Berguedà: Cresta de Mata-rodona - Grau del Foradat - Roc del Picassall - Mines del Coll de Pradell - Trenet miner

Ruta aventurera i intrèpida que recorre la Serra de Mata-rodona de punta a punta.

La Serra de Mata-rodona està ubicada al nord de la Serra d'Ensija i al costat de l'Espai Actiu Vallcebre, un entorn natural on es pot practicar el descens de barrancs i vies ferrades.

El punt central de la Serra de Mata-rodona és el Roc del Picassall, que separa la serra en dues seccions:
- Secció est: Cingles del Grau Foradat (a l'est del Roc del Picassall)
- Secció oest: Cingles de Costafreda (a l'oest del Roc del Picassall)

La ruta recorre la serra d'est a oest: primer recorre els Cingles del Grau Foradat fins coronar el Roc del Picassall i després recorre els Cingles de Costafreda, incloent el Roc d'en Batlló, el punt més alt de tota la serra.

La secció est és més rocallosa i té diversos trams de cresta, alguns més estrets i altres més amples, on haurem de fer nombroses grimpades, mentre que la secció oest és més boscosa i inclou alguns avencs i esquerdes.

La Serra de Mata-rodona és un d'aquells indrets verges per on no hi passa gairebé ningú. De fet, no hi ha cap altra ruta a wikiloc que recorri aquesta serra i només he trobat una ressenya al blog d'Engarrista (molt ben explicada, per cert).

Això també té algun inconvenient: alguns trams de ruta propers al Roc del Picassall, tant abans com després d'arribar-hi, no tenen camí definit, estan una mica emboscats i per tant cal obrir-se pas amb els braços i mans entre el boix i els pins.

Es tracta en definitiva d'una ruta pels amants de crestejar, d'explorar indrets verges per on no hi passa ningú i de fer el senglar per camins no definits.


___________________________

BREU RESSENYA:

Deixem el vehicle a l'aparcament del Mirador del Telefèric de Vallcebre. Des d'aquí ja albirem la imponent Serra de Mata-rodona. Passem pel costat del restaurant Cal Borni i enfilem una pista que travessa el mas de Cal Pauló de la Muntanya. Comencem aquí l'ascensió pel costat de la cresta de la Serra de Mata-rodona (Cingles del Grau Foradat) fins situar-nos sobre ella pocs metres després. Anem alternant grimpades amb trams de camí. En un punt flanquegem la cresta per la dreta per enllaçar-hi de nou poc després. La cresta es va suavitzant i en un punt cal travessar un tram curt una mica emboscat. Arribem al Grau Foradat, però no ens desviem i continuem per la dorsal del cingle, carena amunt. Coronem el Roc del Picassall de 1716 m, del qual baixem fent una desgrimpada difícil i exposada. Tot seguit, fem un Ràpel d'uns 10 metres muntat a un pi. Comencem aquí el recorregut dels Cingles de Costafreda, on alternem trams de roca, grimpades, trams de bosc transitable i trams de bosc tapat. Arribem a una zona d'avencs i esquerdes, algunes força interessants. Coronem el Roc d’en Batlló, de 1882 m, el punt més alt de la Serra de Mata-rodona. Travessem un bosc sense camí però transitable, davallant progressivament amb més pendent fins que enllacem amb una pista forestal. Uns centenars de metres després, resseguim la carretera de Coll de Pradell tot travessant el Coll de Pradell, de 1736 m. Sortim de la carretera a la dreta, creuant una palanca de fusta sobre el Torrent de Coll de Pradell. Visitem les restes de la Mina Enriqueta, passem per davant de L’Allisador (una enorme placa inclinada de roca) i prenem un corriol que passa pel davant de la Tarrera de la Mina Enriqueta. Visitem la Font de Sant Antoni, creuem la Palanca sobre el Torrent de Coll de Pradell i accedim a la Caseta de ventilació de la Mina Nova. Tot seguit, resseguim les vies del Trenet Miner del Coll de Pradell, travessant el túnel del trenet. Pugem fins el Mirador de les Mines, gaudint de les vistes. Creuem la carretera i prenem un sender indicat amb marques grogues que travessa diversos torrents i un ampli conjunt de xaragalls de colors vermellosos i groguencs. Enllacem amb un corriol marcat amb marques grogues, passem per davant de Cal Catxo i unes ruïnes i passem pel costat del mas de Cal Pauló de la Muntanya, arribant poc després al punt d'inici de la ruta.


___________________________

A TENIR PRESENT:

La cresta de la part inicial de la ruta és de baixa dificultat tècnica. No cal anar encordats.

Els punts més aeris de la cresta es poden evitar per la dreta o per l'esquerra, de forma que el grau de dificultat depèn de cadascú: si vols grimpar, pots anar per la cresta i si prefereixes caminar pots vorejar-la.

L'únic punt d'alta dificultat és el descens del primer dels dos sostres posteriors al Roc del Picassall. Aquest descens és exposat i bastant vertical. Seria idoni fer-lo rapelant, però no hi ha cap arbre o soca en condicions on muntar-lo. Es pot assegurar els companys des de dalt amb una corda, de forma que desgrimpin assegurats, però el darrer a baixar ha de desgrimpar sense corda.

Degut a aquest punt d'alta dificultat, he qualificat la ruta com a "Només Experts".

El segon sostre es pot desgrimpar (no és tant vertical com el primer), però nosaltres hem decidit rapelar-lo amb una corda de 30 metres muntada sobre un pi.

La resta de la ruta no té cap dificultat, apart d'alguns trams emboscats on cal obrir-se pas entre la vegetació.


___________________________

EQUIPAMENT:

Cal dur una corda de 30 metres i equipament per fer ràpels: talabard, vuit o revers, assegurador, bagues amb mosquetons, casc i guants.

No cal dur peus de gat. Convé dur sabates de muntanya amb bona adherència a la roca.


___________________________

VARIACIONS:

Es pot escurçar la ruta i fer-la més fàcil tot davallant de la Serra de Mata-rodona pel Grau Foradat. Així s'eviten els trams emboscats de la Serra de Mata-rodona, la desgrimpada exposada del Roc del Picassal i el ràpel. Aquesta pot ser una bona opció per qui no li agradi fer el senglar ni les desgrimpades delicades.

Una altra variació per escurçar ruta és recórrer tota la Serra de Mata-rodona, però obviar la visita a les mines i al trenet.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en tres parts:
1) Cingles del Grau Foradat i Roc del Picassall
2) Cingles de Costafreda
3) Mines del Coll de Pradell i xaragalls


1) Cingles del Grau Foradat i Roc del Picassall

Deixem el vehicle a l'aparcament del Mirador del Telefèric de Vallcebre. Des d'aquí ja albirem la imponent Serra de Mata-rodona.

Caminem uns metres per una pista i passem pel costat del restaurant Cal Borni.

Resseguim uns metres la carretera i ens desviem a l'esquerra per pujar per una pista pedregosa i després asfaltada que mena al mas de Cal Pauló de la Muntanya.

Passem entre el mas i una petita caseta, i ens plantem en pocs metres al peu de la cresta.

Ascendim pel costat esquerra de la cresta, vorejant-la, per camí poc definit però de bona petja, fins que enllacem amb la cresta.

Iniciem el recorregut dels Cingles del Grau Foradat de la Serra de Mata-rodona. Primer travessem una zona de terreny herbrat amb traces de camí.

Ben aviat ens trobem un primer tram de cresta, força estret, que es pot evitar fàcilment per la dreta i per l'esquerra. Nosaltres grimpem per la cresta fins que trobem una aresta no grimpable, on davallem pel cantó esquerra.

Caminem uns pocs metres per una traça de camí i tornem a enfilar-nos a la cresta allà on torna a ser accessible. Iniciem aleshores una sèrie de divertides i fàcils grimpades, amb més pendent que en el tram anterior.

Fem un flanqueig per la roca, amb una mica d'exposició, però amb molt bones preses per mans i peus.

Tot seguit, sortim del rocam i flanquegem la cresta per la banda esquerra, tot recorrent un rastre de sender. Es podria grimpar amunt, però amb considerable verticalitat, per tant, hem decidit flanquejar.

Un cop hem flanquejat aquest tram més vertical de cresta, tornem a enfilar-nos a la cresta, ara solcada per més vegetació. Anem combinant trams de camí amb trams de rocam, fent algunes grimpadetes molt senzilles.

