Biure-Monument al Timbaler Pierre Bayle- Búnquer de Mont-roig-Castell de Mont-roig.

Sant Esteve de Biure

Tipus Edifici religiós Període Segle XVIII Estil Barroc Situació Plaça de la Constitució, 1 L'església parroquial de Biure, dedicada a sant Esteve, està situada a la part alta del poble i el seu campanar és un punt de referència visual a tota la vall. Està documentada des de l'any 1107, tanmateix l'edifici actual és una reconstrucció duta a terme entre els anys 1702 i 1703. Té una sola nau coberta amb volta de llunetes i capçalera poligonal. El campanar, de base quadrada, és vuitavat a la part superior. La portada, amb una inscripció a la llinda, està presidida per una fornícula amb la imatge del sant patró.

Caní Pierre Bayle

Dreta

Monument a Pierre Bayle

Va néixer el 8 de febrer de 1783 a Tourreilles d'Aude. Va seguir els seus pares: el pare, Jean Baptiste, era tambor major, la seva mare, Margarita, cantinera i el seu germà, gran caporal-tambor, des del seu allistament a Limoges en el vuitè Batalló de Voluntaris de l'Aude el dia 1 d'abri de 1772. Amb tots els reforços disponibles, reunits a Salses le Château, van fer una ofensiva per trencar l'encerclament que els espanyols feien sobre Perpignan. El 17 de setembre de 1793 el seu batalló participa a la batalla de Peyrestortes on rep el seu bateig de foc. Batalla que van guanyar. Durant l'hivern 93-94 aprèn l'ofici de tambor en el camp de la Unió de Perpignan, Quan a l'abril de l'any 1794 les forces franceses reprenen l'ofensiva, s'integra a l'estat major de la divisió Augereau i guanyen la batalla del Boulou. Replegats els espanyols a l'altre costat de la frontera Pierre participa a les batalles de La Muga hns el setembre de 1794. Després de la batalla de la muntanya de la Terra Negre, Pierre Bayle es troba en la primera línia de foc. Els francesos pateixen assetjaments continuats dels espanyols que s'infiltren entre les linies enemigues. Al final Augereau decideix acabar amb aquests alacs preparant una emboscada a l'oest de Passamillas. El 31 d'octubre el cap de Pierre li pregunta si se sent capaç de portar a terme una acció de distracció per apaigavar la fressa de l'artillena lleugera: *Et sents amb forces per repicar de matinada la Diana i així evitar que l'enemie escolti el desplegament de la nostra artilleria leugera?" Pierre con la valentía y la candidez de sus once años y medio le responde "Puede uno ser víctima de cualquier debilidad cuando se trata de servir a tu País?" Murió el 1 de noviembre de 1794 a causa de un obús que le explotó en la cabeza. El general Dugommier lo citó en el diario de guerra por su valor. És así como se convierte en el primer niño soldado tambor que muere en combate en el campo de honor por Francia y siempre será un símbolo para todos los "Infants de Troupe" de la Republicà francesa

