Bigues i Riells per les Roques Blanques i el camí fluvial

La Baliarda

La Baliarda és l'antiga masoveria de Can Traver. És una masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal actual. Tenia un barri i un portal d'accés, dels quals en queden restes a la façana oest. Encara es poden veure dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, l'orientada a oest.

Ca l'Espasa / Homenatge als talladors

Ca l'Espasa és una casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat. L'homenatge als talladors es troba a la rotonda que, a part de decorar-la, és també un curiós rellotge de sol. És una escultura de pedra granítica i ferro que simbolitza i fa un homenatge la feina dels talladors d'arbres, feina molt important en aquesta zona durant molts anys, en la que hi ha treballat moltes persones de Bigues i Riells. El sòl és una mena de paviment també de pedra granítica fent una petita forma de túmul o turonet, damunt el qual hi ha l'escultura mig antropomorfa i mig abstracta dels talladors.

La Torre

La Torre és una de les masies històriques del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Està situada a ponent del Rieral de Bigues, en el carrer del Camí de la Torre i està catalogada com a Element d'interès municipal per l'ajuntament de Bigues i Riells. Es tracta d'una masia fortificada del segle XVI d'estil gòtic tardà que es distribueix segons una planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta, que és la que dóna nom a la masia. En la façana de llevant, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. Un conjunt de vuit cases arrapades al cos central formen el petit veïnat de la Torre. L'alzina de la Torre era una alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimencions localitzada davant de la Torre. Tenia dues branques principals que es separen del tronc base a uns 2 metres del sòl, i una d'elles es torna a dividir en dues ràpidment. Aquestes dues branques principals es van dividint successives vegades fent una gran capçada doble, l'una de les quals tomba cap a la masia, mentre que l'altre cap al carrer de can Mainou. Val a dir que a la base del tronc quedaven restes d'una branca principal que va ser tallada i que ha generat una mena de càncer a la base del tronc de l'alzina. Tenia un perímetre de 4'6 metres i un DBH de 1'47 metres, i la ventada del 9 de desembre de 2014 la va aterrar.

Camp de Palau

Cruïlla de camins.

Corriol a la dreta

Roques Blanques

Les Roques Blanques és un turó del municipi de Bigues i Riells que només té 326 metres d'alçada sobre el nivell del mar, però que ofereix una excel·lent visibilitat de bona part del municipi tot i la seva modesta alçada, ja que es troba en una situació estratègica. Per sobre de les Fàcies Buntsandstein, i també dins la sèrie sedimentària Triàsica, afloren les Fàcies Muchelkalk, amb predomini dels materials calcaris. Com en el cas anterior afloren de NE a SO del municipi, des del Sot de Villobí, cap a Riells i fins a Roques Blanques; i tornen a aflorar a la Pineda i Can Carreras. Com elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat l’aflorament del Turó de Roques Blanques, que ja és zona protegida com espai natural. En el cim de les Roques Blanques hi oneja una senyera i hi ha una taula de pedra, bastant malmesa, i una placa que va instal·lar al seu dia el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí al seu fundador i primer president, Francesc Pujol.

Pista

Seguir a la dreta.

Can Camp (BP-1432)

Masia de grans dimensions, amb construccions de diverses èpoques. Sembla que l'edifici més antic és fruit de les reformes del segle XVI, tot i que la data en la façana és 1861. Actualment és un edifici de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, i coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. El portal està cobert amb un arc de mig punt adovellat i dues finestres de la planta pis tenen decoracions amb motius del gòtic tardà. Adossada a la façana sud hi ha una galeria porticada amb envidrament emplomat a la planta baixa, segurament del segle XIX. Adossat a la dreta de la façana principal, hi ha un cos allargat de planta baixa i pis, també amb arcades. Els arcs de planta baixa estan realitzats amb dovelles de pedra tosca. Aquest cos és probablement anterior, tot i que s'hi observen dues fases de construcció.

