Bellmunt (100 Cims). Circular Vidrà - Pont Salgueda - Salt del Molí - Tosca Degollats - Santuari Bellmunt - Vidrà (Osona)

Inici ruta. Vidrà, Plaça de Maria Vila (957 m)

> Documentació: "El municipi. Vidrà és un municipi de poc més de 34 Km2, format per el nucli de Vidrà, la Creu de l’Arç i el veïnat de Ciuret, i diferents cases de pagès. Al nord de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de 1989, encara que, de fet, forma part de la província de Girona. Voltada per les muntanyes del pre-Pirineu, al nord (Serra de Milany i Santa Magdalena) i per la Serralada Transversal al sud-est (amb Cims de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops i Puig de les Àguiles). Tot el terme està inclòs dins el PEIN (pla d’espais d’interés natural) excepte els enclavaments de Vidrà, el veïnat de Ciuret, i part de Collfred (masia). El paisatge és impresionant, des d’alguns cims de Vidrà es pot contemplar des de la Badia de Roses, Plana de Vic-Montseny, Pedraforca, Serralades del Cadí i del Canigó. Són destacables les fagedes, rouredes i prats montants, i també les diverses fonts, salts d’aigua i arbres monumentals que són indrets dignes de visitar i contribueixen a donar a l’entorn més encant i interés. Té una xarxa de carreteres rurals i camins que superen els 60 Km, molt adients per a la pràctica de l’excursionisme i de la bicicleta de muntaya. Els paisatges de Vidrà es poden gaudir en qualsevol estació de l’any. El bosc predominant, la fageda, permet que els seus colors variïn, segons el temps i que, per tant, cada època tingui un encant diferent." "Història: Es te constància de que les Valls de Vidrà foren habitades des de temps antics, fins i tot des d’abans del període Neolític. L’etapa medieval de Vidrà és la més interessant i coneguda de la seva historia. Cap el 960, el terme de Vidrà estava estructurat en 8 viles rurals: La Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Sant Bartomeu de Covildases, Bosquerons i casa d’Arig amb les Planes. El terme vidranès quedà sota el poder de la família de Guifré Pilós i posteriorment passà a la casa vescomtal de Besalú Ranlo, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, dugué a terme amb el Bisbe d’Ausona Ató, la consagració de l’església de Sant Hilari de Vidrà l’any 960 Des del segle XII fins a mitjans del XIV es visqué un període de pau i prosperitat sota la protecció dels senyors de Milany i de l’Abadia de Sant Joan." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Vistes a la Serra de Curull (970 m)

Camí de la Salgueda (957 m)

Pont de la Salgueda (840 m)

El Ges (840 m)

> Documentació: "El riu Ges, afluent del Ter i que neix a sota el Mas la Coma de Cabagès, travessa tot el municipi de Nord a Sud tot recollint les aigües de les rieres del Toll, de Coll-fred, de Ciuret i d’alguns rierols i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó, congost ferèstec que separa la Serra de Bellmunt i la de Puigsacalm. Aquest riu dona nom a tota la vall formada pels municipis de Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló, i Torelló." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

El Ges (840 m)

El Ges des d'el Camí al Salt del Molí (845 m)

Salt del Molí vist des de dalt (840 m)

Restes del Molí del Salt (820 m)

Salt del Molí (815 m)

> Documentació: "Salt del Molí. És un dels Salts més importants del riu Ges. Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, d’aquí en deriva el seu nom. És també un dels trams més bonics de tot el riu. Forma part del PR C47 o Camí Vora Ges, de Torelló a Vidrà." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Salt del Molí (815 m)

Detall de les formacions del salt (815 m)

Pont del Ges (800 m)

Avís! Tot arribant aquest pont hem vist que la ruta no era per aquí. Girem cua per a retrobar-la una mica més amunt. Podeu evitar aquest tram!

El Ges i el Turó de Degollats al fons (800 m)

Camí de la Tosca de Degollats (850 m)

Cruïlla a la Tosca de Degollats (850 m)

Tosca de Degollats (850 m)

> Documentació: "La Tosca de Degollats. Tot baixant pel camí que de Vidrà porta a Sant Pere de Torelló, pel camí vora-Ges, es passa per un indret curiós i digne d’una visita. Es tracta de la Tosca de Degollats. La Tosca és una formació rocosa de material calcari d’un tamany aproximat de 8 m. d’altura per. 11 m. d’amplada. Aquest bloc rocós s’originà quan durant anys i anys, l’aigua d’una fosa situada a la part superior anà regalimant i anà dipositant, amb aquest degoteig, petites restes de carbonat càlcic, que s’adheriren al sòl i donaren lloc a la formació rocosa que avui es pot observar. Aquesta, situada en un paratge ombrívol, queda emmarcada per una vegetació abundant. Ara, sense presència d’aigua pel fet que la font s’assecà fa alguns anys, és eixuta i té fàcil accés cap a la part superior. L’indret és fosc, misteriós, no exempt d’una bellesa feréstega que fa venir basarda al caminant que s’hi aventura en fer-se foc. Un lloc com aquest és el marc idoni perquè la tradició oral busqués un fet llegendari que donés encara més encant a l’indret." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Tosca de Degollats i la llegenda (850 m)