A mida que la cresta va girant cap a l'est, es va suavitzant, reduint el pendent. Continuem doncs caminant per molts trams de roca, però sense grimpades. Continuem per la cresta, ara més suau. A la llunyania, albirem el Pedraforca.

La cresta també es va fent menys rocallosa i més arbrada, seguint trams del que sembla un corriol o un caminet. Fem també alguna grimpada i desgrimpada. En alguns trams de vegetació trobem rastres de camí.

Al sud albirem el Llac del Tumí, d'un preciós color turquesa.

Arribem a un punt on la cresta desapareix i dóna lloc a una carena, que cau amb pendent progressiu cap a la nostra dreta (nord) i cau amb estimball a la nostra esquerra (sud). La carena combina trams de bosc amb trams de roca.

Mentre anem avançant, hem de superar un curt tram de bosc una mica emboscat, on hem d'obrir-nos pas entre pins i boix utilitzant els braços i les mans. És un tram sense camí definit, on cal buscar els passos amb menys vegetació. Es fa una mica pesat però sortosament és curt.

Caminem per la carena passant per diversos esperons de roca.

Entre dues roques trobem El Grau Foradat, un pas estret que permet travessar els cingles transversalment, indicat amb marques grogues. Ens hi acostem per veure per on es puja, però tornem a la carena i continuem resseguint-la en direcció oest.

Continuem carena amunt, per la roca, però ens desviem a la dreta quan la vegetació ens impedeix el pas.

Remuntem una petita tartera, tornem a la carena, fem unes grimpades i coronem el Roc del Picassall, de 1716 m. Les vistes de l'entorn són esplèndides.



2) Cingles de Costafreda

Pel seu vessant oest, el cim del Picassall cau amb una paret de roca d'uns 12 metres força vertical en la seva part final. Idealment muntaríem un ràpel i baixaríem rapelant, però no hem trobat cap arbre ni cap soca per muntar el ràpel.

Per tant, he assegurat el meu company amb una corda, he passat la corda per una roca, i l'he anat baixant amb facilitat fins que ha arribat al final de la paret.

Per baixar, he desgrimpat per la banda dreta, dirigint-me a un pi que es troba a la meitat de la paret, i després he fet un flanqueig per la roca fins arribar al final de la paret. És una desgrimpada difícil i exposada, que recomano només a persones a vesades a fer desgrimpades delicades.

Seria ideal que algú instal·lés una reunió dalt de la paret i s'hi pogués baixar rapelant.

En pocs metres ens trobem una segona paret de roca, però aquest cop podem muntar un ràpel a un pi que es troba a prop de la vora de la paret. Així, hem baixat sense problemes.

Aquesta segona paret es podria desgrimpar, perquè és menys vertical que la primera i té bones preses, però hem preferit fer-hi un ràpel.

Ens trobem ara amb arbres que ens obstaculitzen el camí per la carena, per tant, els sortegem fent un flanqueig per l’esquerra.

Després anem camp a través, travessant un bosc molt emboscat, per on caminem buscant el camí amb menys vegetació i apartant el boix amb les mans per obrir-nos pas.

Sortosament, en pocs metres podem tornar a la carena, amb més roca i menys vegetació, on iniciem la travessa dels Cingles de Costafreda.

Després de travessar un nou tram de bosc, tornem dalt de la carena, a zona de roca. Aquí fem algunes grimpades.

Arribem a un mirador natural, amb vistes privilegiades del Pedraforca, del Cadí i de la Serra d'Ensija.

Anem alternant trams de bosc amb trams de roca per l'extrem del cingle, en sentit ascendent.

Travessem una zona on la roca té esquerdes i avencs. Algunes esquerdes són profundes.

Travessem trams de bosc, seguint rastres de corriol en alguns punts. Els trams de bosc són majoritàriament de bona petja, amb poca densitat de vegetació.

Coronem el Roc d’en Batlló, 1882 m. És el punt més alt de la Serra de Mata-rodona. Les vistes de la Serra d'Ensija són molt maques, però el bosc del voltant obstaculitza les vistes cap al nord.

A partir d'aquí, la ruta comença a descendir, primer amb poc pendent i progressivament amb més pendent.

