Besalú-Sant Fruitos d’Ossinyà-el Sagrat Cor del Puig Cornador-Sant Ferriol-Besalú

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Avui ens hem acostat fins a Besalú per caminar per unes muntanyes plenes d’històries...afusellaments, una ermita edificada per la devoció d’uns senyors de la zona, una font amb tribut a tres joves maquis assassinats i fins i tot un santuari amb una fantàstica llegenda.
Aparquem els cotxes al pàrquing gratuït situat a prop del pont vell de Besalú, fem un “cafetó” en un dels restaurants que es troben a banda i banda del pàrquing i comencem a caminar per una carretera local, direcció a la muntanya, seguim les marques de pintura del GR-2 ( blanques i vermelles) i d’Itinerannia (grogues).
Passada la primera corba ens trobem amb la Creu del Candell a peu de carretera, una columna de ferro coronada per una creu i una llegenda que diu més o menys això... Durant la Tercera Guerra Carlina es produí un enfrontament entre l’exèrcit carlí i una columna liberal que havia sortit de Girona per trencar el setge carlí d’Olot. La batalla tingué lloc a la serra del Toix, i representà una important derrota de les tropes governamentals. El 19 de març de 1874, 33 presoners liberals foren afusellats a Besalú, per ordre del general Francesc Savalls. Per homenatjar els morts, es va erigir l’anomenada Creu del Candell, just al costat del camí que porta de Besalú a Juïnyà: al peu de la columna encara s’hi pot llegir: “Glòria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistas el 19 de marzo de 1874”.
La estreta carretera va guanyant alçada progressivament fins trobar un pal informatiu de la xarxa Itinerannia en una cruïlla...a la dreta és el camí de Sant Ferriol (camí de tornada), nosaltres seguim per l’esquerra (direcció El Torn i Mieres), poc després arribarem a la casa rural Mas Pitra. La ruta passa just pel costat de la casa, i d´un cobert que queda al darrera.
Aquí comença un bonic corriol (sempre seguint les marques de pintura del GR i Itinerannia). El camí ens deixa a la font de l’Ametller, un lloc feréstec i molt ombrívol. Al costat de la font trobem una cruïlla, nosaltres seguim a l’esquerra la indicació d’un esquifit rètol que assenyala “Sant Fruitós”. Un bonic sender ens fa guanyar alçaria, sortint al camí d’accés al mas l’Ametller, el sender continua al altra banda del camí amb les indicacions de pintura esmentades, però uns metres a la dreta es troba un oratori dedicat a la Verge de Montserrat, que ens acostem per fotografiar-lo.
Seguim corriol amunt (força pedregós i obac) fins arribar a una carretera local amb pal informatiu (la urbanització Comtal), prenem a la dreta fins arribar a Sant Fruitós d’Ossinyà. Las església es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, i dins el terme municipal de Sant Ferriol, és documentada per primera vegada l’any 977, tot i que l’edifici actual té l’origen al segle XII i reformes al XVII-XVIII. Es tracta d’un edifici romànic d’una sola nau amb un absis semicircular a llevant. El campanar d’espadanya, ara tapiat, és situat damunt el mur de ponent. Posteriorment fou modificat tot donant-li forma quadrada.
Fetes les fotos de rigor, procedim a buscar la entrada del corriol que hem de seguir, situat aquest, al final del camp que trobem en un lateral de l’ermita, accés força tapada de vegetació. Un cop entrats al viarany, aquest ens regala molta frescor...llarg corriol molt ombrejat que ens fa progressar en altura fins arribar al Collet de la Serra.
Al Collet ens topem amb una estreta carretera i just al davant el corriol que ens fa pujar al cim del Puig Cornador que amb els seus 451m. és una magnífica talaia sobre Besalú i l’Alta Garrotxa, fins i tot es veu el mar. Al seu cim és troba la capella del Sagrat Cor i just darrera hi ha el vèrtex geodèsic del Puig Cornador.
