Biure de Gaià - Ermita de Sant Miquel/Sant Màrius de Montclar - Sant Miquel de Montclar (100 Cims essencial) [Conca de Barberà].

Aproximació:

Des del Vallès Occidental, circulem amb el cotxe per la C-58, AP-7, A-2 fins la sortida 532, i continuem per la B-221, T-221, C-241d passant per Santa Coloma de Queralt i a continuació seguint la carretera passem al costat dels altíssims aerogeneradors eòlics (el que vol dir que és una zona de vent), i continuem un parell de kilòmetres per la TV-2014 per arribar al petitíssim i bonic poble de Biure de Gaià, que pertany al municipi de Les Piles (Conca de Barberà).
Estacionem en una bona zona d'aparcament al costat del cementiri, ja que els altres dos carrers del poble son peatonals, i comencem la ruta !!!!.

Pugem pel camí del Castell (asfaltat), passant abans per la Creu de Terme de Biure i el cementiri, que després és converteix en pista forestal (PR-C 21.1).
Seguim fins un punt on deixem el PR (la tornada si que la farem pel PR), per seguir per una pista a l'esquerra, i a continuació agafar a l'esquerra un sender/corriol que puja pel vessant esquerra de la muntanya.
Comencem a guanyar alçada i a gaudir de vistes de Montserrat al fons.
Seguim pujant, gaudint d'aquest caminet que va paral·lel a la paret una mica vertical de la muntanya, tot i que al haver força vegetació baixa no dona sensació de vertigen.
Tenim una panoràmica de l'Ermita de Sant Miquel, adalt de tot, que és on ens dirigim !!!
Passem un curt pas d'un metre que hem de posar les mans (sense ser una grimpada), fins encarar a l'esquerra el camí carener que ens puja fins trobar-nos davant nostre les ruïnes de la torre, del que era el Castell de Sant Màrius de Montclar.
El voregem per la seva esquerra, i ens trobem l'Ermita de Sant Miquel de Montclar.

Es una església romànica, amb una construcció d’una sola nau amb absis a la capçalera, amb dues cobertes per una volta de creueria. La porta d’accés no té cap element ornamental, es troba a la façana sud.
L’església va ser edificada a la segona meitat del segle XI. La història de l’art planteja la hipòtesi que, originàriament, hi havia “una coberta de fusta sobre la zona destinada als fidels, mentre que en el presbiteri hi deuria haver una volta de quart d’esfera”. La primera referència documentada es remunta a 1154.

Te la porta oberta, i el seu accés és lliure, està força ben conservada.
Dins trobem vàries llibretes per signar l'estada.
Aquesta zona és molt ventosa, i avui bufa un vent molt fort, però fora de l'ermita, a la seva paret, hi ha com una petita bancada de roca ón quedem al resguard del vent, i aprofitem per menjar una peça de fruita.
Dins de l'ermita també hi ha dos bancs de fusta per si es vol estar dins.

Tenim el cim a la vista, i ja només ens queda seguir el camí carener que ens puja en pocs minuts fins el cim de Sant Miquel de Montclar 💯 Cims (essencial) de la FEEC.

És una muntanya de 948 metres que es troba al municipi de Pontils, a la comarca de la Conca de Barberà. A prop seu hi ha l'ermita d'on hem vingut dedicada a Sant Miquel i les restes del castell. Forma un abrupte massís que destaca respecte les altres muntanyes de la zona per la seva altitud i el color clar de les seves roques. La vegetació de la muntanya és més aviat arbustiva i baixa.

Ens trobem amb el seu vèrtex geodèsic (referència 269122001) i unes vistes 360° maquíssimes !!! amb Montserrat al fons, i els enormes aerogeneradors eòlics per l'altra banda.

Fem quatre fotos ràpid, ja que el fort vent ens sacseja, i desfem camí per la carena, i abans d'arribar a l'ermita, girem a l'esquerra per tornar per l'altra vessant, fins agafar el PR.
Seguim amb un parell d'interseccions, fins entrar en un tram de baixada molt decidida per roca conglomerada rodejada de vegetació (en sec la tracció és molt bona, suposo que en mullat ha de ser tot el contrari).
Aquesta baixada ens porta a la pista forestal (continuem pel PR-C 21.1), fins retrobar el camí de l'anada, i arribar de nou a Biure de Gaià.
Passem al costat del Castell de Biure, però tots els accessos al seu recinte estàn tancats, i només el podem mal veure per fora.
Caminem pels bonics i únics dos carrers peatonals del poble, i tornem a l'aparcament, i donem per acabada la ruta.

Una ruta curta i fàcil, menys un parell de trams moderats baixos, molt maca que ens ha sorprès gratament.
Es pot realitzar també al revés, però considerem que tal com està feta es moltíssim més xula.
Recomanem fer-la en sec, ja que amb pluja o mullat pot relliscar molt els trams de roca conglomerada.
S'ha de tenir en compte que la zona es molt ventosa.

El cim de Sant Miquel de Montclar, està inclòs en el llistat dels 💯 Cims (essencial) de la FEEC.