Passem pel costat d'un pi recargolat. Travessem un bosc sense camí però transitable.

Arribem al tram final de la carena del cingle, entre pins. Continuem davallant, ara amb més pendent. El terreny és herbat, ple de branques dels pins.

Finalment, enllacem amb una pista forestal. Acabem així la travessa de la Serra de Mata-rodona.

Anem a l'esquerra i després novament a l'esquerra, enllaçant i resseguint el Camí de Vallcebre a la Collada dels Prats.



3) Mines del Coll de Pradell i xaragalls

Resseguim la pista, primer en sentit descendent i després en sentit ascendent, passant per nombrosos revolts i gaudint de vistes de la Serra d'Ensija, la Serra de Mata-rodona i del Pedraforca.

Enllacem amb la carretera de Coll de Pradell i la remuntem en sentit ascendent. Al cap de 500 metres, creuem el Coll de Pradell, situat a 1736 m.

Continuem 600 metres carretera avall i ens desviem a la dreta, per creuar la palanca de fusta que permet salvar el Torrent de Coll de Pradell.

A l'altra riba del torrent trobem les restes de la Mina Enriqueta. Aquesta mina va estar en funcionament des de principis del segle XX fins els anys 50.
L'entrada de la mina es troba parcialment ensorrada, tot i que queda una part de la volta de formigó de la boca mina.

Resseguim un ampli sender i, pocs metres després, passem pel peu de L’Allisador, una enorme placa de pedra llisa.

Continuem pel sender, per la riba dreta del torrent i passem pe costat de les Tolbes Noves de la Mina Enriqueta.

Prenem un corriol descendent a l’esquerra indicat amb marques taronges pintades als arbres. Passem per la Tarrera de la Mina Enriqueta i visitem la Font de Sant Antoni, que no raja aigua.

Travessem una nova Palanca de fusta sobre el Torrent de Coll de Pradell, que mena a la Caseta de ventilació de la Mina Nova, on hi trobem restes de la maquinària de ventilació de la mina.

Aquí comencen les vies del Trenet Miner del Coll de Pradell. Resseguim el traçat de les vies, que es va acostant a una paret de roca on fa un temps hi va haver una esllavissada que va malmetre un tram de la via.

Continuem per les vies i travessem el bonic túnel del trenet, d'una longitud d'uns 50 metres. Dúiem frontal per si calia il·luminar el trajecte dins el túnel, però donat que el túnel és completament recte i no és gaire llarg, no hem necessitat el frontal.

Continuem caminant pel costat de les vies fins que arribem a la zona final de la via, on hi trobem un bon nombre de vagonetes del trenet.

Prenem aquí una desviació a l'esquerra, per un corriol ascendent senyalitzat amb marques taronges. Aquest corriol mena al Mirador de les Mines, des d'on gaudim de vistes magnífiques de la Serra d'Ensija, del Torrent de Coll de Pradell i de les vies del trenet de les mines.

Reculem, continuem pel corriol, creuem la carretera i prenem un sender indicat amb marques grogues.

El sender creua dos torrents i uns graons de fusta, fins arribar al Torrent de l'Esdavella, que també creuem.

Entrem en una zona de xaragalls al peu de la Serra de Mata-rodona. Un xaragall és una incisió erosiva que produeix l'aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós. Normalment és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals.

Quan entrem de ple en el xaragall, deixem de veure marques grogues. El camí senyalitzat acaba aquí. Cal resseguir els xaragalls en direcció descendent uns metres i, en un punt determinat girar a l'esquerra i recórrer un curt tram de camp a través, entre herba alta i arbres. És un tram de bastant bona petja, força transitable.

Aleshores enllacem amb un corriol marcat amb marques grogues, que ja no té pèrdua.

El corriol passa pel davant de Cal Catxo, una masia, i allà enllaça amb una pista. Resseguim la pista, que passa per davant les ruïnes d'un mas.

Prenem un corriol a l'esquerra, poc evident però ben fressat, senyalitzat metres després amb marques grogues. El corriol travessa zones arbrades i prats i mena al Mas de Cal Pauló de la Muntanya, per on hem iniciat la ruta.

Ja només hem de resseguir el camí asfaltat i pista que ens duu al punt d'inici de la ruta, finalitzant així aquesta intrèpida i variada ruta.