Besiberri Nord (3.008 m) des de Pantà de Cavallers, Vall de Boí | P.N. d'Aigüestortes {1250m+}

CompeGps Land
Altures corretgides amb arxiu MDT05 de l'ICC
(després de penjar el track) ::
☞ Desnivell acum.: 1264 m+ / 1264 m-
☞ Altitud màx./mín.: 3008 m * / 1768 m
    (*) altura real del cim; el Compe dóna 3003.
☞ Pendent màx./mín.: paret vertical d'uns 2 m. que es puja amb l'ajuda
    d'una corda ja instal·lada, en un punt força exposat. Arribant al cim, a més, s'ha de fer alguna grimpada.
☞ Resum desnivells | IBP: 152(D)

P.N. d' Aigüestortes -- Besiberri Nord (3.008 m) des del Pantà de Cavallers, Vall de Boí

    Enfilada al Besiberri Nord (a 3.008 m d'altitud) des del Pantà de Cavallers, estany situat al municipi pirinenc de la Vall de Boí; la muntanya es troba en el punt on coincideixen els termes municipals de Vilaller i la Vall de Boí, tots dos a l'Alta Ribagorça, i Naut Aran, pertanyent a la Vall d'Aran; situada en el límit del Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en la seva zona perifèrica.

És un recorregut de trecking/senderisme que vaig seguir amb en BigXavi fent de guia, a l'agost del 2009. És Espectacular de principi a fi, de vistes Impressionants, Imponents i Precioses, durant tot el recorregut.
El track és dibuixat posteriorment, però asseguraria que no se'n va de molt del recorregut q vam seguir, així com la posició de les fotos. Vam fer la ruta en un dia i en 9 h. en total, fins a tornar al pantà, comptant descansos i parades pel camí

    Va caldre un gran esforç de cames per això, sobretot a la baixada que després de tot l'esforç de pujada semblava que no seria res i va acabar sent lo més trencador de tot, molt castigador degut a les grans roques que s'han d'anar saltant i baixant en molts trams.

    El tram més alt i quasi vertical fins a enfilar el cim, haig de reconèixer que estava ben cagat. Recordo que el cor m'anava a 1000, o més, de la impressió que feia veure, quan em girava, tot el que havia deixat enrere i que des d'aquest tram semblava veure's des d'un precipici quasi vertical d'uns 100 metres d'altura seguit d'un immens, profund i picat tobogan rocós, tot a dos-tres pams de la punta dels meus peus i just el tram on s'ha de grimpar amb la corda. Estava acollonit, però és ben gratificant haver seguit endavant (gràcies al company!), per la sensació d'estar allí dalt a un altre món, insòlit i aïllat, amb les vistes a l'Aneto i altres pics que vèiem des de l'última fita...