Begur-Mas d'en Pinc-Aiguafreda-Sa Riera -Camí de l'Aigua-Begur

El punt d'inici comença pràcticament al mas d'en Pinc, on hi la seu de l'Associació Nereo, ONG dedicada a la creació i preservació de la reserva marina "Ses Negres" així com al desenvolupament sostenible del litoral. Al voltant del mas hi ha tots els elements didàctics d'una Escola de Natura ( carbonera, herbassars, hort, herbes medicinals,observatori d'ocells, fruiters de secà, parets seques , flora típica mediterrània i un bosc d'alzines centenàries).
Baixem fins a la cala d'Aiguafreda i ens dirigim pel camí de ronda a Cap Sa Sal fins a trobar el carrer de Sa Nau Perduda. Aquí, després de deixar a la nostra esquerra i envoltada de canyís la font de Fontanelles, comencem a pujar. Alguns pins solen arrossegar-se per terra degut a la força amb què bufa la tramuntana. Una vegada a dalt observem les Illes Medes, l'Estartit i la platja de Pals.Després el pendent és fort i cal mirar bé on posem els peus. Els murs de pedra que trobem més endavant són l'últim vestigi de les vinyes plantades pels antics begurencs fins que pels voltants de 1882 va arribar la plaga de la fil·loxera i va matar-les.
Després de baixar per un corriol atapeït d'aritjols, matolls de bruc, romaní i pins tendres, a l'esquerra del sender el terra s'enfosqueix. Som a Ses Mines, lloc on es van obrir dues boques ( ara plenes de vegetació) per buscar-hi ferro. Després en ser abandonades, van servir de dipòsit als contrabandistes.
Pugem el següent desnivell i més endavant trobarem alguns atemptats ambientals ( deixalles de ciment i pedres d'una paret feta fa poc, un desaigua potiner a la vista i unes escales d'un mal gust més que evident).En el tram que passa pel davant d'una piscina desbordant, si observem les roques, veurem que estan plenes de petits fòssils.
També és molt interessant la flora típica del roquissar litorals :olivarda de mar, fonoll marí, , donzell marí, limònium, camforosa, astragalus espinós o coixí de monja entre d'altres.
Creuem Port de's Pi i ja trepitgem la sorra de la platja de sa Riera. Per cert, és de les poques platges que amb els temporals guanya més sorra en comptes de perdre-la. Diuen els entesos que és degut a la seva orientació. És un bon moment per fer un mos i contemplar la relaxant panoràmica.
Tot seguit tornem a Begur pel camí de l'Aigua ( antic camí que anava des del nucli urbà fins la cala sa Riera) recuperat per l'Ajuntament. El sender passa pel costat de la riera que desemboca a la platja i permet descobrir elements de la cultura de l'aigua com un molí, una cisterna, pous i safareigs.També, malauradament,plantes invasores i deixalles de construcció que caldria netejar si volem que aquest interessant camí tingui valor afegit.