Bescanó-Font d'en Coromines-Font del Raig-Pista Sant Grau-Cal Bord-Bescanó

Bescanó-Font d'en Coromines-Font del Raig-Pista Sant Grau-Cal Bord-Bescanó
David Soler, juliol 2016

***Actualització febrer 2021: La passera de Bescanó va desaparèixer amb el temporal Glòria de gener de 2020. A dia d'avui (01/02/21) no es pot travessar el Ter en aquest punt***

Caminada que inclou una part de la Ruta de les Fonts de Sant Gregori i algunes de les pistes i trialeres de la vessant sud-est de la muntanya de Sant Grau. Tot el recorregut és ciclable amb BTT (recomanem fer-lo en aquest sentit i no el contrari, per agafar les trialeres de baixada). El temps que indica el track està malament, realment s’hi ha invertit 3h30’ incloent parades.

Inici a l’aparcament que hi ha a l’entrada de Bescanó venint des de Salt, davant un supermercat. Passem per l’antiga estació del carrilet, a la via verda de Girona a Olot, i travessem el Ter per la passera d’Àrids Sant Gregori (zona inundable, precaució). Passat el riu girem a l’esquerra primer per pista de terra i després per la carretera de Constantins, i a l’alçada de Can Toscà trobem una desviació asfaltada que puja en direcció a Sant Grau i la Font de Can Coromines. Una breu pujada i deixem l’asfalt, anant cap a la dreta (pals indicadors i marques blanques-grogues de la Ruta de les Fonts). Al cap d’uns 30’ d’haver sortit de Bescanó arribem a la Font de Can Coromines (km 1,8).

En una esplanada envoltada de bosc hi ha les ruïnes d’un gran edifici, una antiga casa de banys, dins del qual hi ha la surgència. Es tracta d’una font d’aigua picant i ferruginosa. Hi brolla una aigua que ha tingut un recorregut important en profunditat, on s’ha enriquit en diòxid de carboni procedent del mantell terrestre, i en minerals que ha anat dissolent de les roques granítiques i esquistoses. En emanar a la superfície, el diòxid de carboni s’allibera en forma de bombolletes. El ferro dissolt s’oxida i forma un precipitat d’òxids de ferro de color vermellós molt vistós. Si la tasteu, notareu clarament el gas i el ferro, així com un regust salat. Es pot beure tranquil·lament de manera ocasional, però convé no abusar-ne amb regularitat per l’alt contingut en sodi, entre d’altres. L’antiga piscineta s’omple en funció del cabal sorgent. Quan està plena, es forma un tel molt fi a la superfície, que correspon a un precipitat de carbonat de calci en la interfase aigua-aire. En aquestes situacions, a més, es pot arribar a desenvolupar una petita comunitat d’algues microscòpiques pròpies d’ambients extrems (diatomees, cianobacteris...). Al llarg de la riera que drena l’aigua de la font observareu com el color vermell del sediment es va difuminant amb la distància. Pel camí d’accés a la font, a més, hi ha alguns afloraments de travertí, roca calcària molt porosa que indica la situació d’antigues surgències ja inactives. A Sant Gregori hi ha altres fonts de característiques similars, la més coneguda de les quals és la de Can Verdaguer (o Font Groga), prop del veïnat de l’església, i inclosa a la Ruta de les Fonts.

Deixem la font de Can Coromines i, travessant la riera per un petit pontet, enfilem per una pista tot seguint les marques blanques i grogues. Després d’una pujada forta travessem una pista ampla que es dirigeix a Sant Grau (km 2,5), i prosseguim en baixada pel camí de la Font del Raig (pal indicador). Hi arribem al cap de 1h des de la sortida (km 3,2). Aquesta font no és picant ni ferruginosa, sinó que hi brolla una aigua ben fresca i bona. Hi ha una mena de petita piscineta al davant, i una taula de fusta amb bancs. L’entorn no està descuidat, però malauradament s’hi percep certa brutícia indicadora que hi ha passat els incívics de torn.

Continuant el camí, sortim a la carretereta asfaltada que comunica el veïnat d’Argelaguet amb el de l’Església (km 3,5). El prenem cap a l’esquerra, però en molt pocs metres veurem un corriol a l’esquerra que es torna a endinsar al bosc. L’agafem, i en pujada constant, voregem uns camps per sota i creuem sota una línia d’alta tensió, fins acabar sortint de nou a la pista de Sant Grau (1h40’ temps acumulat, km 4,6)). La prenem cap a la dreta i continuem pujant, obviant tres trencants secundaris a la dreta que es dirigeixen a torres elèctriques. Just passat el tercer, trobem una nova pista ampla que se’ns uneix per l’esquerra, que ve en pla (2h, km 5,7). Si seguíssim recte per la pista que anem continuaríem la pujada a Sant Grau, però nosaltres fem el gir pronunciat a l’esquerra, per iniciar el retorn.

De seguida la pista comença a baixar, i podem agafar una trialera que entra al bosc per l’esquerra, la qual desemboca al cap de poc en un corriol horitzontal que, a la dreta, ens retorna a la pista principal. Poc més avall veurem un altre corriol que es desvia a l’esquerra (km 6,1). Aquest es transforma en una trialera que descendeix vertiginosament per una carena fins arribar al fons del torrent de la Font de Can Coromines (km 7, 2h35’). Indret molt frondós i ombrívol (territori senglar, feu-vos sentir amb antelació si passeu a primera hora del matí o al capvespre, jeje). Aquí dubtem del camí a seguir. A la dreta baixa una altra trialera que sembla recular cap a la pista que hem deixat abans. Recte, travessant enmig de la vegetació, s’intueix un corriol que s’enfila pel costat dret de la riera, però que descartem perquè es veu molt emboscat. A l’esquerra un altre corriol sembla que ressegueixi la riera per l’esquerra, en direcció a la font de Can Coromines que és on tenim intenció de sortir, així que triem aquest. Però al cap es desvia per una torrentera secundària, allunyant-nos de la font, i ens fa sortir a una pista on acaba un tram encimentat.

Tot buscant un camí alternatiu, es desviem per passar davant una casa a mig construir en una esplanada excavada a la vessant, però hem d’acabar tornant a la pista pavimentada i d’aquesta, a la pista de Sant Grau (3h, km 7,9). Prenent-la a la dreta, passem pel punt on havíem iniciat el descens a la font del Raig, però ara seguim recte per la pista principal, en descens suau. En arribar a unes cases esdevé asfaltada fins que acaba sortint a la carretera d’Argelaguet. Girem a la dreta i després seguim recte, deixant el trencant de La Creu que, a l’esquerra, es dirigeix al poble de Sant Gregori. Passem per davant de l’ermita de Sant Bartomeu i les dues masies de Cal Bord, conjunt que actualment s’està reconstruint (3h15’ km 9,2). Desviant-nos pels camps de conreu, sortim a la pista de terra que enllaça amb la passera del Ter i arribem a Bescanó (3h30’ i 10,8 km).