Besora del Solsonès

Itinerari circular pel Solsonès, per descobrir racons desconeguts per nosaltres. Anem al municipi de Navès, al sector llevantí de la comarca. És el terme més gran del Solsonès, amb un veïnat molt disseminat. Format per nou pobles, nosaltres anem a Besora, situat damunt la carena que separa les aigües del Cardener i de l’aigua d’Ora. Tot i que és una de les nou entitats de població de Navès, no té cap nucli de poblament agrupat. Aparquem al costat de l'església de Sant Serni, situada entre el castell i el cementiri. És l'església parroquial d’aquest nucli disseminat, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Al costat hi ha la rectoria, actualment domicili particular.
Pugem al castell, va ser un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. Actualment, habilitat com a residència, és una propietat particular, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Sota el castell hi ha cal Cabrit. Continuem cap al nord pel camí de Ventolra per veure l’ermita de Sant Pere Màrtir o de Ventolra. Per anar al nostre següent objectiu passem per un camí emboscat i perdedor, no recomanable pels que volen camins ben fresats. Baixem cap Sant Esteve del Bosc, sembla que estan restaurant l’entorn. Anem a buscar el camí de Busa i després agafem un corriol perdut que surt a la dreta i va a buscar el camí Ral que va per la carena de Ventolra. Ens desviem a l’esquerra per anar a l'església de Sant Andreu de Pujol Melós i a les restes del castell Pujol Melós, entremig hi ha una bonica masia.
Retornem al camí, i baixem cap als camps del Còdol, on hi ha l’ermita de Sant Quirze. Un cop passada Casa Esteve hauríem d’agafar un camí de la dreta, però les tanques i les pletes ens dificulten seguir la ruta, i per acabar-ho d’arreglar, han llaurat part del camí. Per fi trobem l’itinerari, segons el ICC, camí Ral, però bastant abandonat. Arribem a la masia Tolleuda i cap al cementiri de Besora i al punt d’inici de la ruta