Besalú-Santa Maria de Palera-Sant Sepulcre de Palera-Beuda - Besalú.

Aparcament.

Seguim per l'esquerra.

Baixant d´Olot direcció Girona a la vorera del restaurant Siqués i a l´esquerra, trobem unes marques que son del GR-2 i que, seguin-les tot pujant uns escalons, ens encaminant al començament de la nostra ruta.

Continuem per la dreta.

Seguim per l'esquerra.

Continuem per l'esquerra.

Seguim recta.

Continuem per la dreta.

Seguim per la dreta.

Continuem per la dreta.

Seguim per la dreta.

Deixem la carretera i agafem el camí de la dreta.

Santa Maria de Palera.

Antiga església parroquial construïda al segle XI i que, a l´acabament del XVI o començament del segla XVII, passà a convertir-se en en sufragània de Sant Pere de Lligordà. Ve documentalment citada l´any 1085 a l´acte de consagració del monestir del Sant Sepulcre de Palera situat dins la seva jurisdicció eclesiàstica. La denominació del lloc es convertí en " Paleria " al segla XII, així consta igualment anotada, l´any 1362, en el " Llibre verd " del Capítol de Girona. Al Museu Diocesà de Girona es conserva la imatge de Santa Maria, del segle XIV, d´alabastre policromat i 55 centímetres d´alçada, que s´hagué de restaurar desprès dels fets iconoclastes de 1936. L´església fou construïda al segla XI i es de estil Romànic . Informació procedent de Viquipèdia.

Continuem per l'esquerra.

Seguim per la dreta.

Sant Sepulcre de Palera.

L´església, romànica del segle XI, és de tipus basilical amb tres naus, amb capçalera de tres absis semicirculars, llisos i sense creuer. A la nau central, la volta es de canó i en les laterals de quart de segle, separades per dos pilars de planta rectangular per banda. Cada un dels absis té una finestra central de doble esqueixada i cornisa. A l´exterior, es continua amb la mateixa austeritat interior, no hi ha cap mena d´adorn. A la façana principal, la porta està construïda amb arc de mig punt, té quatre finestres i un petit òcul, rematada amb un campanar de cadireta amb dos ulls. Era un priorat benedictí que fou consagrat pel bisbe de Girona Berenguer Guifré l´any 1085, amb l´assistència dels també bisbes de Barcelona, Carcassona, Albi i Elna. L´any 1107 va passar a dependre del monestir de Santa Maria de la Grassa, fins a mitjan del segle XVI. A partir de llavors, va comptar amb priors de monestirs com el de Besalú, Banyoles i Ripoll. Es va constituir un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s´obtenien per visitar Terra Santa. Informació procedent de Viquipèdia.

Continuem per l'esquerra.

Seguim per la dreta.

Beuda.

L´any 1004 l´església apareix esmentada per primera vegada amb motiu d´un judici per la seva possessió entre el bisbe Ot de Girona i el comte Bernat Tallaferro. De plata Basilical, amb tres naus que es fan més estretes. La nau central la cobreix una volta de canó i les laterals tenen voltes de quart de cercle. La porta d´accés de mig punt, té tres arquivoltes en gradació. A l´interior destaca una pica baptismal de finals de segla XII de grans dimensions, ornamentada per dos registres : l´inferior representa cinc palmetes i el superior, quatre personatges sota unes arcades que podrien estar relacionats amb el pecat i la redempció per mitjà de l´aigua baptismal. Informació procedent de Viquipèdia.

Panoràmica castell de Beuda.

Continuem per la dreta.

Seguim per l'esquerra.

Continuem per l'esquerra.

Seguim per l 'esquerra.

Continuem recta.

Masia de Can n'Oms de Guixars.

Mas l´Hospitalet i al fons la Mare de Déu del Mont.