De la capella, es tracta d'un petit edifici de planta quadrada (5x5 metres), el teulat és a quatre aigües i està sostingut per senzilles mènsules, els murs estan pintats de color gris, remarcant les parts decoratives amb color blanc. L'accés es realitza per una porta d'arc apuntat amb guardapols, que dóna llum a l'interior de la capelleta. Aquesta ermita fou edificada l'any 1900 gràcies a la devoció que professaren, al Sagrat Cor, els senyors Xavier de Ferrer i Lloret i Júlia Ferrer i Carreras Campa, membres de la família Ferrer-Noguer de Besalú i propietaris d'aquesta muntanya. Fou ell mateix qui va dissenyar els plànols de l'ermita, així com projectà i féu construir una carretera per a pujar-hi. Fou, aquesta, la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi existí a Espanya.
En l’explanada i arrecerats del solell fem una aturada per esmorzar i tot seguit seguim ruta. Darrera de l´ermita, la pista continua el seu camí, en baixada, pel mig de l´alzinar, fins que tornem a enllaçar amb la pista que vam deixar al collet de la Serra. Passem per una cruïlla de camins, és el Coll de Bruc, nosaltres prenem la mateixa direcció que portàvem i seguint les marques de pintura grogues de l’Itinerannia. El camí es fa monòton en un constant i suau puja i baixa alternant trams cimentats amb trams de terra. Passem un altra cruïlla al Collet de les Basses de Can Bet i ara resseguim el Turó de les Ofrenes fins arribar a una tercera cruïlla (aquesta amb pal informatiu) i dos camins que segueixen la mateixa direcció...nosaltres agafem el de l’esquerra (cimentat) i en pujada i fem un puja i baixa per anar a visitar la font de Planells on hi ha una taula i seients de pedra, just al costat d´una petita cova on es troba la font.
El lloc no és molt atractiu si no fos per els esdeveniments succeïts en aquesta zona i que ens recorda un monument situat al costat de la font...
El 22 de juny de 1953, un escamot de la Guàrdia Civil va matar a trets en una emboscada tres joves maquis a l'altura de la font de Planells, al terme de Sant Ferriol de Besalú. Deien que els havia delatats, sota tortura, el noi d'una masia on solien aturar-se en les seves missions com a enllaços clandestins del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), però pels agents franquistes no eren sinó “bandolers”, i així és com van definir-los l'endemà de l'assassinat en el telegrama adreçat a la comandància de Girona en què donava compte de l'incident. Ells eren en Joan Panyellas en Ramon Solsona i l’Àngel Moreno.
Visitat el lloc tornem enrere fins la cruïlla del Turó de les Ofrenes i agafem l’altre camí (dreta) que ens va perdent alçada fins arribar al paratge i poc després Santuari de Sant Ferriol.
Dos rucs ens donen la benvinguda, al costat una ampla plaça circular amb força bancs i en un extrem un monòlit amb una creu. Dins el recinte trobem una font amb aigua no controlada. Una petita plaça amb seients i una zona condicionada per esbarjo de mainada, i on es pot fer pícnic.
El santuari ha donat nom, des del 1930, a un extens municipi (41,8 km2 de superfície), de paisatge feréstec i boscos densos, on resten dempeus vells casalots i capelles d’origen romànic, com Sant Miquel de la Miana, Sant Silvestre del Mor i Santa Maria de Fares. El santuari no es troba en gaire bon estat. El conjunt va ser edificat pels volts del segle XVII en un estil gòtic tardà modificat i ampliat posteriorment amb una gran hostatgeria. Té encara un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entorn molt agradable que deixa pas a una excel·lent panoràmica de l’Alta Garrotxa. El guarda del recinte, molt amablement, ens obra les portes de l’església per poder visitar-la.
Al dir d’alguns, especialment els garrotxins, és precisament en aquest punt on s’originà la llegenda de Sant Ferriol, que, junt amb sant Dimes, seria considerat el patró dels lladres, doncs ell mateix va ser cap d’una colla de malfactors, molts donats al vi, per cert.
La llegenda de Sant Ferriol:
Segons explica la llegenda, sant Ferriol, molt abans de ser sant, va ser el capità d’un grup de lladres o bandolers que després de cada robatori tenia per costum anar a una taverna de la vila de Besalú a beure vi i, allà mateix, tots ells es jugaven els diners guanyats amb tan poca honra, en comprovar qui podia mantenir l’equilibri després d’haver begut força vi.
