Bigues - Les Barbotes- L´Avencó - El Forat de la Baga - Can Rull ( taller del escultor Capdevila )- Els Forns de Can Jeroni-

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY d´ EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui amb el grup d'excursions que lidera el mestre Pedrissa fem un itinerari molt atractiu que inclou diversos elements de gran interès. Excursió basada en una publicació de l'any 1897 titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí" de Norbert Font i Sagué, que recull tres excursions pels entorns de Bigues que van fer alguns dels pioners de l'excursionisme i l'espeleologia a Catalunya.

Aquesta excursió en concret es correspon a la primera part de la que realitzaren el 26 de juliol els germans Francesc, Anton, Ramon, Manuel i Nicolau Maspons i Anglasell, en Pere Pagès, en Jaume Maspons i Camarasa, en Norbert Font i Sagué i el mosso que amb el matxo portava les provisions. Aquesta excursió històrica la va recollir en Jesús Cano i Sanchez un gran coneixedor de l'entorn , excursionista i fotògraf que des del GEBRACB la donà a conèixer. I del qual transcrivim la seva descripció.

L'excursió va seguir cap al sector de Riells, un dia ja miraré de recrear-la sencera; però en aquest cas, per fer una excursió a l'abast de tothom, només em quedo en el sector de Bigues. Per acabar d'adaptar-la als temps moderns, he canviat com a inici i final de la ruta i ho he col·locat a la Plaça del Mercat.

Pel carrer del Mig ens dirigim cap a la Baliarda, i sense creuar el Tenes, comencem a remuntar-lo fins que més endavant, a l'alçada que el torrent de can Segimon tributa al Tenes, una palanca ens permet creuar-lo (km 0.5). Remuntant el riu per la dreta, creuem el camí de la Torre i passem pel costat de la Fàbrica Vella, actual Hotel Molí de la Torre (km 0.9) i seguim remuntant el riu per un corriol al costat d'un rec fins arribar a can Noguera (km 1.4).

Estem en el tram més destacat de l'excursió. Si creuem el rec arribem a la Font de can Noguera, un paratge decrèpit però acollidor i de gran bellesa, i podem arribar per un corriol al Gorg de can Noguera (km 1.5), que a la dècada del 1980 va acollir escenes de la sèrie de TV3 "Mecanoscrit del segon origen". Retornats a la pista principal, després de la darrera edificació, trobem les Barbotes (km 1.8), el primer dels objectius de la ruta que van fer Maspons i Anglasell.

En el moment de fer la ruta, el riu baixa amb força, pel que opto per creuar-lo pel pont de can Noguera, baixar a l'altra llera pel costat del pont i seguir el curs del riu pel corriol que hi ha fins a l'Avencó (km 2.2), l'altre objectiu de la zona de l'expedició de 1897 -els darrers metres per arribar-hi poden ser dificultosos per la selvàtica vegetació-.

Desfem camí fins al pont i creuem la carretera per seguir per un corriol que surt davant de la parada de l'autobús fins a can Perera (km 2.5). La mateixa pista ens porta a can Mas de Baix (km 3), darrera la qual surt una pista que puja. Quan comença a planejar, a l'altra banda d'una antiga zona de vinyes, un pal metàl·lic ens marca per on anar al Forat de la Baga de can Torroella (km 3.5), tercer objectiu de l'expedició de 1897. Ens hi dirigim i per sota el cable telefònic arribem a la carena i seguint un camí poc fressat a l'esquerra arribem ben aviat al Forat (km 3.7).

Retornem al cable telefònic i a llevant segueix un camí planer que passa pel costat del Rull (km 4.3). Som al Turó del Rull és una muntanya de 319,1 metres a l'àmbit de Bigues (poble del Vallès) al nord-oest de Vallroja i el Pla, al nord del Pla del Vermell, al nord-est de Can Perera i a migdia de Can Prat de la Riba. Aquesta masia totalment restaurada es on te el taller l'escultor Ferran Capdevila i on crea les seves obres, que ens convida a veure. Una de les més impactants i complexes es un pi completament esculturat en el qual ara treballa. l’escultor Ferran Capdevila veia, en un pi centenari, una obra d’art. Quan vaig veure aquest arbre d’uns 12 metres a terra vaig dir: ara ja és una escultura’. Realment feia molt goig , explica exultant. La idea de Capdevila és fer una peça que simbolitzi tot el que ha vist aquest arbre en el municipi en els seus 130 anys d’història, passant per la política o la cultura, i configurant, d’aquesta manera, un patrimoni històric local.

