Besalu Santuari de Sant Ferriol i Sagrat Cor

En la comarca de la Garrotxa, existe un villa condal a orillas del rio Fluvia, declarada Conjunto Histórico-Artístico Nacional, Besalú, toda ella es un museo rustico de su pasado medieval , se la conoce además, por su gran puente románico de siete arcos, construido aprovechando las rocas del lecho del rio, en su centro se puede ver una torre fortificada, por tantas guerras destruida , por tantas paces levantada, del parking de este monumento salimos para la ruta de hoy, “El Sagrat Cor”, casi toda transcurre por carretera rural o pistas de montaña, señalizada con marcas amarillas. En sus primeros metros y después de pasar por la cruz del Candell , vamos paralelos al rio, hasta estar debajo de la perpendicular del Santuario de Sant Ferriol , nuestra primera parada, llegaremos a él por una senda húmeda y sombría, que serpenteando y no con poco esfuerzo, nos llevara hasta el prado donde se levanta este edificio a 366 metros de altura, tiempo atrás fue la casa de peregrinos, actualmente un centro de recreo donde las gentes del municipio celebran sus romerías, y otras fiestas rurales , está muy bien conservado, limpio, equipado, unos burritos lanudos de color negruzco nos dan la bienvenida, primero un rebuzno, una mirada, un trozo de fruta y ya somos amigos. Son originarios de esta província , el ruc catalá, se teme por su extinción.
Salimos del Santuario por una senda, casi horizontal, hasta llegar a la pista que por debajo del Puig de les Ofrenes nos conducirá, primero al coll del Bruc y unos metros después tomando una derivación a la izquierda a la capilla nupcial del Sagrat Cor, de forma cuadrangular con las paredes encaladas, de reducidas dimensiones, dentro la imagen del culto, fuera bancos de piedra donde los invitados al enlace esperan el sí quiero.
Continua la ruta por una senda que suavemente desciende hacia el pueblo, en un cruce con un camino veo marcas del GR-2 y un oratorio con una imagen pequeña de la moreneta, con un niño en su regazo, una cota más abajo también por senda llegamos a la fuente del Ametller , paraje húmedo, pues el musgo verde brillante, de tallos aterciopelados lo invade todo , como la imagen de un belen navideño, pasado el mas Pitrer, y otra vez por carretera rural llegamos al parking donde 4 horas antes habíamos empezado esta bella ruta, hemos andado juntos Duli, Rosa, Mariluz, Belen, Antonio GG, Pablo, Carlos, Juan V, Joaquin y Julian.

A la comarca de la Garrotxa, existeix un vila comtal a la vora del riu Fluvia, declarada Conjunt Històric-Artístic Nacional, Besalú, tota ella és un museu rustic del seu passat medieval , la hi coneix a més, pel seu gran pont romànic de set arcs, construït aprofitant les roques del jaç del riu, al seu centre es pot veure una torre fortificada, per tantes guerres destruïda , per tantes paus aixecada, del pàrquing d'aquest monument sortim per a la ruta d'avui, “El Sagrat Cor”, gairebé tota transcorre per carretera rural o pistes de muntanya, senyalitzada amb marques grogues. En els seus primers metres i després de passar per la creu del Candell , anem paral•lels al riu, fins a estar sota la perpendicular del Santuari de Sant Ferriol , la nostra primera parada, arribarem a ell per una senda humida i ombrívola, que serpentexan i no amb poc esforç, ens porta fins al prat on s'aixeca aquest edifici a 366 metres d'altura, temps enrere va ser la casa de pelegrins, actualment un centre d'esbarjo on les gents del municipi celebren els seus romiatges, i altres festes rurals , està molt bé conservat, net, equipat, uns burritos llanuts de color negruzco ens donen la benvinguda, primer un bramo, una mirada, un tros de fruita i ja som amics. Són originaris d'aquesta província , el ruc catalá, es tem per la seva extinció.
Sortim del Santuari per una senda, gairebé horitzontal, fins a arribar a la pista que per sota del Puig dels Ofrenes ens conduirà, primer al coll del Bruc i uns metres després prenent una derivació a l'esquerra a la capella nupcial del Sagrat Cor, de forma quadrangular amb les parets emblanquinades, de reduïdes dimensions, dins la imatge del culte, fora bancs de pedra on els convidats a l'enllaç esperen el sí vull.
Contínua la ruta per una senda que suaument descendeix cap al poble, en un encreuament amb un camí veig marques del GR-2 i un oratori amb una imatge petita de la moreneta, amb un nen en la seva falda, una cota més a baix també per senda arribem a la font del Ametller , paratge humit, doncs la molsa verda brillant, de tiges aterciopelades ho envaeix tot , com la imatge d'un pesebre nadalenc, passat el mes Pitrer, i una altra vegada per carretera rural arribem al pàrquing on 4 hores abans havíem començat aquesta bella ruta, hem caminat junts Duli, Rosa, Mariluz, Belen, Antonio GG, Pablo, Carlos, Juan V, Joaquín i Julián.