Begur - sa Tuna (pel Camí de l'Aigua i camins de ronda) [10/03/2019]

Ruta des del poble de Begur fins a sa Tuna, passant per diversos pous, el Rec des Valls, el Convent, el Rec de Santa Reparada, sa Riera, el Molí del Mas Mató, la Cala de sa Riera (fins aquí, recorrent el Camí de l'Aigua), el Port des Pi, la Punta d'en Toni, la Punta des Pou, la Font de Fontanelles, el mirador a sa Nau Perduda, la Punta de ses Negres, el Cap sa Sal, la Punta de s'Ullastre, la Cala d'Aiguafreda, i la Punta de Can Triadú a l'anada, i pel Coll dels Ocells, la Riera d'Aiguafreda, es Quinze, i el Mas d'en Pinc a la tornada.

La ruta comença prop del Castell de Begur, en un aparcament gratuït amb força places. Seguint la carretera en direcció nord, no es triga gaire a abandonar l'asfalt tot fent cas a les marques blanques i verdes que indiquen el pas d'un sender local. Cal no despistar-se, ja que el desviament, que mena a un corriol paral·lel al Rec des Valls, no és evident. De fet, aquest sender local és anomenat el Camí de l'Aigua, i de seguida s'observen mostres que justifiquen aquest nom, com ara la presència de diversos pous molt ben restaurats, un safareig, recs i gorgues, salts d'aigua, un molí i, finalment, la desembocadura al mar. El camí és molt agradable i ombrívol, i creua fins a tres vegades la carretera asfaltada. En el segon creuament, de fet, i abans de seguir el corriol paral·lel al Rec de Santa Reparada, s'ha decidit desviar-se uns metres per la carretera asfaltada per veure el Convent, un edifici religiós ja citat el segle IX que actualment és un hotel. Tornant al sender local, i molt a prop precisament d'aquest edifici, s'observa el que semblaria una possible localització per un oratori o capelleta; qui sap si té alguna relació amb la llegenda de Santa Reparada, que explica que uns mariners van prometre erigir un altar per aquesta santa si aconseguien salvar-se del naufragi en una forta tempesta, i ho van aconseguir justament gràcies al recer de la Cala de sa Riera. Seguint paral·lelament a sa Riera, i després de trobar el molí del Mas Mató, el camí s'uneix al nucli habitat i acaba arribant a la Cala de sa Riera, on hi ha disposada una font per refrescar-se. A partir d'aquest punt, que coincideix amb el final del Camí de l'Aigua, la ruta s'enganxa amb els camins de ronda. Passant pel Port des Pi, i abandonant la cala, el camí voreja la Punta d'en Toni i la Punta des Pou i va fent pujades i baixades constants en un terreny pedregós i esllavissadís, típic d'aquests camins, on cal anar amb compte de no prendre mal. A l'alçada del Cap des Forn, el camí fa una pujada pronunciada fins arribar a un bonic bosc mediterrani amb una paret seca. L'estampa es completa una mica més endavant, on les vistes de les Illes Medes i del Cap de Creus de fons són increïbles (amb bona visibilitat, es pot observar fins i tot el Pení i la Serra de Rodes). Després de passar per una zona més plana, on es pot descobrir la Font de Fontanelles, molt amagada i, en aquest cas, seca, es pot pujar un petit pujol per arribar al mirador de sa Nau Perduda, que disposa d'un bonic banc de fusta on descansar una estona tot gaudint del paisatge de la Costa Brava. Tornant a trobar l'asfalt, i abans de continuar cap al sud, hi ha l'opció de desviar-se fins a la Punta de ses Negres (300 metres més a l'est), tot i que després cal recular. En aquest cas s'ha decidit prendre el desviament i admirar de nou, des d'aquesta punta, el paisatge infinit en direcció a les Illes Medes, així com l'entrada d'aigua abans del Cap sa Sal, anomenada ses Calces d'en Bussanya. L'únic gran inconvenient és la penosa imatge del desastre urbanístic del Cap sa Sal, amb un monumental edifici destinat a apartaments que destaca per sobre de tot; és difícil conjuminar-ho amb la bellesa del paratge. Precisament aquest enorme complex és el que obliga a fer mitja volta i fer marrada tot voltant el Puig Rodó d'Aiguafreda per continuar amb el camí de ronda; des de l'altra banda, es torna a comprovar com s'ha destrossat la bellesa que ofereix el Cap sa Sal. Seguint vora la costa, i des de la Punta de s'Ullastre, s'obre de cop i volta la magnífica Cala d'Aiguafreda. Recorrent el bonic tram empedrat de camí de ronda, amb un sostre de troncs de pi ajaguts i assedegats de llum, s'arriba finalment a la Cala d'Aiguafreda, on es decideix fer un mos. No gaire més lluny, ben arrecerada i contemplada primer des de la Punta de Can Triadú, finalment es troba la cala de sa Tuna, d'aigües tranquil·les i ambient plàcid de precipitada primavera.

Deixant enrere la hipnosi del mar, es torna a prendre l'asfalt en direcció oest fins que, mig quilòmetre després, s'arriba al Coll dels Ocells i es pren un desviament seguint el camí vell de sa Tuna en direcció a Begur. El camí no triga a trobar una nova pista i a unir-se a la Carretera d'Aiguafreda, tot i que cal estar atents als cartells i desviar-se de nou a l'esquerra seguint el sender local que mena cap as Quinze i al Mas d'en Pinc. Aquest corriol, que ressegueix la Riera d'Aiguafreda, esdevé tota una sorpresa. La rica vegetació, i possiblement l'ambient suau d'aquest març benèvol, fan que la passejada per aquest paratge anomenat es Quinze sigui realment plaent. Després de llegir informació útil sobre les característiques dels boscos mediterranis, fent èmfasi en les alzines i els alzinars, es pot visitar el Pou del Mas d'en Pinc (cal desviar-se uns 15 metres a l'esquerra per veure'l i tornar a recular), i acabar d'arribar al mateix Mas d'en Pinc, una gran masia tradicional catalana, propietat de l'Ajuntament de Begur, que compta amb una torre de defensa contra la pirateria del segle XVII. Finalment, i entrant de nou al nucli habitat del poble, es contempla encara per última vegada la platja que s'estén fins a l'Estartit amb el Cap de Creus al fons, i s'acaba arribant a l'aparcament, punt inicial d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta molt bonica i variada que, tot i comptar amb alguns trams d'asfalt, també ofereix pistes, corriols, i trams empedrats de camí de ronda. La meitat de la ruta es pot considerar ombrívola (tot el Camí de l'Aigua i la part del sender local que passa per es Quinze), mentre que durant l'altra meitat és recomanable protegir-se del sol, sobretot en èpoques de calor; de totes maneres, és una ruta molt apta per fer durant tot l'any. A més a més, gran part del recorregut està ben senyalitzat amb marques blanques i verdes de sender local. Pel que fa a la dificultat, només alguns trams del camí de ronda requereixen una mica més d'atenció, tenint en compte que pugen i baixen de manera un pèl més descarada, i que el terreny pedregós i inclinat pot esdevenir esllavissadís; d'altra banda, alguns trams són més rocosos i aeris. Tot i això, la ruta és assequible i, sobretot, no cessa en oferir paisatges espectaculars de la Costa Brava, amb blaus i verds mediterranis, i amb zones de vegetació de gran riquesa botànica.