a rodejar ses Falugues i així aprofitar per visitar en els terrenys del Mas Llord el gruixut tronc de l'espectacular ametller -ara mort- i a al mateix costat d'un pou l’alzina monumental que dona ganes d’abraçar-la tan sols la veus. I ja fàcilment pel GR92 de sempre, amb bon camí, per les antigues dunes hem tornat a Begur.

Al costat de les roselles (Papaver rhoeas) hem trobat alguns peus de cascall (Papaver somniferum) i al pujar d'Aguablava a ses Falugues molts exemplars de bonics gladiols roses (Gladiolus communis subsp. Illyricus).

Una magnífica sortida amb una companyia al màxim d’agradable -gràcies Jesús!-.

Salut i Cames!!