Bigues i Riells del Fai pel Camí Fluvial i el Pla de Benet

Hotel Molí de la Torre

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX. La capella de la Mare de Déu de Montserrat és exempta respecte de l'edifici principal del mas, situada al sud-est de la façana principal de la casa. És un temple d'una sola nau, de força alçada, d'unes dimensions notables per ser la capella d'un mas. Fou construïda, com el mas actual, dins de l'òrbita del modernisme.

El Tenes

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.

Pont de Can Camp

El Pont de can Camp és un pont força llarg que creua el Tenes, a l'alçada del trencall que mena a Riells del Fai de la carretera de la Garriga a Sant Feliu de Codines. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona. En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu. Poc després, a l'esquerra i a nivell de la carretera, hi ha el restaurant La Parada, anomenat així per ser antigament un lloc de parada i trobada pels carreters, ja que és situat en un punt clau entre els nuclis de Bigues, Riells del Fai, on pertany, i Sant Feliu de Codines. Aquesta situació estratègica va derivar en l'actual edifici restaurant que consta de planta baixa, pis i golfes, situat en la cantonada d'un grup de construccions d'un sol cos. La façana principal és a la carretera, rematada per un acroteri lineal, de poca alçada, amb la única decoració de dos medallons allargats. De composició vertical, les obertures estan emmarcades per un regruix d'obra. A l'interior es conserven fotografies de l'edifici de principis de segle XX.

Molí del Regassol

L'edifici actual del Molí del Regassol segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854.

Torrent de Vallderrós

El Torrent de Llòbrega, també denominat torrent de Vallderrós en els darrers anys, és un torrent que discorre pels termes municipals de Sant Quirze Safaja, en territori del poble de Bertí, a la comarca del Moianès, i de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, dins del territori del poble de Riells del Fai. Es forma a l'extrem de llevant de la Solella del Traver, a migdia de la masia del Traver, des d'on davalla cap a ponent. Travessa la Solella del Traver, deixant a l'esquerra el Pinar, fins que arriba a la cinglera superior dels Cingles de Bertí, al nord del Turó de les Onze Hores, on salta la cinglera en el Salt de la Llòbrega. En aquest salt abandona el terme de Sant Quirze Safaja i entra en el de Bigues i Riells. Un cop al fons de la vall de Vallderrós, rep per la dreta el torrent de l'Ullar i el torrent del Traver, a prop i al nord-est de Can Tabola. Des d'aquest lloc davalla cap a l'oest-sud-oest, passant entre la Vall Blanca, que queda al nord, i Vallderrós, al sud, després pel nord-oest de Riells del Fai, i va abocar-se en el Tenes a prop i a ponent del Molí de la Pineda.

Molí de la Pineda

El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior. A l'esquerra, per la pista després de passar una cadena. Poc després de la darrera construcció, deixar la pista per un corriol que s'enfila a la dreta.

Plaça de Riells

Plaça petita i acollidora dominada per l'església de Sant Vicenç de Riells. De l’edifici original de l'església de Riells només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil·la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.

Pla de can Vileu

Can Berga (Camí del Torrent de can Pagès)

Es deixa la pista principal i es segueix a la dreta la que baixa, barrada per una cadena.

Pla de Benet

Un aflorament rocós a l'esquerra que no presenta més dificultat que la humitat que pugui haver-hi s'enfila a un corriol que cal seguir.

Camí de la Mina de can Canals

Ampla pista que es segueix en sentit descendent.

Pla de can Mas

Bonic pla boscós. La pista principal segueix a ponent, a la dreta, però a l'esquerra torna enrere i se'n va buscar el torrent de can Canals per a creuar-lo.

Camí de can Torroella

Seguir-lo de front, en sentit contrari al de la casa que li dóna nom, que, per cert, no es veu des d'aquí.

Camí de can Cogullada

El camí principal tomba a la dreta per dirigir-se al Pla. Seguim recte, amb una tanca a la dreta, tant en aquesta cruïlla com en la següent, que es troba poc després.

Camí de la Vallroja

Seguir recte, cap a migjorn, cap a l'església de Bigues, que destaca dalt el turó on s'assenta el nucli antic de Bigues.

