Begur - sa Tuna - Aiguafreda - ses Negres - sa Riera - Illa Roja - Torre Mora - Platja de Pals - Gola del Ter 2018-01-20 9:40

Begur - sa Tuna - Aiguafreda - ses Negres - sa Riera – s’Illa Roja - Torre Mora - Roca de la Bruixa - Radio Liberty - Platja de Pals - Basses d'en Coll - Fonollera - Gola del Ter 2018-01-20 9:40

Aquest nou dissabte de caminada amb el Grup de Muntanyisme dels Enginyers, hem tornat a la costa, concretament continuant amb la ruta que ens va oferir en Jesús fa dos anys Palamós-Tamariu i la de l’any passat Tamariu-Begur . Aquest any hem continuat des de Begur, per arribar fins a la Gola del Ter passant per sa Tuna, que és on vàrem deixar la costa el grup de l'opció llarga l’any passat. L'hem preparada amb una llarga caminada amb l'amic montagut, fa uns mesos, i algunes més curtes en solitari amb les que he concretat alguna visita específica.

Inicialment teníem previst dos alternatives: la llarga (fins la Gola del Ter) i la curta (fins la Torre Mora). Però a petició d’alguns companys hem organitzat la “més curta” (cinc caminants han preferit pujar al Castell i després anar amb el bus fins la Torre Morra on han començat a caminar a ran de platja fins la Gola del Ter, allà han "aparcat" els entrepans i s’han anat a menjar al Picasso ;-))) L’opció “super curta”, sempre és acompanyar al xofer de l’autocar, sense caminar, i en aquesta ocasió no hi havia ningú prèviament lesionat i no ha calgut.

Des de l’aparcament de la part baixa de Begur, hem pujat per la Torre de Pella i Forges, on hem pogut contemplar aquesta magnífica construcció de defensa i explicar el seu ús en aquesta singular població. Hem anat fins el mirador de la plaça de Sant Ramon, amb la seva equilibrada ermita, i hem pujat directes al castell. Allà hem pogut contemplar les nombroses torres a l’interior o a prop del poble i una vista magnífica de les Gavarres, del Montgrí, Platja de Pals, ses Illes Medes, Golf de Roses i Cap de Creus, la nuvolositat no ens ha deixat a la vista els Pirineus, tan sols els podíem intuir. Hem baixat del castell i ens hem aturat a un parell de cases d’indians, amb les seves boniques portalades i decoracions murals. Cal recordar que els habitants d’aquesta població vivien bàsicament de la pesca i el corall, altres d’una minsa agricultura, en especial de la vinya, fins la crisi de la fil·loxera l’any 1882 que va portar a l’emigració cap a terres llunyanes de molts veïns begurencs o bacanars, com són anomenats els habitants de Begur (una població que molts anomenen “l’Àfrica petita”).

En aquest punt hem deixat els cinc companys de la “més curta”, i la resta de 53 companys hem continuat cap a sa Tura pel GR92, una alternativa a l’original GR92 que fa uns anys es va inaugurar i que l’any passat vàrem resseguir del Semàfor de Begur fins a sa Tuna (pujant pel bonic SL). Des d’aquesta bonica platja, hem continuat pel SL fins a Aiguafreda, on la seva font rajava i fins a l’entrada de la construcció faraònica de Cap sa Sal. Allà un dels companys ha tingut una petita ensopegada i ha caigut, amb tan mala fortuna que s’ha lesionat el peu, no semblava que fos res greu, però finalment s'ha fracturat tres metacarpians i va enguixat ;-(....Tot i que no semblava inicialment greu, va ser suficient per trucar a l’autocar i demanar que l’acompanyés directament a la Torre Mora -doncs ara venia el tram més dur-, els companys Fonte i Carlos (que tenien el track i van molt lleugers de cames) l’han acompanyat al punt convingut amb el conductor i s’han quedat fins que ha estat embarcat al bus i ens han atrapat sense problemes.

Ens hem quedat a fer un mos a ses Negres, a la vista d’una de les zones més boniques de la Costa Brava, més feréstegues i amb un fons que sembla dissenyat exprés per l’ocasió per un artista.

A partir d’aquest punt comencem un puja i baixa (fora del SL) que ens portarà fins a sa Riera. Cal anar en fila índia, xino-xano, i al pas de la persona que camina més a poc a poc. Estem tranquils doncs en Jesús va al final, coneix el camí i no deixa a ningú enrere. Hem passat al costat de la Font de Fontanelles (ara neta) i sense raig d’aigua. Hem vist les feixes de vinyes abandonades, i diferents forats d’antigues mines a ran d’aigua on extreien, depenent de la ubicació, goethita, hematites, quars, calcopirita, magnetita, galena, pirita, calcita, baritina, malaquita i altres minerals. Tres companyes han optat per prendre l’opció de la carretera asfaltada per arribar sense complicacions.

