BELLMUNT pel camí de la Vall

Donat que la setmana passada a Bellmunt plovia i els núvols no ens varen deixar veure rés, aquest dissabte hi hem tornat per gaudir de les vistes i fer les fotos pertinents. Ara be, no volíem repetir la sortida i per tant hem trobar aquesta ruta d'en Toni Prat (www.santuaribellmunt.blogspot.com) que ens ha semblat molt escaient doncs se surt una mica de l'habitual: no es remunta el riu fins a Forat Micó sinó que s'arriba al camí de la Vall pel camí del Serrat de Nespla i la tornada no es fa per la Redorta sinó per les Pedroses.

Així doncs, arribats a Sant Pere de Torelló hem deixat el cotxe davant del Casal dels Avis (Plaça del Doctor Montmany a 607 metres d'alçada) i ens hem dirigit a l'Església Parroquial, la qual havia tingut un retaule barroc important que es va cremar durant la guerra civil i dels qual únicament queda la figura del sant en el Museu Episcopal de Vic. Deixem l'Església i el bonic racó que forma i sortim cap a llevant a buscar el camí i la carretera de la Vola que ens portarà al pont de Fontdevila on agafarem el corriol que ens portarà a l'ermita de Sant Roc. A Fontdevila Hi ha un cartell indicador que clarifica el camí a seguir: el corriol que hem d'agafar és el que creua el torrent de Les Pedroses; doncs la pista que ve de front és el camí de tornada.

Comencem a enfilar-nos per les margues grises tant típiques d'aquesta zona fins que passada una mitja hora arribarem a l'ermita de Sant Roc, una senzilla construcció amb porxo en la seva part de ponent realitzada el segle XVII com a vot contra la pesta. Estem ja sobre els 735 metres. Les vistes sobre Sant Pere i la plana de Vic són magnífiques.

Continuem el camí i ràpidament arribem al Mas Serrat de Nespla, una masia important i molt ben cuidada que creuarem seguint les marques grogues i blanques del PR fins que arribarem a una encreuament de camins on nosaltres hem d'agafar el que precisament posa com a pas barrat del PR. I és que això d'anar contra corrent ens motiva, jeje. (estem a 830 metres)

El camí que seguirem és el que ens portarà fins a la cresta (que no el cim) de la muntanya, camí anomenat del Serrat dels Cristians Vells al Ges o més popularment de l'electricitat doncs allà on parteix el solell de l'obaga hi ha una torre elèctrica. Es tracta d'un camí antigament empedrat, de molt bon fer, que fa algunes llaçades per salvar el desnivell. A la cresta (909 metres), ja podem veure la casa de la Vall en direcció nord.

A partir d'aquí el camí inicia una lleugera baixada fins a trobar la font del Pedreguet, per cert avui seca, cosa estranya després de la quantitat d'aigua que ha caigut aquestes setmanes passades, fins arribar al camí de la Vall a Bellmunt, un camí ample i que va remuntant la muntanya seguint el torrent de la Vall fins que en un cop finalitzada la pista (1.131 metres) s'enfila fins el cim del Serrat dels Cristians Vells per anar a sortir a la darrera corba de la carretera de Bellmunt abans d'arribar a l'aparcament.

La pujada al santuari és fàcil i ràpida, cosa que ens permet dirigir-nos a la font de Sant Marçal per a recuperar-nos de la calor que avui ja comencem a trobar. També pujarem a dalt la Creu de Bellmunt (1.248 metres) on l'espectacle és impressionant. Que diferent de la setmana passada!!!! Avui tenim vistes pels 360º: al sud veiem La Plana de Vic i el Montseny, a llevant el Collsacabra, al nord Milany, el Pirineu ben nevat encara, a ponent el Cadí i la Serra d'Ensija etc.

La baixada és ràpida pel camí antic, si bé cal parar a l'alzina grossa: un exemplar avui molt malmès pels llamps i el pas del temps, però que el meu pare sempre em deia que tenia més de 300 anys i ja n'han passat 50 d'això.... o sigui que vella ho és.

Seguirem pel camí vell fins a la font Vidranesa, un bonic racó restaurat i acollidor, on ens referescarem i seguirem carretera avall fins el Pedró de Montserrat, on gaudirem novament de bones vistes cap el sud.

Uns dos-cents metres més avall per la carretera torbarem l'antic camí que baixa pel dret fins al coll del Mal Govern, on agafarem la pista que ens portarà primer a Les Pedroses i després a les Comes fins arribar a Fontdevila i des d'aquí novament a Sant Pere on arribarem acalorats però contents per haver pogut gaudir d'una ruta fantàstica.