Beuda i el seu romànic: St Pere de Lligordà, Sta Maria de Palera, Castell de Beuda, St Feliu de Beuda i El St Sepulcre de Palera

Sant Pere de Lligordà

Sant Pere és l'església del veïnat de Lligordà; una construcció romànica del segle XII. Té una sola nau, amb volta de canó. L'absis, semicircular a llevant. La porta d'accés al temple és a migjorn i està formada per tres arcs, una llinda i un timpà amb una creu en relleu. La porta té els batents decorats i reforçats amb aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII; el forrellat té un cap de serp a l'extrem del passador. El campanar, a  ponent, mostra l'antiga espadanya, convertida en torre. Sant Pere de Lligordà ve citada documentalment l'any 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa Ermessendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts. L'actual temple, és del segle XII. Els Goigs que aquesta parròquia canta a Sant Pere, diuen: "Lligordà lo poble nostre, us honora en eix altar, és la gent devota vostre, que amb amor us el va alçar, sempre els feu tot benefici, doncs sóu Vós el seu Patró..." (wiquipedia.org)

Santa Maria de Palera

Església d'una nau, amb absis a llevant, amb cornisa i una finestra espitllerada al centre. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Per la banda de migjorn, la sagristia. La porta a ponent i consta gravat a la fusta la data 1834. En aquesta mateixa façana s'assenta el vell campanar d'espadanya. Es conserva una pica baptismal d'època romànica, d'immersió que no hem vist ja que l'església estava tancada (wiquipedia.org)

Can Felip

Una masia ben conservada

Els camps de sota Can Nierga

Can Nierga

Can Vilà

Masia fantàsticament restaurada

La cruïlla de les masies

Vistes llunyanes del Castell i Beuda des de Coll de Jou

Castell de Beuda

Construcció del segle XV. Està format per tres cossos de diferent alçada. El cos principal és de planta rectangular, teulat a dues aigües. La porta d'arc de mig punt adovellat i la resta d'obertures tenen la llinda i els brancals realitzades amb carreus ben tallats mentre que la resta dels murs es realitzaren en pedra poc desbastada. Algunes de les finestres tenen decoració gòtica amb un arc conopial calat esculpit a la llinda i figures animals a les impostes. A la part superior són visibles els antics merlets tapiats per fer unes golfes. A la façana posterior hi ha annex un altre cos d'alçada inferior. Aquí també són visibles sota la teulada els antics merlets tapiats. El tercer cos és la torre de l'homenatge, que disposa de planta baixa, amb el mur atalussat, i tres pisos superiors. Una de les finestres del segon pis té dos arquets trilobats sense la columna central.Aquesta és la part antiga del castell. (wiquipedia.org)

Vista de Beuda i la seva església des del castell

La font i el safareig ben secs d'aigua

Sant Feliu de Beuda

Situada al centre del petit nucli urbà de Beuda trobem aquesta l’església parroquial de Sant Feliu. Ja a l’any 922 apareix citat el lloc de Beuda, però no serà fins l’any 1004 que tenim notícies del temple. Es tracta de l’acta d’un judici en que el bisbe Ot de Girona reclamava la possessió del temple al comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, el qual després d’examinar el cas, la cedí al bisbat. El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen  la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben amb un fris de dents de serra. La porta d’accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arquivoltes en gradació de mig punt i adovellades. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l’esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta, molt deteriorat, sembla representar un ocell i una roseta. En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat. A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d’esquerre a dreta, una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, també nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues en actitud luxuriosa. (beuda.cat)

Antiga guixera de Beuda

Mineral típic de la zona d'on s'extreu el guix

El Sant Sepulcre de Palera

Un dels edificis més notables entre els testimonis del romànic al comtat de Besalú que va esdevenir centre de pelegrinatge de primer ordre durant els segles XI i XII. L’església del Sant Sepulcre de Palera és l’únic vestigi en bon estat que es conserva de l’antic monestir benedictí que s’aixecava en aquest indret, envoltat de boscos. És una església romànica del segle XI que s’esmenta en algun document des de l’any 1075. El lloc de Palera, però, seria esmentat pel comte bisbe Miró Bonfill gairebé cent anys abans. Des del principi seria un lloc de culte molt freqüentat, un centre de pelegrinatge, ja que una visita a aquesta església concedia els mateixos privilegis que visitar l’església homònima del Sant Sepulcre de Jerusalem. Palera va esdevenir una alternativa per aquells fidels que no podien emprendre el viatge a Terra Santa. Entrat el segle XII (1107) i fins a mitjans del segle XVI, l’abadia va passar a dependre –per voluntat expressa dels senyors de Palera, Arnau Gaufred i la seva esposa Brunichilda– del monestir de Santa Maria de Lagrasse, situat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, de manera que s’hi establiria una comunitat benedictina que va fer necessària la construcció d’un conjunt de noves dependències annexes a l’església que s’adeqüessin a la nova vida monacal. L’església, que encara resta en peu, és de planta basilical de tres naus tancades amb una capçalera de tres absis. A l’absis nord hi trobem una imatge jacent de Crist, molt venerada en l’època pels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre, custodis del temple. Tant a l’interior com a l’exterior regna una austeritat sense cap mena de decoració. Les dependències monàstiques es conserven en molt mal estat i del claustre tant sols ens han quedat un parell de fragments de capitells. (cataloniasacra.cat)

Punt de sortida i arribada