Bergua - Escartin - Puente As Cabras - Iglésieta de los Moros

Recorregut per l’emblematica comarca natural de Sobrepuerto, situada entre les comarques de l’Alt Gallego i el Sobrarbe. Amb una geografia accidentada de profunds barrancs i envoltada de alts cims, conserva una naturalesa salvatge. És un indret solitari ja que a la meitat del segle passat es va començar a despoblar, els seus habitants van migrar per la duresa i aïllament de la zona, sense serveis bàsics i males comunicacions. L'únic poble que actualment a començat a poblar-se de nou i recuperar vida és Bergua, si pot accedir per una pista asfaltada.
Fem una ruta circular el terme municipal de Broto, visitant algun dels seus nuclis despoblats. Aparquem a Bergua, amb una interessant arquitectura popular que demostra la importancia que va tenir en segles anteriors. Destaca l'església romànica de l'Assumpció i dues torres defensives. Caminem pels antics camins de bast que unien els pobles per aquest terreny accidentat salvant estretes gorges.
Creuem el poble i baixem cap a l'aiguabarreig del barrancs A Pera i Forcos o A Glera d'Otal. Després de les pluges d'aquest dies aquest barrancs baixen amb molta aigua i estan espectaculars amb un aigua cristal·lina. Travessem les gorges per dues assarel.les de ferro i iniciem l'ascens remuntant el curs del barranc Forcos. El camí s'enfila entre boixets i parets de pedra seca, trobem antigues feixes de cultiu i alguna borda.
Arribem al despoblat d'Escartin, enfilat damunt un tossal. Hi ha una plaça envoltada per la font la ferreria i alguna de les gran cases en ruïnes. A la part alta hi ha l'església de Sant Julià que encara conserva algun reste de pintura a les parets. Baixem cap al barranc Forcos per veure el Puente As Cabras, al arribar al barranc Güertos, que normalment es pot creuar tranquil·lament, avui baixa amb molt cabal i hem de buscar el millor lloc per creuar-lo sense mullar-nos. Un cop hem creuat el barranc continuem fins arribar al salt, avui espectacular per la quantitat d'aigua. El nom li ve perquè antigament, hi havia una gran llosa per creuar el barranc que va desaparèixer arran d'una gran avinguda d'aigua. En principi la idea era pujar al despoblat de Basaran però tal com baixa avui el barranc no veiem factible creuar-lo i desistim.
Tornem a Bergua pel sender que segueix el curs del barranc, durant el recorregut anem trobant successives cascades i salts fins arribar als gorgs. Des d'aquí pugem pel solà de davant de Bergua fins les poques restes de la petita ermita rupestre, esculpida sobre la roca tosca. Queden restes de pintura d'elements geomètrics i vegetals. Hi ha una petita obertura quadrada per on s'entre a una cova. Retornem al lloc d'inici