Bigues de can a can - El Pla i Can Torroella

Zona d'aparcament dels mestres

Can Vedell

Can Vedell és coneguda com la Casa de Bigues del segle XII fin el segle XVIII. A partir del segle XVIII amb l’arribada de la família Badell, la casa adopta el nom d’aquesta família fins a l’actualitat. Al segle XII el mas Vedell era un mas fortificat En aquest moment els germans Pere i Ponç de Bigues van fer donació de la terra on es va construir l’església de Sant Pere i Sant Pau, tal i com consta a l’acta de consagració del temple. Un altre personatge de la nissaga de Bigues va ser Huguet de Bigues que al segle XIII fou considerat com a l’home més pèrfid del Vallès. Tot i ser noble va ser jutjat i condemnat a mort pels seus assalts i abusos sobre la població del Baix Vallès i Maresme. Can Vedell es troba davant de l’Escola El Turó. La masia actual és la suma de diverses ampliacions i construccions adjacents com la casa del Sagrat Cor. De la masia En destaca una finestra coronella que es pot veure des de l’exterior.

Can Vermell

Can Vermell es troba en un extrem del Pla, al peu del camí que porta també el nom de la casa. Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. La casa actual és el resultat d'una reforma a mitjans del segle XX d'una edificació anterior, probablement del segle XVIII. Sembla que la masia originàriament era de planta basilical. A la façana lateral que no s'ha revestit es pot veure l'aparell constructiu, de parets de pedra vermellosa de la zona. És probable, que el to vermellós de la pedra amb què s’edificaren les parets donessin nom a la casa.

Can Lluís

Aquest seguit de cases, junt amb can Pere Joan, can Magrins del Pla, can Vilar, can Blanc, can Benet del Pla i can Vermell formen el veïnat de cases que s’anomena El Pla. El Pla és un replà que s’aixeca per damunt de la riba esquerra del Tenes al peu del Turó del Rull. El Pla està ocupat per camps amb conreus de secà, d’entre els quals hi destaquen els camps d’oliveres. L’origen de les cases del Pla es situa entre els segles XVIII i XIX.

Ca l'Oncle

Can Joan

Can Lleuger

Can Piler

Can Feliuà

Can Tàpies

Can Tàpies es troba ubicada entre can Roca i can Feliuà. La masia està construïda en un replà en el límit entre la Vall Roja i El Pla. La casa es va reconstruir respectant en molt bona mesura els materials i els volums originals de la casa. Consta de planta baixa i pis amb la coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són de llinda plana. En una de les finestres hi ha gravada la inscripció ESTEBA TAPIAS MEFE 17+90 CIT (Esteve Tàpies em va fer el 1790). Una tradició explica que abans de la construcció de l’església es deia missa a can Tàpies. Una variant de la mateixa concreta que en aquesta ubicació hi havia hagut la primera església de Bigues.

Can Torroella

Masia de grans proporcions situada en un extrem de la Vall Roja de Bigues. Es pot documentar com a mas Oliveres del segle XII al segle XVI, moment en que ja passa a anomenar-se com a mas Torrella. La masia ha conegut diverses ampliacions, una de les més importants fou al segle XVIII moment en què ja adoptà la fisonomia actual. Can Torroella es protegeix amb un barri que juntament amb les corts i la pallissa, avui convertida en habitatge, generen un clos interior. A la part de darrera de la masia a l’inici del camí de can Canals s’hi troba el Lledoner de can Torroella, és un lledoner de grans dimensions amb el tronc buit i fa 4 metres i 70 centímetres de perímetre.

Can Mas de Baix

La masia original es trobava a uns 200 metres a ponent, però el pas d'una línia elèctrica va provocar el seu enderrocament i reconstrucció en l'actual ubicació, esdevenint una casa unifamiliar aïllada amb formes de masia del segle XX.

Can Prat de la Riba

Edifici de dos cossos perpendiculars a la façana principal, de planta baixa i pis, amb coberta de teula a dues aigües, i carener perpendicular a façana. El portal és de carreus i llinda plana. Hi ha diversos cossos afegits i a l'era hi trobem dos coberts, un d'ells s'ha conservat en l'estat inicial, sense reformar-se.

Els avantpassats dels primers propietaris provenien de Sant Pere de Cornellà, i es van establir a Bigues com a ferrers, el segle XVI. L'any 1579, Benet Prat-Ferrer, que ja era masover, es casa amb una noia de Can Canals i, en segones núpcies, amb una filla de Can Garriga del Solei i el seu fill anirà a viure a Monras de Bigues. La línia familiar continua a Monras fins que, l'any 1707, Joan Prat Margarit construeix la casa. El De la Riba és afegit per a distingir-la d'altres.

Fou la casa pairal dels Prat de la Riba, fins que l'avi d'Enric Prat de la Riba i Sarrà, Ignasi Prat de la Riba i Padrós, morí en un assalt sofert per la masia. La seva vídua, àvia de l'il·lustre polític, després del fet es traslladà a Castellterçol, on s'arrelà des d'aleshores la família que duia el nom de la masia.

Can Perera

Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa.