Boal de les Serveres/Pas del Cossi/Galatzó/Font de Dalt/

PER FAVOR, LLEGIU PRIMER EL TEXT DEL MEU PERFIL ABANS DE SEGUIR AMB LA DESCRIPCIÓ DE LA RUTA. GRÀCIES!

Encete la temporada d'excursions 2017/2018 en la meua nova casa: Mallorca.

Ha sigut la segona presa de contacte amb les rutes mallorquines, ja que a juliol faig fer la interessantíssima volta de Banyalbufar a Estellencs. Coneixia Mallorca de vegades anteriors, i ja m'agradava... Però a mida que vaig vivint en esta terra complexa entre la mar, més m'atrapa i més la vull. La volta de huí és molt d'ací: bellíssima, variada i amb nivells de dificultat varable. Què colló, com ha de ser una bonica excursió!

Deixem el cotxe al km. 97 de la Ma-01 entre Estellencs i Andratx. Jo he vingut per Andratx i l'inici del camí te'l trobes a la dreta en una davallada. No té pèrdua. La pista de pedres i terra és ampla però empinada. Al poc de pujar hi ha la primera intersecció que ens porta a Capdellà i a l'esquerra a Galatzó. Seguim a l'esquerra per seguir la ruta de Galatzó. El camí és ample i a poc apleguem al Boal de les Serveres.

En este punt, podem triar entre pujar per la Font de Dalt o pel Pas del Cossi. Jo he triat el Pas del Cossi. Avançarem i deixarem una xicoteta cabana a mà dreta. Seguirem el camí que va orientant-se direcció sud. La senda va fen-se més estreta i anem guanyant altura. Les vistes són acollonants, xè!!!!

Avançarem fins una collada, la qual domina el pic del Galatzó, ben visible. Seguirem les fites indicatives de fusta (uns postes amb una fletxa pirografiada) pujant cada vegada més i "gaudint" (hehehehe) de l'augment de dificultat.

Després de suar un poc, d'al·lucinar amb el paisatge i fotografiar cabres muntanyeses, apleguem a la cruïlla on s'inicia la pujada al cim del Galatzó. Si no es trobem amb forces, este és el punt on inicia la devallada a la Font de Dalt (o també a la Font des Pi). Jo no em trobava amb forces (feia quasi dos mesos que no feia una ruta amb este nivell d'exigència) però he dit: "Refotre, i ara me n'he de tornar? Els collons!" I he tirat cap amunt com un bon xiquet.

La muntada al cim és dureta. Però com és de dura és de xula. Hi ha algun tram que he usat les mans per trepar un poquiu, però res que un xiquet no puga fer. I al final, el cim (amb una colla d'alemanys...) Una passada de tomaca! Ara toca dinar, reposar un poc i davallar. Ara la ruta vira nord (desfer el camí del cim) i després, a poc a poc, anirà voltant-se cap a ponent.

La baixada pel carrascar que porta a la Font de Dalt (he intentat anar a la Font des Pi, però no he tingut forces de veritat) és absolutament espectacular. Hi ha unes carrasques que seran més que centenàries... La solitud t'envolta, com l'ombria que va tragant-te a poc a poc. Ombria, carrasques, falgueres i pau. Ah! I el mur que m'acompanya a la Font de Dalt!

Seguim la pista, que va obrint-se i tornen a aparéixer les indicacions (en Comic Sans!) que ens tornen al Boal de les Serveres. La volteta va acabant-se, és una pena. Només resta fer el tram de tornada per on hem vingut i, jo, encantat de la vida, he promès que tornaré moltes més vegades.

Fins l'altra. I per favor, sigueu respectuosos amb la Muntanya i no deixeu brossa o botelles de plàstic, que a l'inici n'he vist un fum... Les he agafat i les he tirades al contenidor. Guarros!