Panoràmica poble Biure

Panoràmica

Dreta a munt

Esquerra

Esquerra

Antiga pedrera

Esquerra corriol

Camí esquerra

Panoràmica

Fauna

Arboç

Addicionalment pot rebre els noms d'albuixec, arboç mediterrani, arboçó, arboços, cirera d'arbocer, cirerer, cirerer dels llops, cirereta de pastor i llipotet. També s'han recollit les variants lingüístiques no acceptades aborcé, aborcer, abrocé, alberconer, alberçoner, albocer, albocera, alborç, alborcer, alborcera, alborço, alborçó, alborocera, alborsé, alborser, alborsera, alborso, albrocé, albrocer, alidoni, ambrocer, arboço, arboix, arborcer, arborer, arborèr, arborser, arborsos, arbós, arboser, arbosera, arbosser, arbossera, asborcé, asborcer, auborcer, aubrocé, bocer, bolsos, borser, borzer, bosser, cirerer d'aubó, esbrosser, llicotet, llicutell, llicutet, madronyer, madronyo i modronyo. El fruit, comestible, pot rebre els noms d'arboça, cirera d'arboç, cirera de pastor o llipota. Addicionalment pot rebre els noms d'arboces, cireres d'arboç, cireres de pastor, cirereta d'arboç, cireretes d'arboç, cireretes de pastor i llipotes. També s'han recollit les variants lingüístiques no acceptades alboç, alborç, albors, auborç, boç, borç, cireres d'aubó i madronyo. L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Pot arribar a fer fins a 10 metres d'alçada amb les branques joves enrogides i peludes, formant una capçada ovalada. Té una escorça de color marró fosca molt característica que es desprèn a tires. Els brots de les tiges són una mica rosats i piloses. Les fulles, d'entre 4 i 10 cm, són lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat, brillants de color verd fosc pel feix i una mica més clar al revers. L'arboç adquireix un color vermellós a l'hivern. Les flors, d'uns 7 mm, són blanques o verdoses, en forma de gerreta, dirigides cap avall amb l'extrem caragolat cap enfora. Es presenten reunides en grups. Floreix entre els mesos d'octubre i gener coincidint amb els fruits madurs. El fruit, anomenat arboç, és una baia esfèrica, carnosa, groguenca per dins i granulada i aspra per fora, groga-ataronjada als seus inicis posteriorment esdevé vermella a la maduresa. El fruit vermell característic triga un any a madurar, per això és ideal en jardineria, ja que pot presentar flors i fruits alhora. Els arboços són carnosos i dolços, per la qual cosa són comestibles, però en grans quantitats és indigest, a causa de la quantitat d'alcohols que posseeix. Té la particularitat que si els fruits es mengen en grans quantitats provoquen mal de cap i poden arribar a emborratxar pel contingut alcohòlic. Amb els fruits es poden fer begudes alcohòliques.

Collada mont-roig

Esquerra petit camí a placa memorial

Memorial al general Jacques Dugommier

Jacques François Dugommier (Trois-Rivières, Guadalupe, 1 d'agost de 1738 - muntanya de Mont-roig, Darnius, 18 de novembre de 1794) fou un general francès. Dugommier s'incorporà al servei quan tenia dotze anys, a la companyia dels cadets de les colònies, a Rochefort, on ascendí i rebé la Creu de sant Lluís. Lluità des del 1759, quan participà en la defensa de l'illa de Guadalupe contra els britànics, i el 1762 a Martinica, durant la Guerra dels Set Anys. Prengué el nom de Dugommier el 1785, i després de 25 anys de servei a les colònies, es retirà per ocupar-se de l'explotació de les seves terres a Guadalupe. Al principi de la Revolució, es distingí com un patriota i fou escollit membre del parlament colonial i comandant de la Guàrdia Nacional de Martinica, on tingué una part molt activa en els desordres que agitaren l'illa. Tornà a França el 1792, sent elegit diputat de la Convenció Nacional. Rellevà Jean-François Carteaux com a comandant de l'exèrcit d'Itàlia, amb el qual dugué a terme el setge de Toló, llavors en mans dels britànics, i seguint els consells del seu capità Napoleó Bonaparte, aconseguí prendre la ciutat el 1793, tot distingint-se per la seva humanitat després de rendir el lloc. El setembre del 1793, durant la guerra de la Primera Coalició, forçà la retirada de les tropes piamonteses, aliades d'Àustria, en diversos combats. Nomenat cap de l'exèrcit dels Pirineus, durant la Guerra Gran fou l'encarregat de recuperar els territoris rossellonesos perduts a mans dels espanyols comandats pel general Antonio Ricardos, comte de La Unión. Reorganitzà l'exèrcit i el reforçà, debilitat com estava pels incessants atacs inútils contra les posicions fortificades dels espanyols durant el període anterior. Entre el 28 d'abril i l'1 de maig de 1794 vencé decisivament a la batalla del Voló sobre els espanyols del comte de la Unión, que assegurà la reconquesta del Rosselló. Portvendres, defensat per 400 francesos reialistes de la legió Panetier, també caigué. Tot seguit, passà a l'ofensiva a l'altra banda dels Pirineus, i prengué Sant Llorenç de la Muga. Morí el 18 de novembre durant la batalla del Roure, com a conseqüència d'una bomba espanyola que caigué al punt d'observació que havia establert a la muntanya de Mont-roig. Va escriure una Mémoire sur la Catalogne, l'any 1794, en què defensava l'annexió de Catalunya, on escriu: «Le catalan est brave, actif, laborieux, ennemi de l'Espagne. Il a toujours aimé la liberté.» Fou sepultat a la fortalesa de la Bellaguarda, al bastió que mira cap a Espanya, i el seu nom fou inscrit al Panteó de París, alhora que Napoleó llegà 100.000 francs al seu fill. Actualment, és enterrat a Perpinyà en un monument en forma de piràmide. A pocs metres del Búnquer al turó de Mont-roig hi ha una placa que recorda la mort en combat d'aquest general, comandant de l'exèrcit dels Pirineus Orientals.

