Beranui- Mirador del Mallo-Sierra de Sis- Ermita de la Virgen de Sis-Cascada de Sis-Pardinella-Beranui

Bonic itinerari que transita per la Serra de Sis, la qual, s’estén per la conca del riu Isàvena, cosa que, permet gaudir de l’espectacularitat de les seves cingleres de perfil arrodonit i els seus precipicis, així com, del bonics boscos de pi i roure.


Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida prendre direcció a Barbastro (A-22). Barbastro a Graus (N-123 i N-123A). Graus a Beranui (A-1605), passant per Capella, La Puebla de Rueda, Serraduy ....

Aclariment: Beranuy, comarca de la Ribagorça, ha recuperat el seu nom fa relativament poc temps perquè anteriorment aquesta població era coneguda com Veracruz.

Itinerari:
La ruta s'inici a la plaça de l'ajuntament, malgrat que estigui vallada, sempre resta oberta. Travessem la carretera i ens endinsem pels carrers de la part baixa del llogarret, passat el porxo, ens desviem a la dreta, creuem el riu Isàbena pel bonic pont romànic, perllongat amb una passarel·la de fusta, cosa que permet creuar el barranc de la Riba, el qual, substitueix un arc que se'n va endur la riada l'any 1963.

Travessat el pont, iniciem l'ascensió per un tram encimentat, el qual, ens condueix a l'església de Santa Eulàlia. Aquesta església és d'origen romànic i data del segle XII.

A partir de l'església, agafem el sender de la Sierra de Sis (PR-HU47), el qual, en constant ascensió i fent varies sigues-zagues, ens duu fins al bonic mirador del Mallo, des d'on, gaudim d'unes imatges fantàstiques de la Vall d'Isabena, Turbó... He de dir que abans d'arribar a la cruïlla que mena al Mallo, seguim una senda nevada, la qual, ens fa tornar enrere perquè hi ha molt arbust, cosa que ens barra el pas, per això, l'indico amb un cul de sac, no cal arribar-hi.

Admirades les imatges que s'albiren des d'aquesta atalaia/Mirador, desfem el tram de sender i tornem a enllaçar amb el PR, el qual, seguim fins a les Bordes de Beranui, des don tenim unes boniques vistes del bosc de roures i avui els cims nevats del Puyalto i Amurriadó.

Passades les bordes, seguim pel sender que poc a poc ens va endinsant per la bonica roureda, amb algun exemplar força robust, a mesura que anem avançant, el bosc va compartint espai amb altres especies d'arbres, com faig, xops, auró, boix, etc., gaudint d'aquest bosc encantat, arribem a l'ermita de la Verge de Sis i a la cascada de Sis.
L'església és d'una sola nau amb capçalera semicircular, la porta en arc de mig punt i a l'interior presenta volta de closca a la capçalera i volta de canó apuntat en presbiteri i nau.

Breu comentari: L'ermita de la Verge de Sis, data de finals del segle XII, és d'origen romànic. La llegenda atribueix a Pere el Monche, procedent de Poblet, la construcció d'aquesta església al lloc on va trobar la imatge de la Mare de Déu i les dels Apòstols Sant Pere i Sant Joan. La talla de la Nostra Senyora de Sis del segle XV es guarda a la parròquia de Beranuy, cosa que vol dir que no va poder ser trobada per Pedro el Monche.

Admirat i gaudit de l'entorn, amb visita inclosa a la cascada de Sis, reprenem la marxa, creuem el barranc aprofitant les pedres que hi ha col·locades. El sender s'embruta una mica perquè es una zona més ombrívola, per tant, cal estar una mica a l'aguait per no perdre el camí.

Passada aquesta zona, l'itinerari millora, ara un cop deixem la zona pinada i arribem a una zona on veiem un tram de pista i algun prat, hem de tenir precaució perquè es una zona molt fangosa, cosa que farà, que ens hàgim de desplaçar pel voral del camí, malgrat hi hagi alguna estaca assenyaladora, passat aquest tram, el sender millora i a l'arribar al llogarret de Pardinella, agafarem el GR, el qual, ens portarà al punt de sortida, recorrent trams de sender i pistes, però, cap sense cap dificultat.