Sembla que malgrat tot i la mala vida que duia, Ferriol era força creient i després de cada robatori s’anava a confessar a la primera església que trobava, pretenent, sense cap mena de penediment, que el capellà o frare de torn l’absolgués. Quan aquest es negava a atorgar-li el perdó, ja que la absolució no era possible sense verdadera contrició, dut per la fúria, Ferriol matava al dissortat home de Déu sense mostrar cap clemència. Es donà el cas, però, que un dia, després de cometre un nou robatori amb els seus homes, Ferriol va anar a confessar-se i trobà un capellà que li digué: “El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú!”. Aquestes paraules colpiren en el cor del cap de lladres de tal manera, que va reflexionar profundament i finalment aconseguí entendre que havia de canviar la seva manera d’obrar. Segons una variant d’aquesta llegenda, el sacerdot que confessà a Ferriol, a més, li donà un anell en el qual havia escrit “Moriràs” en caràcters molt visibles, la vista constant del qual li portaria sempre més a la memòria les paraules d’aquell sant home que li havia obert els ulls.
Ja ben penedit dels seus crims i confés, Ferriol enfilà cap a la taverna de Besalú on l’esperaven els membres de la seva colla preparant-se per fer-ne una de ben grossa. Al dir-los que havia decidit deixar de robar i comminar-los a deixar la mala vida que duien, el seus companys el titllaren de covard, el prengueren per traïdor, es barallaren amb ell i finalment el mataren. En algunes versions, la causa d’aquesta disputa fou l’anell ja mencionat que Ferriol portava al seu dit. Fos com fos, un cop mort, per no deixar cap pista sobre el seu crim, finalment decidiren enterrar d’amagat el cos de Ferriol sota una enorme bóta de vi que hi havia al celler d’aquell mateix establiment on anaven tant sovint.
Al cap d’un temps, el taverner observà amb consternació que el vi que sortia d’aquella bóta no semblava exhaurir-se mai, ja que sortia molt més vi del que devia en relació a la seva mida, i sorprès d’aquell miracle, després de remenar-ho tot arribà a descobrir sota la bóta de vi un braç que sortia de terra i amb la punta del dit de la mà -aquell dit on portava l’anell segons algunes versions- tocava la bóta, cosa que produïa aquell miracle de la bóta inesgotable. Cavat el lloc d’on sortia aquell braç trobaren el cos del bandoler com si l’haguessin acabat d’enterrar, i això, juntament amb el miracle del vi, revelà la seva santedat. Des d’aquell moment en Ferriol es convertí en sant i diu la llegenda que els seus companys de taverna li dedicaren un ball -el conegut ball de Sant Ferriol per agrair-li el vi que mai no s’acabava.
...De la bóta de Sant Ferriol, com ja em dit, mai parava de rajar vi. Aquest fet originà la dita o refrany popular que diu que alguna cosa “Sembla la bóta de Sant Ferriol”, quan es vol indicar que hi ha abundància d’alguna cosa, que aquesta no s’acaba mai o bé que dóna molt de sí.
Just al costat de la placeta, surt un camí en baixada, entre murs de pedra seca, que agafem per iniciar el camí de tornada a Besalú. Seguim amb marques d´Itinerannia. Aquest camí creua diverses vegades la pista forestal que porta al santuari: es una baixada a l´ombra i decidida, a estones el sòl està completament empedrat semblant al d’una calçada romana, fins que enllacem per última vegada amb la ja mencionada pista i cruïlla amb pal informatiu d´Itinerannia i indicador de Sant Ferriol. Ara només caldrà seguir durant una llarga estona aquesta pista asfaltada, força planera, passant pel costat del mas Costa i del càmping Besalú, fins que tornem a coincidir amb la primera cruïlla on desfem el mateix camí del principi de ruta, fins arribar a Besalú.
I per donar cloenda aquesta interesant sortida, anem al restaurant E.S.Besalú, (al costat del sortidor de benzina) per donar bona compta del exquisit menú que ens varen oferir.
Salut i bones caminades!!