Esquerra

Collada

Seguim corriol a munt

Vistes al castell de Mont-roig

Dreta

Castell de Mont roig

El castell de Mont-roig està situat al veïnat de Mont-roig, a uns 4 km de Darnius, dalt de la muntanya del mateix nom (301 m), que el converteix en un mirador incomparable entre els rius Ricardell i Llobregat. Mont-roig en l’actualitat són les restes d’un castell atermenat documentat el 1070. Es conserven diversos panys de muralla i les restes de tres torres. El llenç del mur situat a migjorn podria ser medieval. Segons la llegenda, el nom prové de la sang de la dama del castell i del seu amant, que foren assassinats pel marit d'ella. Ara bé, la denominació Mont-roig segurament prové del fet que el terreny argilós confereix tonalitats vermelloses a la muntanya i les parets del castell, bastides amb aquest material. S'hi accedeix des de la pista forestal que comunica Darnius i Biure, tot i que s’hi ha d’acabar de pujar a peu. El turó està delimitat per la muralla i la torre s'alça al sector sud, on aquesta presenta un tram emmerletat. El subsol del castell està foradat per les galeries d'una mina de talc que va estar en explotació fins la segona meitat del segle XX.

Búnquer

Cova

Castell de Mont roig

El castell de Mont-roig està situat al veïnat de Mont-roig, a uns 4 km de Darnius, dalt de la muntanya del mateix nom (301 m), que el converteix en un mirador incomparable entre els rius Ricardell i Llobregat. Mont-roig en l’actualitat són les restes d’un castell atermenat documentat el 1070. Es conserven diversos panys de muralla i les restes de tres torres. El llenç del mur situat a migjorn podria ser medieval. Segons la llegenda, el nom prové de la sang de la dama del castell i del seu amant, que foren assassinats pel marit d'ella. Ara bé, la denominació Mont-roig segurament prové del fet que el terreny argilós confereix tonalitats vermelloses a la muntanya i les parets del castell, bastides amb aquest material. S'hi accedeix des de la pista forestal que comunica Darnius i Biure, tot i que s’hi ha d’acabar de pujar a peu. El turó està delimitat per la muralla i la torre s'alça al sector sud, on aquesta presenta un tram emmerletat. El subsol del castell està foradat per les galeries d'una mina de talc que va estar en explotació fins la segona meitat del segle XX.

Dreta a baix

Mas del rajol

Pou

Esquerra

Esquerra GR-2

Resclosa malahuradament avui sense aigua riu ricardell

Riu ricardell

Pont

Recte

Ricardell

Dreta

Pont riu Ricardell

Esquerra

Esquerra

Camí costat riu

Esquerra creuem pasera

Pont

Recte

Ricardell

Biure

Font