Salt de Núvia

La llegenda del Salt de Núvia Heus aquí que un dia una donzella pujava cap a l'ermita de Puiggraciós per donar la seva mà a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella s'havia promès a Maria Santíssima i no volia trencar la seva promesa; però tant els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los. Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es van trobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte de trobar-se amb la seva promesa. Però tan bon punt es van trobar, el cavall que duïa la donzella va donar un bot i, tot girant en rodó, arrencà a córrer semblant a un llamp i va llançar-se costa avall. En un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, més tot seguit es llançaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; més l'intent fou en va. El cavall continuà corrent fins arribar al damunt d'un torrent que gairebé per l'indret de l'església de Bigues passa. La timba, que no se li veia fons, era dreta i espantosa. El cavall es va aturar només el temps necessari per a donar una més forta embranzida i, de cop, llençar-se per damunt de tot allò, fins a ésser al jaç de l'aigua. En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a diferents punts damunt de la timba, però ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, però no van trobar res. Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenyalades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va ser conegut, com encara ho és avui en dia, el Salt de la Núvia. Francesc Maspons i Labrós Tradicions del Vallès, 1876.

Ca l'Adzet (El Turó)

El nucli històric de Bigues es troba lligat a la Baronia de Montbui, de la qual formà part des de l'any 1059, quan Mir Geribert i Guisla van obtenir l'alou comtal que formaria la Baronia. Actualment és un conjunt d'edificis situats al turó de Bigues. Inclou els cossos de l'església, l'edifici de la Rectoria, Ca n'Adzet, l'antic Ajuntament (cal Mariano) i les antigues escoles municipals. És una mostra de l'arquitectura semirural que s'ha anat reformant al llarg del temps, per adaptar-se a les noves necessitats. Destaca l'edifici de la Rectoria i Ca n'Adzet, amb origen al segle XVI, i com a exemples d'arquitectura de finals del segle XIX hi ha l'antic Ajuntament i l'edifici modernista de les escoles municipals. Bigues es caracteritzava, ja en temps passats, per nuclis d'habitatge molt dispersos en el territori, aprofitant els recursos disponibles i lligats a les explotacions agràries. Ni Riells del Fai ni Bigues tenen un nucli urbà definit i consolidat al llarg del temps. El turó de la parròquia va perdre habitants i activitat quan la població es va traslladar a la vall, millor comunicada, i amb més disponibilitat de recursos. Sant Pere de Bigues, esmentada el 1059, tot i que l'actual església data del 1737. De planta de creu llatina, consta de tres naus amb capelles laterals i és coberta amb volta de llunetes. Conserva de l'edifici romànic del segle XII la nau central d'entrada a l'actual, amb l'antiga porta, ara tapiada, que tenia un arbre de la vida pintat al timpà. El creuer, les naus laterals i la cúpula són del segle XVII, així com un valuós retaule renaixentista dedicat a la Mare de Déu del Roser, i el campanar de torre és del XVIII. Encastada al costat esquerre als peus de l'església hi ha una pila baptismal del segle XVI, sense peu.

Can Badell

Can Badell és coneguda com la Casa de Bigues del segle XII fins el segle XVIII. A partir del segle XVIII amb l’arribada de la família Badell, la casa adopta el nom d’aquesta família fins a l’actualitat. Al segle XII el mas Vedell era un mas fortificat En aquest moment els germans Pere i Ponç de Bigues van fer donació de la terra on es va construir l’església de Sant Pere i Sant Pau, tal i com consta a l’acta de consagració del temple. Un altre personatge de la nissaga de Bigues va ser Huguet de Bigues que al segle XIII fou considerat com a l’home més pèrfid del Vallès. Tot i ser noble va ser jutjat i condemnat a mort pels seus assalts i abusos sobre la població del Baix Vallès i Maresme. Can Badell es troba davant de l’Escola El Turó. La masia actual és la suma de diverses ampliacions i construccions adjacents com la casa del Sagrat Cor. De la masia En destaca una finestra coronella que es pot veure des de l’exterior.

Centre Cívic i Cultural El Rieral