Bellpuig - Torre del Coix - Torre Mora - Tossal de la Pleta - Els Eixaders - Bellpuig

La ruta comença a la plaça de Ramon Bertran de la localitat de Bellpuig. Des d'allà eixim cap al sud-est pel carrer de Ramón y Cajal. En arribar a la cruïlla amb el carrer de la Font, l'agafem i ens incorporem a ell. Aquesta via es correspon amb el camí de Bellpuig a Belianes.

De seguida, a mà esquerra, ens crida l'atenció un edifici abandonat amb una gran senyera a la façana. És la Fontana, seu de l'Ateneu Democràtic Prat de la Riba inaugurada en 1935, i que després ha tingut tot tipus d'usos. Continuem la ruta pel carrer de la Font i no tardem gens en arribar a la font que dóna nom a la via, la de sant Antoni de Pàdua, també coneguda com de Lluny.

A l'altra banda de carrer, para el convent de sant Bartomeu, fundat l'any 1507 per Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i aleshores virrei de Sicília. En havent contemplat aquest conjunt religiós, continuem pel camí de Bellpuig a Belianes, també conegut amb el nom de carretera de Montblanc a Tàrrega.

Passem per cal Garriga, que para a mà dreta, i poc més endavant, a la mateix banda de camí pels coberts del Solans i de l'Amadeu Torres. Aleshores, el camí fa un revolt i travessem per un pontet el canal d'Urgell.

És en aquest punt quan abandonem el camí de Bellpuig a Belianes i ens incorporem al camí de Bellpuig als Eixaders. De seguida, deixem a la dreta la granja del Giribat mentre avancem per la partida del camp d'Aviació, on l'exèrcit de la II República espanyola va construir una base aèria a mitjan 1938, després d'haver perdut les de Lleida i de Balaguer. No obstant, aquesta infraestructura no va tardar massa en caure en mans rebels i els franquistes l'usaren durant l'última fase de la seua campanya a Catalunya.

Continuem avançant cap al sud, lleugerament cap a l'oest, fins que arribem a una cruïlla. En aquest punt, abandonem el camí de Bellpuig als Eixaders i ens incorporem, cap a la dreta, al camí de la Plana, conegut també com el camí de la torre Mora. El primer dels topònims li ve donat per la partida a la qual ens adreça, la de la Plana. El segon, perquè si el resseguim, farem cap a la torre Mora, que hui dia ha desaparegut pràcticament per complet.

Així doncs, pel camí de la Plana, tirem decididament cap al sud-oest per un terreny còmode i fàcil. Allà lluny, comencem a albirar la torre de l'Arbequí. Quan hi fem cap, ens aturem uns minuts per tal d'observar-la.

En acabant d'haver-la visitat, continuem pel camí de la Plana uns centenars de metres més per a eixir, finalment, a la torre del Coix, un construcció de dimensions notables situada a la vora de la sèquia de Vilanova de Bellpuig i que fou construïda, o experimentà una important reforma, l'any 1875.

Envoltem la torre del Coix sense abandonar el camí de la torre Mora. En fer cap a un colomer emblanquinat, abandonem el terme de Bellpuig i ens endinsem al de Belianes, partida de Mont-repòs.

El camí ens reorienta lleugerament cap al sud-est i, en cosa de cinc minuts, fem cap a les ruïnes, pràcticament esborrades ja, de la torre Mora. Aquesta construcció apareix documentada també amb els noms de Torredemora, torre de Mora i torre de la Mora.

Allà mateix trobem un altre encreuament. Nosaltres hem de continuar amb el camí de Preixana a Arbeca, que mena per Los Planots cap al sud-oest. Al cap de cinc minuts, trenquem a l'esquerra pel segon camí que ens apareix per aquesta banda, que s'anomena de la Marinova.

Amb el camí de la Marinova ens aproximem, a poc a poc, al punt central de l'excursió, que és el tossal de la Pleta. Al cap d'uns deu minuts arribem al seu peu. És llavors quan tirem a la dreta, durant uns metres, pel camí del Pedruell. De seguida, però, el deixem i ens enfilem per una sendera costeruda i poc marcada que puja cap al cim pla d'aquesta muntanyeta.

Amb poc d'esforç, coronem el tossal de la Pleta, que domina tota la contornada. Hi hem pujat per la banda que hi està més bruta. Per això, continuem avançant cap a l'est pel cim fins a arribar a les restes del poblament preromà del tossal de la Pleta, que han estat excavades recentment. Allà mateix també hi trobem un senyal geodèsic.

Després de contemplar les restes arqueològiques i les bones vistes que es tenen des d'ací dalt, per darrere del senyal geodèsic agafem un corriolet que baixa ràpidament cap a una caseta de volta mig enrunada. Des d'allà, és fàcil baixar fins a la travessera de la Pleta, a la qual ens incorporem cap a l'esquerra.

De seguida, tombem a la dreta per a tornar a agafar el camí de la Marinova. El seguim durant uns metres però, com que anem amb el temps just, tirem per la divisòria de dos trossos per a escurçar camí per la partida de la Planeta i fer cap al camí que va de Mollerussa a Belianes.

De nou fem el mateix. Anem durant uns metres per aquesta via, i l'abandonem de seguida cap a l'esquerra, per la divisòria de dos trossos. Escurcem camí per la partida dels Masos i eixim al camí de la torre Mora, en aquesta ocasió al que hi porta fins allà des de Belianes.

Enfront nostre, veiem la cabana de la plana del Senyor. Pel camí que hi passa a la seua vora, en direcció nord-est, caminem fins a eixir, una altra vegada, a la carretera de Montblanc a Tàrrega, o camí de Belianes a Bellpuig.

L'agafem cap a l'esquerra, encara per terme de Belianes. Al cap d'uns cent metres, passem per les cabanes de Tristany, a la dreta, i del Gato, a l'esquerra. Després, continuem la ruta per la carretera fins a arribar al camí de Preixana a Vilanova de Bellpuig, que agafem en direcció a ponent.

Amb ell, de seguida arribarem a un magnífic exemplar de construcció de volta. Uns minuts després, fem cap al que queda del despoblat dels Eixaders. Aquesta localitat va ser abandonada l'any 1874 després d'una forta riuada que la va destruir i que es va conèixer amb el nom de la rovinada de santa Tecla. Fins al 1978, encara s'hi conservaven dues arcades gòtiques de l'església del lloc, dedicada a sant Agustí. Tanmateix, varen desaparèixer.

Des d'ací, en direcció nord-est, ens incorporem al camí, al principi poc marcat, dels Eixaders a Bellpuig. Al cap d'uns deu minuts, tornem al punt on l'havíem abandonat un parell d'hores abans. Ara, només ens queda recórrer el camí ja fet abans per tal de tornar fins a la plaça de Ramon Bertran de Bellpuig, on hi fiquem el punt i final a l'excursió.