Blanes - Sant Feliu de Guíxols [24/03/2016]

Ruta des de la roca de sa Palomera de Blanes (inici de la Costa Brava) fins a la platja de Sant Feliu de Guíxols, passant per Lloret de Mar, Canyelles, Tossa de Mar (volta pel poble) i Salionç, travessant també altres urbanitzacions i visitant algunes de les cales i platges de la costa. Amb l'objectiu de resseguir el recorregut més pròxim al mar, algunes vegades els camins que s'han seguit són força perillosos. A més a més, les urbanitzacions i propietats privades han destrossat sense miraments parts dels camins de ronda.
Només començar, a un dels extrems de la urbanització de la Cala Sant Francesc hi ha una tanca que impedeix prosseguir el recorregut prop del mar; tanmateix, tot i que la recomanació és passar pel Camí de Santa Cristina fins arribar a la Cala s'Agüia, en aquest cas s'ha vorejat la tanca fins a fer la volta, ja que es va creure equivocadament que el camí era públic (més endavant, abans d'arribar a la Cala s'Agüia, apareixerà una altra tanca que caldrà evitar travessant el bosc).
Poc després, un cop a la platja de Santa Cristina, la situació es torna a repetir. Al final de la platja hi ha una tanca que impedeix continuar el camí arran de mar. Com abans, es decideix grimpar (literalment) pel bosc, però aviat es fa evident que aquesta part tampoc és pública, de manera que, un cop a dalt, cal desviar-se una mica per anar a trobar l'Avinguda de sa Boadella, ja que tot el recinte està envoltat de tanques infranquejables. En aquest cas, la recomanació és indiscutiblement anar a trobar el camí de Santa Cristina passant per davant de l'Ermita de Santa Cristina, fins enganxar l'Avinguda de sa Boadella i continuar el recorregut, perquè el camí que aquí es presenta és perillós i molt difícil a causa del pendent.
Un cop passat Lloret de Mar, i just abans d'arribar a la platja de Canyelles, hi ha un túnel que permet passar de la Ronda d'Europa al carrer de França. El mapa ja ho indica, però cal aclarir que, a causa de la poca cobertura GPS a dins del túnel, una de les coordenades del mapa es desvia considerablement; simplement cal obviar-la.
També caldria dir que el tram final abans de baixar a la Cala Morisca és una mica perillós i per aquest motiu hi ha habilitades unes cordes per fer més fàcil el descens. Un cop travessades les platges de Llorell, i situada dalt de la Cala d'en Carlos, s'hi pot trobar una font; l'aigua que en surt té una gran quantitat de clor, de manera que és útil per a refrescar-se però no és recomanable beure'n a causa del mal gust que té. Una mica més endavant, marxant des Llevador i dirigint-se a Tossa de Mar, el camí acumula força desnivell i és més cansat.
A partir de Tossa de Mar, algun tram del camí cal fer-lo per carretera. Pot ser perillós però, per sort, no és massa transitada. A Salionç, el mapa indica una drecera pel bosc; el més recomanable, però, és seguir el camí i fer la volta, ja que pel bosc no hi ha camí i cal grimpar.
Des de la platja de Vallpresona fins al final de la platja del Senyor Ramon, el camí discorre entre roques; tot i que en general no és difícil de seguir (unes marques blaves indiquen el camí), cal anar amb molt de compte i estar preparat. Al final de la platja del Senyor Ramon, i per arribar fins a Canyet, hi ha unes escales per evitar les roques. Tot i això, el segon tram d'escales condueix a una porta tancada i cal recular, mentre que si només es fa el primer tram, el posterior descens per arribar a la platja de Canyet és molt inclinat i dificultós (aquest últim és el que segueix el nostre recorregut).
Entre Canyet i Puntabrava, el recorregut deixa la carretera per endinsar-se al bosc fins a trobar la Cala Urgell. En aquest punt cal avisar molt clarament que aquest camí és impracticable (així està indicat al mapa), i que la recomanació, sense cap mena de dubte, és seguir per la carretera. Cal avisar perquè aquest camí (més o menys inventat), a part de passar entre bardisses i terrenys molt esllavissadissos i al costat de precipicis, obliga a passar entre roques (de la Cala Urgell a la Cala d'en Bosc) de grans dimensions i gens segures, res a veure amb les roques que s'han travessat abans (a la platja de Vallpresona).
Finalment, una vegada arribats a Sant Feliu de Guíxols, encara apareixen un parell de tanques més que impedeixen seguir el camí a tocar del mar. La primera, que ens obliga a recular, al costat de l'Ermita de Sant Elm, i la segona, abans d'arribar al Port Salvi, davant per davant de l'illa de Sadolitx.