Bigues Riu Tenes fins la Central i retorn

Excursió que sortint i acabant al centre Cívic de Bigues, anem remuntant la riera de Tenes fins quedar a tocar del Monestir de Sant Miquel del Fai. Prenent el camí de la Pineda, passem per la Pineda i més endavant pel desviament que duu a la seva font, on veiem un espectacular plàtan monumental. Continuant passarem per un camí amb cadena per veure el primer gorg, el d'en Jeroni, per després tornar en direcció a la Madella i el seu molí, més endavant seguirem en direcció a l'antiga central hidroelèctrica del fai, tot remuntant la riera i visitant diferents gorgs. El camí de tornada el farem pel mateix lloc , tot entretenir-nos a la font de can Noguera o Argelic , les Barbotes i l'Avencó

Pel carrer del Mig ens dirigim cap a la Baliarda, i sense creuar el Tenes, comencem a remuntar-lo fins que més endavant, a l'alçada que el torrent de can Segimon tributa al Tenes, una palanca ens permet creuar-lo . Remuntant el riu per la dreta, creuem el camí de la Torre i passem pel costat de la Fàbrica Vella, actual Hotel Molí de la Torre i seguim remuntant el riu per un corriol al costat d'un rec fins arribar a can Noguera .

Estem en el tram més destacat de l'excursió de Maspons i Anglasell. Si creuem el rec arribem a la Font de can Noguera, un paratge decrèpit però acollidor i de gran bellesa, i podem arribar per un corriol al Gorg de can Noguera , que a la dècada del 1980 va acollir escenes de la sèrie de TV3 "Mecanoscrit del segon origen". Retornats a la pista principal, després de la darrera edificació, trobem les Barbotes , el primer dels objectius de la ruta que van fer Maspons i Anglasell. En el moment de fer la ruta, el riu baixa tranquil, travessem a l'altra llera pel costat del pont i seguir el curs del riu pel corriol que hi ha fins a l'Avencó , l'altre objectiu de la zona de l'expedició de 1897 -els darrers metres per arribar-hi poden ser dificultosos per la selvàtica vegetació-.


Elements d'interès del recorregut

La Pineda
La Pineda és una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Actualment habitada en relació amb explotació agrícola, també funciona com a turisme rural i educació en el lleure. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques (segles XI-XVI). La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos.
304 m

Font de la Pineda
Zona on el Plàtan (Platanus hispanica) de la Font de la Pineda és l'element més destacat. És un arbre de grans dimencions situat al davant de la font que li dóna nom, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Té un perímetre de 4'72 metres, un DBH de 1'51 metres i està declarat com a Monumental pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dins del Decret 214/1987 d'arbres Monumentals. La font de la Font de la Pineda, a diferència del seu entorn més immediat, aparentment està molt poc antropitzada. Únicament consta d'un broc metàl·lic. Al damunt hi ha la Font de la Pineda, una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Es tracta d'un edifici fruit de la reforma d'una construcció anterior, que es devia realitzar a principis del XX, en un estil popular. De planta quadrada i dues alçades, la façana principal es remata amb un acroteri que amaga la coberta de teula àrab a dues aigües. La composició de la façana és simètrica, marcant tres panys verticals, emmarcats per obra, i amb un petit sòcol de pedra en el contacte amb el terra. Les obertures són allargades, també emmarcades amb obra.
300 m

Molí de la Pineda
El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior.
275 m

Molí de la Madella
El Molí de la Madella és un edifici d'estil popular del gòtic tardà (segle XVII) de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. En una paret lateral encara s'endevina el forn de pa que tenien molts d'aquests edificis. Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades.
311 m

La Madella
La Madella és una masia d'estil gòtic tardà (segle XVII) amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. Una llegenda explica que el propietari de la casa va matar la última lloba dels cingles. Encara es conserva una pota de lloba clavada a la porta principal.
316 m

Antiga central
L'antiga central elèctrica del Tenes és un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revoltó ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annexe a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada. Encara es conserven parts de la canonada que duia l'aigua de l'embassament que es va construir abans dels saltants de Sant Miquel, així com el mateix embassament. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle XX, molt auster i sense decoracions.
310 m

Molí del Regasol
L'edifici actual del Molí del Regasol segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854.
250 m

Molí de can Camp
Can Camp és un edifici renaixentista del segle XVII de planta baixa i pis, de forma allargada, situat en el desnivell del marge del riu Tenes. La bassa queda a l'alçada de la planta pis, destinada a habitatge, i d'allí queia cap al soterrani, on hi havia el molí. L'aigua s'escolava pel carcavà que avui encara és visible cap al riu, situat a sota. L'estructura del sostre de la planta destinada a molí era de volta ceràmica de mocador. Sembla un edifici reformat en diverses etapes. La part més antiga és d'un sol cos, i en la façana sud hi ha una portalada d'arc de mig punt adovellada i un rellotge de sol, probablement del segle XVIII. A la façana posterior, on hi ha el carcavà, les obertures són més senzilles. El cos on hi ha el molí elèctric és afegit a posteriori.
247 m

Molí de la Torre

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat. El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.
222 m

L'Avencó
L'Avencó és una surgència i paratge del poble de Bigues, al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental.
Està situada a 221 m d'altitud, en el mateix curs del Tenes, al costat de llevant de la construcció central del complex de Can Noguera. En el lloc, el Tenes supera una barrera de roca natural a través d'un forat que el pas del temps ha obert en la roca, a més de deixar a l'esquerra una balma que devia obrir el curs antic, quan feia un saltant d'aigua per salvar la barrera esmentada. En el lloc on hi ha la balma, una surgència d'aigua procedent d'una cavitat: l'avencó, que dona nom al lloc.
Uns 100 metres al nord de l'Avencó hi ha la surgència d'aigua, a la mateixa llera del riu, de les Barbotes.

Les Barbotes
Les Barbotes és una surgència al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, a 223 m d'altitud, en el mateix curs del Tenes, al costat de llevant de la construcció més septentrional del complex de Can Noguera. Es pot veure la surgència en el lloc on el Tenes presenta un eixamplament del seu curs perquè l'aigua de les Barbotes sorgeix de sota la llera del riu, de manera que provoca una mena de bullidor visible a la superfície del Tenes. Uns 100 metres més al sud, també en el mateix curs del Tenes, hi ha el paratge i surgència de l'Avencó.

Font de can Noguera
Font de can Noguera, Bigues (el Vallès Oriental)
La font de Can Noguera, que també és coneguda com la font del Lleó o de ca l'Argelich, és una font d'estil modern que data del 1947. Es tracta d'una font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo, que resta mig abandonada, i per on raja s'ha fet un pericó d'obra ben enrajolat i amb aplics de ceràmica. El brollador adquireix forma de cap de lleó.
És una de les fonts més emblemàtiques del poble. A partir de 1960 s'hi va obrir una planta embotelladora prop de la font per aprofitar comercialment l'aigua, però no va ser rendible i va tancar al cap de pocs anys.
Va ser un pol d'atracció important de gent, sobretot als mesos d'estiu. Visitants de cap de setmana, estiuejants o gent del poble s'acostaven a refrescar-s'hi i a gaudir de les seves ombres. La font segueix tenint el mateix aspecte que al 1947, però el seu entorn ha patit una gran transformació, sobretot arran de la fortíssima riuada de l'octubre de 1994.

Informació extreta de Viquipèdia i rutes del Gebracb