Besalú-Sant Fruitós d' Ossinya-el Sagrat Cor de Puig Cornador-Sant Silvestre del Mor-Sant Ferriol

RECORDA    si et posiciones sobre    " Veure més  "    (de color blau)  que es troba al final de la descripció del recorregut, enllaçaràs amb el programa Google Fotos que té les fotografies de l' excursió.
Sortida - arribada: Aparcament del Pont medieval de Besalú.

Anirem per la pista forestal asfaltada que marxa al sud. Estem sobre el GR 2, senyals de pintura vermella blanca i vermella, també de groga, que seguirem per anar a trobar l'ermita de Sant Fruitós d'Ossinyà (Catalunya Romànica, Vol. 4 La Garrotxa, pàg. 332).
Un cop visitada, anirem al seu darrera per la cara nord on tenim un camí fressat, havia estat una pista de desemboscar) que seguirem per anar a trobar la pista que va a la Miana. La creuarem i seguirem el camí (pintura groga) que en direcció al nord-oest ens pujarà al cim del Puig Cornador, on trobem l'ermita del Sagrat Cor. Aquesta ermita fou edificada l'any 1900 gràcies a la devoció que professaren, al Sagrat Cor, els senyors Xavier de Ferrer i Lloret i Júlia Ferrer i Carreras Campa, membres de la família Ferrer-Noguer de Besalú i propietaris d'aquesta muntanya. Fou ell mateix qui va dissenyar els plànols de l'ermita, així com el projectà i féu construir una carretera per a pujar-hi.
Un cop gaudit de les bones vistes que té aquest privilegiat mirador, anirem per la pista forestal en direcció a Ponent (pintura groga). Passarem pel Coll de Bruc i més endavant al Collet de Bet. Aquí deixarem la pista de la Miana i agafarem una de secundària que marxa tot baixant en direcció al sud-oest per anar a trobar més endavant de nou la pista de la Miana.
La seguirem fins trobar una cruïlla de pistes. En aquest punt deixarem la pista de la Miana i agafarem la que que marxa tot baixant en direcció al sud-est per anar a trobar les restes de l'ermita de Sant Silvestre del Mor (Catalunya Romànica, Vol. 4 La Garrotxa, pàg. 331).
Retornarem sobre les nostres passes fins trobar la segona cruïlla de pistes (pintura groga) on anirem per la pista que volta el Turó de les Ofrenes per la cara nord-oest per anar a trobar la Plaça de la Neu i la Font de Planells. Una mica més endavant trobem una cruïlla de pistes (pal indicatiu).
Anirem per la que marxa tot baixant en direcció al nord-oest. Passarem pel costat de les runes de la casa de l'Om i arribarem al Santuari de Sant Ferriol. Sant Ferriol és un santuari situat a 366 metres sobre el nivell del mar, a pocs quilòmetres de la vila comtal de Besalú, dins el terme del veïnat de Fornells de Besalú. Fins fa pocs anys, l'abandó d'aquest conjunt era total; actualment, un grup de treball de Besalú està fent tasques de restauració per tal de recuperar de nou el santuari. Es creu que el primer temple va ser bastit en el decurs del segle XII, malgrat que l'actual edifici correspon al XVIII. És d'estil gòtic i ha sofert moltes modificacions en períodes subsegüents; segons una inscripció en un dels arcs, fou restaurat l'any 1835.
El primer tram del porxo està cobert per una volta d'aresta senzilla amb clau de volta central datada (1599) i ornamentada amb fullatges estilitzats. El segon tram presenta cinc claus de volta. La clau central representa un escut d'armes molt erosionat, que es repeteix en altres punts del porxo. Una altra clau, envoltada d'una soga a la part exterior i una sanefa de punts, representa un cap d'àngel. Una tercera clau representa un escut d'armes molt erosionat i més senzill que el de la clau central. Finalment hi ha dos escuts més, sense decoració central i encerclats per una estrella de vuit puntes.

La porta està situada a migdia i protegida per un porxo de construcció coetània. Bastida amb grans carreus molt ben tallats, destacant l'amplia llinda amb un escut central en forma de flor, on hi havia hagut una data gravada que avui no es veu. Tot el conjunt està protegit per un ampli guardapols acabat amb dos motius ornamentals geomètrics. En un dels carreus es pot llegir: BELLSOLA.

Un cop visitat aquest entorn i gaudit de les seves vistes agafarem el camí ((pintura groga) encara conserva trams del seu antic empedrat) que marxa tot baixant per la cara de Llevant del Santuari. En la baixada el camí creua vàries vegades la carretera del Santuari fins que trobem una cruïlla (pal indicatiu). Aquí anirem sempre per la carretera fins arribar al nostre punt de sortida.

Cartografia: Editorial Alpina, Mapa Garrotxa Zona Volcànica.