Blanes: Santuari del Vilar i Turó del Vilar. Ruta circular des de Sant Pere del Bosc.

Avui hem anat des de Lloret de Mar cap a Sant Pere del Bosc i un cop passat aquest, hem deixat el cotxe a la cruïlla de la pista que ve de Blanes per anar cap a Montbarbat.
Anem seguint la pista fins trobar un indicador que ens dirigeix a l'esquerra cap el Santuari del Vilar i cap allà anem.
Passem pel davant de Cal Mònic, una bonica masia restaurada i seguim fins El Vilar.
El santuari del Vilar és un conjunt monumental format per l'ermita, la masia adossada i els patis exteriors. L'ermita és de nau coberta a dues aigües sobre volta de canó, amb capella lateral, absis, un gran presbiteri amb capçalera de dos plantes i campanar d'espadanya als peus de la nau. A l'entrada hi ha una àmplia porxada d'accés.
La primera notícia del Santuari és de 1323, quan el Bisbe de Girona Pere de Rocabertí esmenta l'obligació del rector de Blanes a oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc. Malgrat això, existeix la tradició, inclosa en l'obra de Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), el "Llibre dels feyts d'armes de Catalunya", segons la qual la imatge hauria estat trobada el 5 d'agost de 1012 per una pastoreta en una font propera al Vilar.
El segle XVIII es farà el cambril de la Verge i un retaule barroc. Durant els fets revolucionaris de 1936-39, l'ermita fou incendiada i desaparegué l'altar barroc, els exvots i altre mobiliari, encara que la imatge fou conservada amb molt d'esforç, amagada al bosc. Aquesta imatge, d'uns 50 centímetres i de fusta policromada amb la Verge i el seu fill a la falda, s'ha datat de la segona meitat del segle XIII. Al Santuari es conserven diversos exvots. Hi destaca un rem, en record i homenatge de la cèlebre narració "El rem de trenta-quatre", publicada el 1904 i obra de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms.
Vist el Santuari anem seguint camins i corriols, alguns en força mal estat, fins tornar a recuperar la pista original del començament de la ruta que va a Montbarbat.
Però tot seguit la deixem de nou per pujar al Turó del Vilar, de 273m. i punt més alt de la ruta d'avui. El turó és plé d'eucaliptus que fa uns anys es van cremar en un incendi però la majoria han tornat a rebrotar.
I feta la volta al Turó, tornem a la pista principal fins arribar al cotxe.