Per crear l’obra, l’autor usa una tècnica recurrent en la seva llarga trajectòria: ha obert el pi pel mig en dues o tres peces i hi farà dibuixos i formes amb la mateixa fusta del pi i amb incorporacions d’altres varietats que es poden trobar al municipi, com la fusta de ribera. Tot i això, l’artista local no descarta utilitzar algun altre material com el ferro.

L’escultura es col·locarà dreta, tornant l’arbre a la seva posició natural, i es podrà observar des de múltiples punts de vista, també des de dalt, que la faran rica en interpretacions. L’autor jugarà amb les perspectives i amb les distàncies per oferir una història del poble el màxim d’inclusiva possible. El 70% de l’obra la tinc al cap, però hi ha un 30% que l’aniré definint durant la construcció , admet. En acabat, l’autor recollirà en un llibret explicatiu tot el procés i la intencionalitat de les formes creades. M’agradaria molt poder fer alguna cosa amb l’alzina centenària que va caure al costat de la Torre, avança.

Per les característiques de la peça és necessària la participació de molta altra gent. Per això, es va organitzar una xerrada informativa per captar voluntaris i, en total, unes deu persones van mostrar interès en el projecte. Jo sol no ho podia assumir tot, és imprescindible que algú vingui amb alguna moto-serra o per ajudar a envernissar , explica l’autor, que treballa en el projecte definitiu, que compta amb el suport de l’Ajuntament. Capdevila cedirà aquesta obra d’art al consistori, que quan estigui acabada la col·locarà al Centre Cívic per al gaudi de tota la població.

En aquest turó s'hi han trobat traces importants d'un jaciment ibèric. Un cop vist el taller i l'obra de Capdevila seguim per la pista que baixa al Pla. Quan hi arribem (km 4.9), seguim la pista que la creua just al costat d'un transformador en direcció Est, al davant tenim can Rovira però abans d'arribar-hi baixem al torrent on hi ha els forns de can Jeroni.(km 5.3)

Es tracta de dues estructures clarament diferenciades que es troben al nord de la masia de can Jeroni (Bigues), a la riba dreta del torrent, lleugerament elevades i enmig d’un clap de bosc (41º 41’ 008 – 002º 13’ 196 – 275).

El primer és un forn d’obra de dos metres d’ample per 2,20 m de profunditat. A la banda de muntanya (est), encara presenta la part inferior de la paret que tancava el forn. S’observen disset forats (fumeroles) que comuniquen el forn amb l’olla (un metre de profunditat). Aquesta té planta circular i s’hi accedeix per un corredor de mig metre, tot fet en argila cuita. L’interior està ocupat per una columna circular.

Presenta una important analogia formal amb el que s’anomenen forns ibèrics, però el material que apareix a la zona (maons i teules) no corresponen a aquesta datació.

La segona estructura es troba a escassos metres de l’anterior, en el mateix marge. Es va descriure com una estructura indeterminada que podria correspondre a un forn de pega, segons l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Presenta la forma d’una gran olla feta amb terra cuita. Fa uns dos metres de diàmetre en la seva part més ampla i una mica més d’un metre i mig d’altura.

Seguim la pista avall en direcció sud passem per can Jeroni (km 5.5) que dona nom als forns. després de deixar el Veinat de Baix sortim a la carretera que puja cap a l'Església, passem per can Vedell. (km 6.8) Can Vedell de vegades escrit, perpetuant un error secular, Can Badell és una masia a Bigues (poble del Vallès). És a l'esquerra del Tenes, a certa distància d'aquest riu, i a la dreta del torrent de Can Vedell. Situada a llevant del Rieral de Bigues, és al nord-est de Ca l'Arcís i del Pavelló Esportiu Municipal, i davant, al nord, del CEIP El Turó, en el costat septentrional del carrer denominat Camí de Can Vedell. En el costat de ponent de la masia hi ha un Parc Municipal. La masia està catalogada com a Element d'interès municipal per l'ajuntament de Bigues i Riells. Està, igualment, inclosa en el «Catàleg de masies i cases rurals» de Bigues i Riells.

I finalment arribem novament a la plaça del Mercat davant del Centre Cívic, el punt final de la ruta d'avui. (km 7.1)

Informació extreta de la Viquipèdia https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1a-ruta-maspons-les-barbotes-lavenco-i-el-forat-de-la-baga-de-can-torroella-versio-1-17421751
https://excursionismecientific.net/2013/03/17/forns-de-can-jeroni/ https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/831929-lrart-de-recuperar-el-patrimoni.ht