Bellmunt, l'ermita al cel suspesa

De Vidrà a Bellmunt pel coll de Vidrà i retorn pel camí de Salgueda

La serra de Bellmunt, partió de les conques del Fluvià i del Ter, al bell mig del Bisaura, és la més occidental d’una cadena que s’allargassa vers gregal fins al Puigsacalm.
Al punt més alt és coronada per un antic santuari marià, encimbellat sobre un penyal, que li confereix un perfil característic que inspirà a mossèn Cinto Verdaguer a anomenar-la ‘ermita al cel suspesa’ als seus versos de l’Emigrant.
Diversos son els camins que hi menen des de tots els punts cardinals. El d’aquesta ressenya ho fa pel nord, des de Vidrà. El retorn és per la vall del riu Ges, que la separa de la veïna serra de Curull.
L’itinerari transcorre per rouredes i fagedes pel que és molt indicat realitzar-lo a la tardor. I en èpoques humides i prou fredes, el pas per la Tosca de Degollats i el Salt del Molí ens aportarà imatges espectaculars.
Recorregut curt, de poc desnivell, per camins molts fressats que podem realitzar en una agradable matinal.

Accés
Vidrà és a 13 quilòmetres de Sant Quirze de Besora (al costat de la C-17) per la BV-5227.

Vidrà (973m)
De la Plaça Marià Vila d’Abadal reculem uns 750 metres per la carretera d’accés fins al coll de Vidrà on, a mà esquerra, prenem la pista del camí de Bellmunt (rètol indicador).
Rebutgem els ramals secundaris a banda i banda, continuant pel més trepitjat. Per si ens queda algun dubte, els senyals de GR ens guien.
Al coll d'Hi-era-de-massa (rètols indicadors), deixem la pista per on continua el GR, i prenem un curt ramal a l’esquerra, en baixada, fins a una nova bifurcació (més rètols indicadors) on un fressat camí ens enfila, serpentejant per la fageda del bosc de la Mare de Déu, fins al santuari.

Santuari de Bellmunt (1244m)
Hi ha documentat un castell d’ençà el segle XI i el santuari ja s’esmenta el 1240.
En sobresurten dos cims. El més alt, coronat per una gran creu de ferro i un pedró dedicat a la Mare de Déu de les Alades, és també vèrtex geodèsic. A l’altre s’hi assenta sobre roca viva, un edifici d’un sol cos que allotja el santuari, l’hostatgeria i un mirador.
Malgrat la seva modesta alçària, en dies clars, s’atalaia del Pirineu a Montserrat. Diversos plafons ceràmics identifiquen indrets i cims que s’hi albiren.
Retornem al coll d'Hi-era-de-massa i prenem una pista a mà dreta en direcció a la Tosca de Degollats (rètol indicador) que baixa per la Baga de Canemàs. Cada cop més precària, acaba en el que deuria ser l’antic camí original.
Deixem a l’esquerra un corriol que ens permetria fer drecera i, sortint al solell, revoltem en sentit antihorari el turó del Turu.

Tosca de Degollats (811m)
Cruïlla de camins indicada en la que conflueixen, al marge dret del Ges, el de Sant Pere de Torelló a Vidrà amb el de Bellmunt.
A pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló, hi ha una formació de tosca que rep el nom del proper mas Degollats (ruïnes). En èpoques humides s’hi poden observar els degotalls que han anat formant la tosca i, a l’hivern, és habitual veure-hi caramells.
Seguim camí a l’esquerra, en direcció a Vidrà (PR C-47), riu Ges amunt però a força alçària respecte del curs de l’aigua. Atenyem la pista de Salgueda i continuem en la mateixa direcció fins que, en una colzada, la deixem per un corriol indicat a mà dreta que ens mena baixar sobtadament a la llera.

Salt del Molí (815m)
Conegut també com a salt de Salgueda, és un bell racó on el riu Ges, tributari del marge esquerre del Ter, salta una graonada d’uns quinze metres.
Creuem el riu i ens desviem a l’esquerra del camí senyalitzat, pujant per entremig de les restes de l’antic molí que dóna nom al lloc, fins la part superior del salt.
Encara més amunt confluïm amb el camí de Salgueda que seguim a l’esquerra i ben aviat atenyem el pont romànic pel que tornem a canviar de riba.
A l’altre marge continuem per camí ben fressat, anant a l’esquerra en totes les bifurcacions, fins poc abans de la depuradora d’aigües, on sortim a la mateixa pista que hem deixat per baixar al Salt del Molí, i la seguim a la dreta, en pujada.
Passem per entremig del mas del Cavaller de Baix, on també anem a la dreta fins al camí de Ciuret i, ja sobre asfalt, anem a l’esquerra passant per davant del bonic casal del Cavaller, fins al punt de sortida.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/5G64g22g4p7vGbyx7