Beuda - Santuari del Mont

Ruta circular per a pujar al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Surto de Beuda, de l'aparcament que hi ha davant del Restaurant Montserrat, el mateix lloc de l'anterior ocasió en que vaig pujar al Mont ja fa uns quants anys. Entro a la Plaça Major o em trobo amb l'Església de Sant Feliu de Beuda, del s.XII, la deixo a l'esquerra i segueixo per la carretera, a al dreta queda el camp de futbol i un altre aparcament, més ampli que el primer on he aparcat. Segueixo per la pista i a poc agafo un trencall a la dreta, per baixar a creuar la Riera del Clot de l'Estrada (crec) i tornar a pujar i sortir a la carretera de nou. De fet, no fer aquesta marrada i seguir per la carretera no crec que tingui gaire diferència. A pocs metres si que toca deixar l'asfalt, a l'esquerra, ben indicat, comencen les rutes que pugen al Santuari, ja sigui pel Salve Regina o pel Castellot. Jo agafo aquesta segona opció, en tot moment per camí ben fressat i amb indicacions, segueixo la xarxa de camis de l'Itinerànnia. Tot i això el meu obsolescent mòbil reclama el seu dret a una mort digna i em traça la primera línia recta del matí, de moment sense conseqüències. Arribo al Castellot, una visita per fora, dependrà de les ganes que tingueu de grimpar una mica fer una ullada al seu interior, jo vaig sol i no cal arriscar així que torno a baixar i sense voler faig una petita marrada fins el Turó de les Grives, amb ja un avançament de les bones vistes que tindré dalt. Torno al camí i en un moment de "pajara" o potser una sobtada abducció em veig pujant per un pedregós i dret barranc, vaig en la bona direcció però sens dubte he deixat el camí, així que ara per aquí ara per allà el torno a trobar poc abans d'arribar a les restes (conservades, ara no es restaura) del monestir de Sant Llorenç de Sous, lloc interessant i força visitable, amb molts cartells amb explicacions de que és què. Surto a la carretera, la creuo per a seguir amunt, el mòbil torna a fer de les seves però ara ja estic més al tant. Trono a sortir a un revolt de la carretera, la qual torno a deixar pe a pujar tot creuant una petita porta. Ja veig les antenes que hi ha dalt, segueixo el corriol que em fa sortir a una nova porta on, abans de sortir, he de fer una obligada i inesperada aturada ja que una senyora a tingut la inadequada idea de fer les seves coses allà mateix. Surto, cap problema, només li dic a senyora que estigui tranquil·la, no s'ha vist res o, com em deia la meva mare, "mientras se vea el telón y no se vea la función...", i que en altra ocasió esculli millor ubicació. Dalt un petit mos, la foto que he vingut a fer, o sigui, el Monument a Verdaguer amb el Canigó al fons i cap avall. Segueixo també traces de l'itinnerània, però si la pujada ha estat una tercera part de la ruta, la baixada, feixuga i interminable em portarà les altres dues terceres parts. Cal anar ara més pendent del camí, la ruta de retorn està menys senyalitzada, una marca aquí altra allà, una que es veu altra que no, de tant en tant cal girar el cap i comprovar que de pujada si que hi ha marques més visibles, vaig pel bon camí. Arribo al Coll de Joncanat, giro a l'oest, segueixo un corriol ben fressat, passo la font d'Espinau, ben seca i enrunada, surto a una pista, o el que havia estat una pista, ara força colgada de vegetació. Arribo a tocar de l'Espinau, masia amb explotació ramadera i pel fum que surt intuexo que habitada, o sigui gossos, intento passar el més desapercebut possible, cosa que aconsegueixo, fent una petita marrada per la pista, ara de pujada. Tot pujant arribo a la Collada d'Espinau, on creuo una pista que deixaré al poc, tot agafant un corriol a ma dreta. Agafo el corriol que discorre per sobre de les Lleixes de Can Lavall, passo per costat d'un mirador al qual el meu vertigen senil impedeix apropar-me. La ruta que segueixo fa més avall una marrada fins a l'església de Sant Miquel, però la baixada és llarga i la passo de llarg, en el punt on aniria recte capa l'església, giro a l'esquerra per a començar a baixar, segueixo camí senyalitzat, fins que en un punt he de girar 180º a l'esquerra, de no fer-ho aniria a parar a Can Lleona, tot allunyant-me del retorn cap a Beuda. El corriol sembla desbrossat recentment, com si es volgués recuperar. Passo el torrent de l'Espinau, lloc que espero no sigui descobert per les ordes urbanites devastadores de torrents, gorgs i rieres. Surto ja a pistes, a tocar de dues Masies habitades, Can Grau i Can Tries, tot seguint la pista aniré trobant ja més construccions. Passo a tocar del Castell de Beuda, el qual ja veia des del lloc on vaig començar la ruta. Segueixo la pista, sense problemes, per arribar al punt d'inici i final de la ruta d'avui.