Bergua-Basarán-Barranc d'Otal-Escartín

Itinerari força interessant perquè discórrer per camins i carrerades bastant bens conservades que ens ha permès gaudir d’unes imatges fantàstiques dels colors de la tardor i de les vistes que albiren dels cims enlairats de Basarán i d’Escartín.

Accés al punt d'inici: Lleida cap a Barbastro (A-22). Barbastro – Huesca (A-22/N-240). Huesca, direcció Sabiñanigo (A-23). Sabiñanigo a Fiscal (N-260). Fiscal i a la sortida, punt quilomètric 182, prendre direcció Bergua, després de recórrer uns 8 quilòmetes, arribem a dita localitat.

Itinerari:
Deixem el cotxe al final de la carretera de Bergua, una mica abans d'arribar a la cruilla que duu a l'ermita de Sant Bartolomé. Desfem un tram de carretera, ens desviem a l'esquerra, en aquest anar i venir,es un pel caòtic, però, aneu per on aneu, us conduiran a l'entrada del sender, indicat amb un panell informatiu “Bienvenida/o visitante de Bergua”.
A partir d'aquest punt, comencem a davallar cap a l'aiguabarreig format pels barrancs de la Pera, de l'Otal, i Forcos. Travessem el barranc de la Pera per un pont metàl·lic, el qual, ens permet enllaçar amb l'itinerari amb senyalització vertical i marca groga/blanca, que trobem a la nostra esquerra (Basarán). El pont metàl·lic que permet travessar el barranc d'Otal, el farem a la tornada.
L'itinerari que ens mena a Basarán i que discórrer pel Tremolar i el Paco, s'enfila força, ara, el camí que transita pel bell mig de magnifiques carrerades, envoltades de rouredes i que travessa un parell de barrancades, és molt bonic.

Xino-xano, arribem a les ruïnes del llogarret de Basarán, les vistes que s'albiren de l'entorn, i, avui, plenes de colors de tardor, són magnífiques.

Les anades i vingudes que fem per Basarán i que el trac recull, no cal que en feu cas, perquè no tenen cap importància, per tant, el que s'ha de tenir clar, que per anar a Escartín, cal tornar agafar el sender pel que hem vingut i desfer un llarg tram del recorregut que hem fet al pujar, fins que trobem el trencall senyalitzat “Escartín”.

Un cop arribats al trencall, agafem el sender de l'esquerra que duu a “Escartín”, aquest, va davallant força, poc a poc, arribem al fons del barranc d'Otal, el qual, hem de travessar, avui, duu un bon cabal d'aigua. El travessem, un cop som a l'altre costat, dubtem una mica cap a on hem d'anar, però, gràcies a les fites podem seguir l'itinerari, aquest segueix un tram de barranc, el qual, ofereix unes boniques cascades i la més espectacular la de “Puente As Cabras”.

Iniciem l'ascensió cap a Escartín, el camí està ben fitat i marcat, però, a l'arribar al Barranc de Güertos, les marques es perden i tornem a fer un anar i venir per un sender que sembla clar, però, emboscat, cosa que no cal fer, perquè quan l'hem passat, ens donem compte de què anem malament, per tant, hem de tornar endarrere. Per evitar aquest anar i venir, cal que quan siguem a nivell del barranc que ens queda a la nostra dreta, el travessem, malgrat que sembli que a la l'altra banda no es vegi clar el camí.
Un cop travessat el barranc, continuem per un camí envoltat de roureda que en constant pujada ens porta fins arribar al trencall senyalitzat d'Escartín/Bergua, i, d'allí a Escartín.
Escartín, és un meravellós llogarret, amb alguna borda en estat lamentable, i, altres en estat de ruïna, que pertany al municipi de Broto, enfilat en un serrat al cor de Sobrepuerto i a la vessant del Pico Manchoya, envoltada de bancals escalonats i de difícil accés perquè no hi ha carretera. El que crida l'atenció és que la plaça del poble no esta envoltada de cases, sinó edificis auxiliars, bordes, ferreria, forn.., en canvi, l'església, l'abadia i l'escola, es troba a la part alta del poble i forma una altra plaça.

Les anades i vingudes que fem per Escartín i que el trac recull, no cal que en feu cas, perquè no tenen cap importància, per tant, el que s'ha de tenir clar, que per retornar a Bergua, cal tornar agafar el sender pel que hem vingut i desfer un llarg tram del recorregut que hem fet al pujar, fins que trobem el trencall amb senyalització vertical “Bergua”.

Després d'haver parlat amb l'únic habitant i donada la volta pel poble, agafem el camí de tornada, per això, cal tornar agafar el sender de l'anada, fins que trobem la senyalització vertical “Bergua”. La davallada no la podem fer depresa perquè és força pendent i molta pedra, però, mentre anem davallant podem contemplar els bancals i murs de pedra d'As Cuastas i As Coroniallas, els quals, semblen aguantar millor la pressió exercida per l'abandonament. A l'arribar a la passarel·la de l'aiguabarreig del barranc de Forcos i que enllacem amb el camí de l'anada, no hem d'oblidar que ens queda una bona pujada fins el cotxe.

Nota: Fins ara Escatín estava totalment deshabitat, però, a partir del mes de juny d'enguany, hi resideix un habitant prejubilat de la Seat de Barna, el qual, no té cap mena de vinculació amb el poble. Aquest fet hauria d'agradar a tots els antics veïns perquè l'aspecte d'abandonament ha canviat una mica, ja que, aquesta persona a canvi de l'aixopluc, manté l'entorn net i cuidat. No obstant això, també té problemes perquè la persona propietària de la borda on s'havia instal·lat, l'ha fet fora, malgrat, haver canviat la imatge de la borda, essent el motiu, el de la responsabilitat en cas d'accident... bé, que hi farem... hi d'haver gent de tota..., però, aquest entrebanc, la pogut solucionar, perquè li n'han cedit una altra.