Biure- Mont Roig - Castell de Mont Roig.

Esglesia de Biure

Castell de Biure

Monument a Pierre Bayle

Ojo, es la primera vez que veo un monumento a un soldado del ejercito invasor. Monument a Pierre Bayle La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s’enfrontaren el Regne d’Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. La Convenció Nacional va considerar que hi havia un clima adient a Catalunya i el País Basc, que havia esclatat amb els rebomboris del pa, que facilitarien l’objectiu d’eliminar els Borbons i alliberar Espanya del vell ordre, i que havien de trobar prou suport en aquests territoris, de manera que el 7 de març de 1793, un cop ja havia trencat relacions amb les Províncies Unides i el Regne de la Gran Bretanya la Convenció va declarar la guerra a Espanya, i el dia 23 el govern de Manuel Godoy ho va fer recíprocament a la Convenció en resposta a l’execució de Lluís XVI de França, alhora que es decretava l’allistament voluntari. Els francesos entraren finalment a l’Empordà per Sant Llorenç de la Muga, on després de diferents combats, les tropes espanyoles foren vençudes a la Batalla del Roure (17 al 20 de novembre de 1794) on moriren els generals Dugommier i el Comte de la Unión; els espanyols es desmoralitzaren i fugiren; el general francès Dominique Catherine de Pérignon va prendre la ciutat de Figueres el 28 de novembre. L’exèrcit espanyol s’havia esvaït al Principat, i els caps de corregiment de Catalunya van organitzar una mena d’assemblea permanent a Barcelona des del 24 de desembre de 1794 que va actuar, de facto, com un veritable govern autònom. Es creà un cos de voluntaris, els terços de Catalunya, a càrrec de Joan Miquel Vives, així com generar una contribució de defensa per finançar l’esforç bèl·lic. De manera espontània partides de miquelets com les de Pineda, Brichfeus o Senespleda, atacaven els francesos pel seu compte. Es va organitzar una defensa d’uns 20.000 soldats, miquelets i sometents al càrrec de José de Urrutia que va contenir el front, que es va estabilitzar a l’Empordà mentre continuava la defensa del Setge de Roses fins a la caiguda de la ciutat el 3 de febrer de 1795 i l’evacuació via marítima després d’uns mesos de setge. El monument El monument, promogut per “Le Groupement des Anciens Enfants de Troupe de l’Aude et des Pyrinees Orientales”, s’ha instal·lat en el lloc on, segons documents i segons la memòria popular, estava situat el comandament del General Dugommier i on el timbaler Pierre Bayle va ser ferit de mort. Pierre Bayle va ser inscrit com a voluntari l’1 d’abril de 1793 a Limoux i consta inscrit al llistat del vuitè batalló de l’Aude fins la data de la seva mort. Va prendre part en la conquesta dels Pirineus Orientals igual que el seu pare, lloctinent d’infanteria, el seu germà, caporal tambor i la seva mare bugadera al batalló. Va ser el primer infant pertanyent a la tropa que va morir en combat. Pel seu comportament heroic, va ser citat a l’ordre de l’armada del General Dugommier, que va obtenir per a ell i per a la seva família el “Dret al Reconeixement Nacional”, per ordre de la “Convention”.

Intersección

Barraca de Biure

Antigua cantera

Izquierda arriba

Memorial Jaques Dougommier

Ojo, aquí es la segunda vez en mi vida que veo un monumento a un general del ejército invasor. Mare de Deu! Nombrado general del Ejército de los Pirineos, durante la guerra del Rosellón, fue el encargado de recuperar los territorios roselloneses perdidos a manos de los españoles, comandados por el general Antonio Ricardos, conde de La Unión. Reorganizó el ejército y lo reforzó, debilitado como estaba por los incesantes ataques inútiles contra posiciones fortificadas de los españoles durante el periodo anterior. Entre el 28 de abril y el 1 de mayo de 1794 venció definitivamente en la batalla del Voló sobre los españoles dirigidos por el conde de la Unión, y aseguró la reconquista del Rosellón. Port Vendres, defendido por 400 franceses realistas de la legión Panetier, también cayó. A continuación, pasó a la ofensiva a la otra banda de los Pirineos, y tomó San Lorenzo de la Muga. Murió el 18 de noviembre durante la batalla de Roure, como consecuencia de una bomba española que cayó en su punto de observación, establecido en la montaña de Mont-roig.

Bunker

Izquierda arriba

Bunkers

El Mont Roig

Castell de Mont Roig

El Castell de Mont-roig, o Torre de Mas Puig, és un antic castell termenat ara en ruïnes situat al cim del mateix nom a 276 metres sobre el nivell del mar, al terme municipal de Darnius. Segons la llegenda el nom prové de la sang de la dama del castell i el seu amant, que foren assassinats pel marit d’ella en un atac de gelosia. Ara bé, el nom segurament prové del fet que el terreny argilós dona tonalitats vermelloses tant a la muntanya com a les parets del castell, que aprofiten aquest material. El castell és visible des de molts punts de la contrada. S’hi pot accedir des de la pista forestal que comunica Darnius i Biure i acabar de pujar-hi a peu. Història Està documentat el 1070 quan Guillem Bernat tenia el castell de Mont-Roig («Monte Rogo») pel comte de Besalú, segons consta en el jurament de fidelitat que els nobles de Besalú reteren al comte Bernat II. Al segle XIII apareix un Ramon de Mont-roig («Monte Rubeo»), arxilevita de la catedral de Girona. L’any 1292 hi havia 18 homes destinats a la seva defensa, dada que delata la importància de l’enclavament. Segons el fogatjament del 1359, al castell de «Munt-roig» hi vivien 8 famílies. Els senyors de Mont-roig tenien el castell en feu dels senyors de Darnius. La seva situació estratègica motivà que l’any 1794, fos escenari d’una batalla de la Guerra Gran amb els francesos. Aquesta acció es coneix amb el nom de la batalla de Mont-roig o de Darnius; els francesos li diuen de la Muntanya Negra. Fou destruït i abandonat. Arquitectura En queden poques restes i només es conserva algun mur en molt mal estat de conservació, al qual s’hi poden veure els merlets i algunes sageteres. El turó està delimitat per la muralla que es conserva en la seva pràctica totalitat i que ressegueixen el perfil orogràfic del terreny. La torre de planta quadrada s’alça en el sector sud, on la muralla presenta un tram emmerletat. A l’interior del castell resulta difícil distingir-ne els elements atès que es troba pràcticament cobert per l’enderroc del mateix edifici. El subsol del castell està foradat per les galeries d’una mina de talc que va estar en explotació fins entrada la segona meitat del segle XX. Tot i així, el seu estat de conservació és força bo, ja que conserva bona part de les estructures, encara que moltes s’hagin refet durant els segles XVII i XVIII. Un dels llenços del mur, situat a migjorn, pot ser medieval; és format per pedres de mida petita, no gaire retocades i algun cop col·locades en posició inclinada.

Bunkers

Más Rajol

Intersección

Bunker

Waypoint

Pont del Riu Ricardell

Izquierda abajo

Bunkers