Si seguim la toponímia d’en Josep Castelló -bon amic i gran coneixedor de la nostra costa-, veurem que hem passat des de sa Tuna fins a sa Riera per diferents indrets: Pescador des Xerro, Punta d’es Toni (o de cas Sastre), Cova des Capellans, Aiguafreda, Punta de s’Ullastre, ses Mines de Plom, Cap sa Sal, ses Calces del Mossènyer, sa Cadella, ses Negres, Rec de ses Negres, Illa de sa Pega, es Pixaner, Rec sa Murtra, Cap des Forn, Rec de ses Mines (de ferro), Rec de la Creu, Punta de la Creu, es Pa de Pessic, els Ulls de Llop, Cova de la Sal, Punta Ventosa, Cova de s’Infern, Rec d’en Gara, Rec d’en Lero, es Pou, Rec des Fanguejadors, Punta d’en Toni i Port d’es Pi. A cada “rec” hem fet un puja i baixa.

Hem travessat pel camí de ronda, enlairats, la bonica platja de s’Illa Roja i hem arribat a la Platja del Racó. Tot caminant a ran de platja hem creuat el punt que té la fita de terme Begur-Pals i hem entrar a territori de Pals per passat per davant de l’antiga entrada de l’estació de Radio Liberty i arribar-nos a la zona de pic-nic on hem pogut menjar amb una calma i tranquil·litat total. Tot i que aquest indret està molt ben condicionat, és una llàstima que l’Ajuntament de Pals no tingui a bé (una petició que hem fet) d'obrir els serveis que té instal·lats permanentment a l’estiu.

Una vegada dinats, un grupet ens hem desplaçat uns metres a l’interior per veure la Roca de la Bruixa, Negra o de la Rata, i imaginar-nos las històries que d’aquesta s’explicaven i que relatava a la ruta Caminant entre bruixes: Palafrugell - Begur - Empelt de Bruixa, Font de sa Bruixa i Roca de la Bruixa 2018-01-06 8:14.

El grup que fèiem l’opció llarga (la majoria) hem posat la directa i hem arrancat de nou. Hem passat a veure ràpidament les construccions de la que va ser Radio Liberty . Hem rememorat aquells anys escolars, que ens portaven allà de visita, com s’il·luminaven els tubs fluorescents sense que estiguessin endollats i la demolició de les antenes de Radio Liberty el 22 de març de l’any 2006.

Després hem continuat al costat mateix de la platja, sense pràcticament trepitjar la sorra i hem travessat la desembocadura del Daró i les Basses d’en Coll sense descalçar-nos, doncs aquest cop entre l’aigua dolça i l’aigua salada hi havien uns molts bons metres (fa unes setmanes uns pocs metres i fa uns pocs mesos calia treure’s les sabates i arremangar-se bé els pantalons). Hi havia un bon nombre d’ànecs banyant-se tranquil·lament. Hem intuït els arrossars al darrera, i hem explicat un xic la seva historia.

Hem entrar a l’interior per visitar la Bassa de l’Anser, amb la seva fotogràfica illa central, anar a veure el tronc tombat (des de fa molt poc) del que va ser l’enorme Pi de la Fonollera, visitar els dos búnquers del Puig de la Fonollera i la seva fantàstica vista a ses Illes Medes. Hem entrat un xic més a l’interior per veure els aiguamolls del Mas Pinell i fer-nos una bona idea del que devia esser aquest paisatge fa uns cent anys. Hem continuant entre les Closes de la Fonollera i les instal·lacions del càmping El Delfín Verde per tornar a la Platja de la Fonollera i finalment la Gola del Ter. En aquesta ocasió diria que baixava tant poca aigua i la mar estava en tan bones condicions que descalços i sense pantalons podríem haver passat a l’altre costat.

Hem contemplat ses Illes Medes, els cormorans a ran de Ter i el sol que mandrós anava baixant darrera el canyissar, i hem fet els darrers metres fins a les instal·lacions del Hotel Picasso on alguns companys han gaudit d’una bona “fresca” molt ben guanyada!!

En tot el camí han caigut quatre gotes, i ens ha fet un dia excel·lent, amb sol i sombra. Amb una posta de sol espectacular, i moltes ganes de tornar-hi, hem agafat l’autobús per retornar cap a casa. Com sempre un plaer caminar amb tants bons companys, gaudir de les seves interessants converses i recordar caminades i experiències anteriors. Fins la propera!

Salut i Cames!!