> Documentació: "Degollats. Conten que fa molts anys, molt a prop de la Tosca, hi havia una masia (avui en runes). Com que era l’època de la matança del porc, el pagès de la casa va decidir matar una truja que feia més de 120 carnisseres. Aquell dia, com era costum, a la casa hi assistiren un gran nombre de persones que havien d’ajudar amb la matança, però que també estigueren a punt per fer una bona xerinola i beure i menjar de valent. A resultes de la matança, el rebost quedà ben proveït. Feia goig de veure, sobretot amb la immensa cansalada que penjava de la biga del sostre i que hi penjaren amb tots els treballs. El pagès cada dia tallava un bon tros de cansalada. Però un dia el ganivet es va encallar amb la cotna i quan ell s’hi arrepenjà amb totes les seves forces, el clau clavat a la biga del sostre va cedir i li va caure tota la cansalada a sobre. Però el pagès tingué la mala sort d’haver deixat els ullals a la truja units a la cansalada i un d’ells s’enfonsà al seu coll segant-li la vena grossa. Caigué a terra, amb la cansalada a sobre. Amb el pes de la xulla, el pobre home no es pogué aixeca quedà sense sentit i s’anà escolant fins a morir. D’aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de “Degollats”, ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Rierol protagonista de la formació de la Tosca de Degollats (860 m)

Aquest petit rierol neix en el forat d'aquestes roques amb un aigua fresca i cristal.lina!

Pas estret en el Serrat Alt (963 m)

Entrem en el Torrent de Canemars (1035 m)

Coll d'Hi-era-de-massa (1098 m)

> Documentació: "Hi era de massa. Abans d’arribar al Santuari de Bellmunt, quan deixeu la pista i comença el camí que s’enfila a la muntanya, hi ha un coll que el seu nom és “Hi era de massa”. És un topònim molt curiós, que té el seu orgien en uns fets esdevinguts en temps feudals . S’explica doncs, que fal molts anys, no podem concretar la data, al Castell de Besora hi vivia un senyor feudal de conducta dèsputa i cruel vers els seus subordinats. Aquests cansats de tantes humiliacions, es reuniren secretament en el “camp del mal consell”, i decidiren desfer-se del seu amo definitivament. La vígila del seu sant organitzaren una cacera de senglar, i qual van ésser en el coll situat al peu del Santuari de Bellmunt, en lloc d’atacar la fera, fou agredit i mort l’amo i senyor. El Tribunal hi prengué part i quan va fer la pregunta de – Qui l’ha mort?, respongué la gent unànimament -el poble-, -Per què l’ha mort? per que hi era de massa. De llavors ençà el nom d’aquest coll ha estat hi era de massa." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Bellmunt i la cabra (1248 m)

Interior del Santuari i Ermita de Bellmunt (1246 m)

> Documentació: "Santuari i Ermita del Bellmunt. Abans de la construcció de l’ermita de Bellmunt, en aquest lloc hi havia hagut el Castell de Reganyada. La possessió d’aquest castell ananva lligada a la dels de Curull i Besora. La primera referència històrica d’una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt data de 1219. L’edificació del conjunt del Santuari integrada inicialment per la capella amb la torre-campanar situada als peus de ledifici i un cos del cantó nord, on vivia l’ermità, ha anat canviant fins a l’actualitat a causa d’ indendis, guerres, llamps que ha sofert al llarg dels segles i també a reformes i modificacions. Situada a 1.246 metres d’altitud, aquesta ermita ofereix una de les panoràmiques més extenses de la comarca d’Osona i del sud del Ripollès. El santuari i l’hostatgeria, així com el restaurant, s’aixequen damunt la pedra viva." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Mosaic informatiu orientat al Montseny (1246 m)

Mosaic informatiu orientat a Montserrat (1246 m)

Mosaic informatiu orientat al Pirineu (1246 m)

Façana del Santuari i Ermita Mare de Déu de Bellmunt (1246 m)

Vistes a la Serra de Cabrera (1246 m)

Vista enrere a Bellmunt des d'el GR3 (1110 m)

Estem a l'alçada de la Creu de Pitró

Pla de Sivina en el Camí de Bellmunt (1050 m)

Vidrà vist des de les Forques en el Camí de Bellmunt (1040 m)

Mas Llebrer en la Codineta (1020 m)

Vidrà. La Rectoria i l'Esglèsia de Sant Hilari (979 m)

> Documentació: "Església de Sant Hilari de Vidrà. Temple del segle XIV, d’una nau amb capelles laterals. La primera construcció de l’església de Sant Hilari de Vidrà i la constitucíó en parròquia, va ser promoguda per Ranlo, Abadessa de Sant Joan de Ripoll o Abadeses , qui hauria estat casada amb un senyor de Milany. L’Acta de consagració d’aquest església és de l’any 960. Fa més de mil anys, doncs , que el terme de Vidrà va organitzar-se en parròquia." Font: Web Oficial de l'Ajuntament de Vidrà

Final ruta. Vidrà i l'Esglèsia de Sant Hilari (977 m)