Betlán. Mont. Stanh dera Solana. Tuc de Guillhem. Cap des Crodos. Montcorbau. Betlan

Betlán. Mont. Stanh dera Solana. Tuc de Guilhem. Cap des Crodos. Montcorbau. Betlan
Según mi costumbre primero en euskera y luego en catalán y en español.

Betlan herriko plazatik GR-a jarraitu.
02. argazkian GR-a jarraitu ordez errepidetik segitu dut Mont-eraino. Orain gutxi arte
posible zen errepideko bihurguneak moztea mendian barrena baina, gaur, hesituta aurkitu
ditut zeharbide horiek. Hortaz, beharbada, hobe da GR-tik jarraitzea. Edozein kasutan 28
min behar izan ditut Mont-era iristeko. Behin Monten inolako gora beherarik gabe jarraitu
diot bideari.
07. argazkian hesi bat aurkitu dut zeinak ibilgailuen zirkulazioa debekatzen duen. Puntu
horretan auto bat zegoen aparkatua, bertara autoz hurbiltzeko aukera dagoen seinale.
08. argazkian (1h 30 min) hobe da mendian gora egitea ezker aldera eta gora. Errekarantz
jotzeko tentazioa handia da baina, gorago, troka asko estutzen da eta zailagoa da handik
ateratzea.
09. argazkian ( 2 h) bidea erabat lokaztua dago. Urtea zein lehorra izaten ari den kontuan
hartuta ez dut pentsatu nahi nola egongo den euria denean.
10. argazkian (2 h 10 min) goi belardietara iristen gara. Aldapa asko samurtzen da.
Norabidea aldatu egiten dugu, mendebalderantz. Estanh dera Solanaraino mendian
barrena ibili naiz, bidetik kanpo. Estanh dera Solanatik bide bat, edo, badago.
13. argazkian gandorrera iritsi naiz. Hortik Guilhemera. (3h 45 min). Puntu hontatik oso
gertu gurutzea duen beste tontor bat ageri da baina mapak dio ni Guilhemen nagoela.
Leher eta porru eginda artean nagoela kontuan hartuta bertan geratzea erabakitzen dut.
Hemendik gandorraren gainean Crodosera; gozatzen. Crodos tontorretik Betlanera,
hirurogei hamarkadako aste santuak baino luzeago (baina ez horren aspergarri) egiten
zaidan jaitsieran barrena.
Gaurko ibilaldian hiru herri (Betlan, Mont, Montcorbau) bisitatu ditugu eta ermita baten
ondo ondotik pasatu gara, Mair de Diu des Desamparats. Horien berri izan nahi duenak
Ricard Novell Agramunt-en Un viaje fantástico a trazos de lápiz. Los pueblos de la Val
d'Aran liburuan aurkitu ditzake.
Ibilaldiak ez du zailtasun teknikorik baina luzea eta gogorra da.

A Betlan seguim el GR.
A la foto 02 he continuat per la carretera. Fins fa poc es podien evitar els revolts de la
carretera però aquesta vegada m’he trobat que les possibles dreceres estan tancades
amb fil elèctric. Per tant, no sé què és més curt, si seguir pel GR o pujar per la carretera.
Sigui com sigui, la diferència és mínima i en 28 minuts som a Mont, des d’on seguint el
camí guanyem altura sense cap contratemps.
A la foto 07 em trobo una tanca que impedeix, i prohibeix, el pas de vehicles. Hi ha un
turisme aparcat, i això fa pensar que el lloc és accessible.
A la foto 08 (1h 30 min) la temptació de tirar cap al rierol és gran, però és millor seguir
recte cap amunt, per l’esquerra. Si seguim cap al torrent, més amunt la cosa es complica.
A la foto 09 (2 h) ens trobem amb un fangar. Ara que hi ha sequera s’hi pot passar però
amb pluja...
A la foto 10 (2h 10 min) arribem a les praderies superiors. Aquí canviem de direcció i tirem
cap a l’oest. Fins a arribar a l’Estanh dera Solana he anat muntanya a través.
A la foto 13 arribem a la carena. D’aquí al Guilhem (3h 45 min). Al costat mateix hi ha un
altre cim amb una creu però el mapa em diu que soc al Guilhem. Tenint en compte que
estic fet pols, decideixo no anar-hi, avui. Del Guilhem a Crodos per la carena; gaudint.
Des de Crodos fins a Betlan, una baixada que se’m fa més llarga (però no tan avorrida)
que les setmanes santes dels anys seixanta.
Hem visitat tres pobles (Betlan, Mont, Montcorbau) i hem passat pel costat d’una ermita
(Mair de Diu des Desamparats). Qui vulgui saber alguna cosa sobre tot això pot consultar
el llibre de Ricard Novell Agramunt Un viaje fantástico a trazos de lápiz. Los pueblos de la
Val d’Aran.
La ruta no té dificultats tècniques, però és llarga i dura.

En Betlan seguimos el GR.
En la foto 02 he seguido por la carretera. Hasta hace poco se podían evitar la curvas de la
carretera pero esta vez me he encontrado que los posibles atajos están cerrados con hilo
eléctrico. Por lo tanto no sé que es más corto, si seguir por el GR o subir por la carretera.
En cualquier caso la diferencia es muy pequeña y en 28 minutos estamos en Mont desde
donde siguiendo el camino ganamos altura sin ningún contratiempo.
En la foto 07 me encuentro una valla que impide, y prohibe, el paso de vehículos. Hay un
turismo aparcado por lo que parece que el lugar es accesible.
En la foto 08 (1h 30 min) la tentación de tirar hacia el arroyo es grande pero es mejor
seguir recto hacia arriba, por la izquierda. Si seguimos hacia el torrente, más arriba se
complica el asunto.
En la foto 09 ( 2 h) nos encontramos con un lodazal. Ahora que estamos de sequía se
puede pasar pero con tiempo de lluvia...
En la foto 10 ( 2h 10 min) llegamos a las praderas superiores. Aquí cambiamos de
dirección y tiramos al oeste. Hasta llegar al Estanh dera Solana he ido monte a través.
En la foto 13 llegamos a la cresta. De ahí al Guilhem (3h 45 min). Al ladito hay otra cima
con una cruz pero el mapa me dice que estoy en el Guilhem. Teniendo en cuenta que
estoy entre hecho polvo y fosfatina decido no visitarlo hoy. Del Guilhem a Crodos por la
cresta; gozando. Desde Crodos hasta Betlan, una bajada que se me hace más larga (pero
no tan aburrida) que las semanas santas de los años sesenta.
Hemos visitado tres pueblos (Betlan, Mont, Montcorbau) y hemos pasado justo al lado de
una ermita (Mair de Diu des Desamparats). El que quiera saber algo de todo ello puede
hacerlo en el libro de Ricard Novell Agramunt Un viaje fantástico a trazos de lápiz. Los
pueblos de la Val d’Aran.
La ruta no tiene dificultades técnicas pero es larga y dura.