Beuda - Sant Llorenç de Sous - la Mare de Déu del Mont - Beuda

DELS MOLTS SANTUARIS DE CATALUNYA I DE FORA D'ELLA, QUE HE VISITAT, MAI CAP NO SE M'HAVIA APAREGUT TAN BELL COM ARA MATEIX EL DE LA MARE DE DÉU DEL MONT.
(Jacint Verdaguer)

Ruta fins a la muntanya més verdagueriana de la província gironina: la Mare de Déu del Mont. És una ruta molt bonica i distreta, potser al final es fa un pèl llarga. Segurament, encara seria més delerosa i, sobretot, més curta baixant pel Castellot de Beuda.

La ruta comença a l'aparcament que hi ha al nucli principal de Beuda (la Garrotxa), es passa per la Plaça on hi ha l'ajuntament i l'església de Sant Feliu, que es deixa a la dreta, i se segueix l'itinerari 2 de Beuda i les marques del GR. És un tram d'asfalt i alguna drecera petita.

Un quilòmetre després de la sortida, aproximadament, es deixa el GR i s'agafa una pista que puja a l'esquerra. És el camí de Ca n'Oliveres. Hi ha un rètol que indica la direcció de la Mare de Déu del Mont. Uns tres-cents metres més amunt surt a l'esquerra una drecera que s'enfila cap al santuari empordanès. Sense pèrdua, seguint les marques grogues i les marques grogues i blanques, es va pujant pel sender que de tant en tant sorprèn el caminant amb unes vistes excel·lents de la Garrotxa i del Castellot de les Bruixes (també conegut com el Castellot de Beuda o el Castell dels Moros. És el tram del recorregut conegut amb el nom de Les Envistes (fins al quilòmetre 2,7) i Salve Regina (fins que es troba la Carretera asfaltada).

Aquest senderó de pujada s'acaba aproximada al quilòmetre 3,2 amb l'arribada a la carretera asfaltada que va a la Mare de Déu del Mont. En aquest punt queda el santuari del Mont a dalt a l'esquerra; però aquesta ruta segueix carretera avall a la dreta. La ruta, ara baixa per l'asfalt uns set-cents metres fins que es troba una pista a mà esquerra. Bé, sembla una pista; però... la ruta s'embosca i s'embardissa gairebé un quilòmetre. Aquest quilòmetre es fa etern i sembla que no hi hagi d'haver sortida. Amb paciència, equilibri, suor, sang i... rialles s'arriba a les runes d'una casa que, lentament, va essent menjada per la natura salvatge i impiadosa. En aquest punt la ruta intenta avançar perduda pel Cingle de Rocapastora. El GPS es tornar boig i marca que la ruta passa per sobre del cingle i, en canvi, passa per sota del penya-segat, arrecerada a la cinglera que va formant balmes protectores. És un tros de recorregut encisador i sorprenent conegut amb el nom del Corral de l'Abat (Albanyà, Alt Empordà).

Quan s'acaba el Corral de l'Abat se salten unes roques, sense dificultat, que s'han esllavissat del cingle i se segueix una drecera fins a la font de Rocapastora. Des d'aquesta font ja es veu la carretera asfaltada que puja a la Mare de Déu del Mont i que se segueix fins al Monestir de Sant Llorenç de Sous, quilòmetre 6 de la caminada, (Albanyà, Alt Empordà). Aquest monestir semirestaurat que antigament es deia Sant Llorenç del Mont és una parada obligatòria. Cal entrar-hi a visitar-lo per evadir-se en els misteris pretèrits de l'arquitectura romànica medieval.

Del monestir de Sant Llorenç de Sous surt una drecera que després de franquejar un parell de vegades la Carretera de la Mare de Déu del Mont, s'encimbella pel Coll de les Sorreres fins al paradís panoràmic de la Mare de Déu del Mont(Albanyà, Alt Empordà). Fins aquí s'han caminat gairebé 7,5 quilòmetres. I aquí s'acaben les paraules. El Mont és un dels balcons naturals més màgics de la província de Girona. És totalment obligatori visitar l'estàtua erigida al poeta de Folgueroles per homenatjar-lo pòstumament i per regalar-se unes vistes fascinadores, inoblidables: la serralada pirinenca amb el Canigó de protagonista, l'Empordà, el golf de Roses, el Montgrí, l'estany de Banyoles, Rocacorba, el Far, les Guilleries, el Montseny, Cabrera, el Puigsacalm i, si el dia és molt i molt clar, fins i tot s'intueix el Pedraforca.

Per tornar, cal desfer un xic el camí de pujada, uns sis-cents metres, i agafar el caminoi que baixa a l'esquerra (hi ha un pal indicador d'Itinerànnia). És el Coll de Finestrelles que mena sense pèrdua a Falgars (11,2 quilòmetres) havent deixat enrere el Roure de la Sort i els Camps de Falgars. S'arriba a Falgars, una masia majestuosa en un llogarret protegit pels Quintans i pels Boscos de Falgars i amb unes vistes molt lloables de la plana empordanesa amb el mar que esprem la vista fins a l'horitzó.

El camí deixa Falgars i arriba a la Carretera de la Mare de Déu del Mont. Ara cal seguir-la avall, és a dir, cap a l'esquerra fins ben passats els dotze quilòmetres de caminada. A la dreta hi ha un corriol de baixada molt ben indicat que assenyala Segueró. És una drecera de gairebé dos quilòmetres que mena a la Carretera principal, concretament fins a Can Campmol, deixant enrere els oratoris de Sant Miquel i de Sant Macies.

Des de Can Campmol, a peu de carretera, la ruta segueix cap a la dreta per l'asfalt fins a Beuda. Són quilòmetres molt pesats; però que van venir així perquè després del Noguer de Segueró, el GR trenca a la dreta i nosaltres ens vam despistar parlant i imaginant aquell mas tan impressionant en els seus temps més esplendorosos i vam passar de llarg el GR, una llàstima... tot i que el migdia a la Mare de Déu del Mont va ser extraordinari i va valer per totes les "penúries" que ens van captivar en aquesta Ruta.

Els Senyderistes Ilusos esperem que molta més gent pugui gaudir de la muntanya del Mont tot i que aconsellem que no us passeu el trencant del GR just després del Noguer de Segueró per fer la tornada sobretot, sobretot més amena.

QUE LA GAUDIU!!!