Bellmunt de Priorat - Puig Roig - Mare de Déu de les Pinyeres

𝗣𝗲𝗿 𝗕𝗲𝗹𝗹𝗺𝘂𝗻𝘁 𝗶 𝗲𝗹 𝗠𝗮𝘀𝗿𝗼𝗶𝗴

SIgui l’escalfament o les onades de calor quan arriba l’estiu hem de buscar excursions una mica més curtes i, a ser possible, ombrívoles. Trobar-ne de noves és fa un pel difícil, però ens en anem sortint.

Dimecres passat se’n vam anar a Bellmunt del Priorat per a començar una caminada just davant de les mines de galena. Com apunt en vaig fer la visita i em va semblar força interessant.

Tota la petita vall a tocar de la mina està plena de les escombreres resultant de la seva explotació. Recordo que fa un bon grapat d’anys hi vam anar d’excursió de curs amb la senyora Català i remenant per allí vam trobar cristalls de mineral força macos als que els hi he perdut la pista, tot i que el que em va agradar més va ser algun petit fòssil.

Començant a caminar pel GR172 vam passar pel costat de les vinyes de les que en produeixen el vi del mateix nom. Molt ben cuidades com la majoria de vinyes del Priorat, potser també plantades sobre les escombreres de les mines, amb aquest bancals moderns sense marges i amb uns desnivells de vertigen. Si que se sent una certa enyorança dels marges de Margalef i més desprès de llegir ‘Marges’ recomanat pel Biel Ferrer. He d’acceptar amb nostàlgia que els temps han canviat i, especialment, com el vi que hi fan m’agrada tot és perdona.

Caminant sota la llunyana mirada del Montsant vam fer cap al poblat del Puig Roig del Roget, des que fa uns quaranta anys en vaig fer unes fotos encarregades per la Margarida Genera, arqueòloga de la Generalitat que va començar i dirigir les excavacions, no hi havia tornat. La edat i la calma de no tenir que estar per la feina em van donar una visió més interessant de les troballes que teníem al davant, com no gaudint de les preguntes del Rubèn i les respostes del Josep Maria.

El poblat que està situat dalt d’un turó prop del riu Siurana, presenta unes condicions òptimes per a un assentament eminentment de control del territori i de defensa del lloc d’hàbitat, i com no un accés a l’aigua.

Desprès de la visita vam baixar cap el Siurana i al primer pedrís a l’ombra que vam trobar el vam aprofitar per esmorzar.

Continuant la trescada varèm fer cap al riu, la situació ens va semblar desesperant, aixì com fa una setmana l’Ebre baixava a l’ample en aquest cas el Siurana eren quatre tolls d’aigua amb llaquim i alguna granota, s’albira un estiu difícil, que hi farém.

De la llera del riu va tocar tornar a pujar cap a lermita de ña Mare de Déu de les PInyeres. Es troba en una talaia sobre el riu Siurana des d'on es pot contemplar un paisatge impressionant, amb la Serra de Montsant com a rerefons i els pobles de La Morera, Gratallops i la seva ermita de la Consolació, el Lloar i el Molar.

Aquesta ermita originalment era l’església del poble de les Pinyeres, actualment desaparegut.

Doncs bé ara ja toca donar la volta, bosc, vinyes, saludar un grup de nois del Senegal que esteven escavallant la vinya. Això d’escavallar ens ho va explicar el Josep Maria, no ho sabiem pas, és tracta d’arrancar unes determinades fulles del cep de cara a treure un millor rendiment del raïm, santa ignorància.

Arribem al cotxe al mateix temps que la tòrrida calor del migdia, cap el bar de la piscina a dinar, llàstima que al migdia estava tancada i no vam poder banyar-nos, però de la beguda fresca no ens va salvar ningú, una bona cervesa i a dinar s’ha dit.