Molí de can Camp

Edifici de planta baixa i pis, de forma allargada, situat en el desnivell del marge del riu Tenes. La bassa queda a l'alçada de la planta pis, destinada a habitatge, i d'allí queia cap al soterrani, on hi havia el molí. L'aigua s'escolava pel carcavà que avui encara és visible cap al riu, situat a sota. L'estructura del sostre de la planta destinada a molí era de volta ceràmica de mocador. Sembla un edifici reformat en diverses etapes. La part més antiga és d'un sol cos, i en la façana sud hi ha una portalada d'arc de mig punt adovellada i un rellotge de sol, probablement del segle XVIII. A la façana posterior, on hi ha el carcavà, les obertures són més senzilles. El cos on hi ha el molí elèctric és afegit a posteriori.

Molí del Regassol

L'edifici actual del Molí del Regassol segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854.

Regassol

Edifici format per construccions de diverses èpoques. El cos principal és un edifici de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a la façana, amb obertures descentrades, i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal hi podem veure dues finestres de pedra, d'estil renaixentista. Adossats a aquest cos principal, hi ha edificis annexos amb galeries, combinant maó massís vist en les obertures i cantonades i paret de paredat en els panys de paret.

Església de Sant Vicenç / Can Unyó / Mirador

De l’edifici original de l'església de Sant Vicenç de Riells només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil·la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.

La Madella

La Madella és una masia d'estil gòtic tardà (segle XVII) amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. Una llegenda explica que el propietari de la casa va matar la última lloba dels cingles. Encara es conserva una pota de lloba clavada a la porta principal. El Molí de la Madella és un edifici d'estil popular del gòtic tardà (segle XVII) de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. En una paret lateral encara s'endevina el forn de pa que tenien molts d'aquests edificis. Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades.

Font de la Pineda

Indret dominat pel Plàtan de la Font de la Pineda (Platanus hispanica ), arbre de grans dimensions situat al davant de la font que li dóna nom, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Té un perímetre de 4'72 metres, un DBH de 1'51 metres i està declarat com a Monumental pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dins del Decret 214/1987 d'arbres Monumentals. La Font de la Pineda, a diferència del seu entorn més immediat, aparentment està molt poc antropitzada. Únicament consta d'un broc metàl·lic. Seguir per la pista, que mena a la pista de la Font de la Pineda, que cal seguir a la dreta.

La Pineda

La Pineda és una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Actualment habitada en relació amb explotació agrícola, també funciona com a turisme rural i educació en el lleure. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques (segles XI-XVI). La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos. Seguir per la mateixa pista.

Molí de la Pineda

El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior. Sense arribar a creuar el torrent de Vallderrós deixar la pista i seguir a la dreta per un camí que baixa, habitualment barrat per una cadena.

Camí fluvial

Seguir a l'esquerra.

Pont de can Camp / La Parada

El Pont de can Camp és un pont força llarg que creua el Tenes, a l'alçada del trencall que mena a Riells del Fai de la carretera de la Garriga a Sant Feliu de Codines. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona. En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu. Poc després, a l'esquerra i a nivell de la carretera, hi ha el restaurant La Parada, anomenat així per ser antigament un lloc de parada i trobada pels carreters, ja que és situat en un punt clau entre els nuclis de Bigues, Riells del Fai, on pertany, i Sant Feliu de Codines. Aquesta situació estratègica va derivar en l'actual edifici restaurant que consta de planta baixa, pis i golfes, situat en la cantonada d'un grup de construccions d'un sol cos. La façana principal és a la carretera, rematada per un acroteri lineal, de poca alçada, amb la única decoració de dos medallons allargats. De composició vertical, les obertures estan emmarcades per un regruix d'obra. A l'interior es conserven fotografies de l'edifici de principis de segle XX.

Pont de can Noguera

El pont de can Noguera és un pont modern de Bigues que creua el riu Tenes a prop de les propietats de les quals pren el nom. El pont antic va quedar molt malmès per les riuades de l'octubre de 1994, fins al punt que el va deixar del tot inservible i es va haver de construir l'actual, més impersonal.

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX. La capella de la Mare de Déu de Montserrat és exempta respecte de l'edifici principal del mas, situada al sud-est de la façana principal de la casa. És un temple d'una sola nau, de força alçada, d'unes dimensions notables per ser la capella d'un mas. Fou construïda, com el mas actual, dins de l'òrbita del modernisme.

Hotel Molí de la Torre / La Polvoreria

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.