Boldís Sobirà - Boldís Jussà - Lladorre - Boldís Jussà - Boldís Sobirà

Una excursió curta per EXPERIMENTAR i descobrir la baixada des de Boldís Sobirà fins a Lladorre, pensant en fer més endavant la volta sencera per Lleret i Tavascan.
Però la tornada se'ns ha complicat, ja que ens ha plogut arribant a Lladorre i hem intentat tornar pel camí antic de Lladorre a Boldís, i ens hem embolicat bastant.
Així que, IMPORTANT, no feu massa cas de la ruta de tornada.

Sortim de Boldís Sobirà pel camí antic de Tavascan, que seguirem durant uns 15 minuts fins arribar al desviament que porta cap a Boldís Jussà. Agafem aquest trencant, travassem el poble de Boldís Jussà fins a la carretera, i allà mateix hi comença una pista que baixa fins al torrent de Sant Miquel, ben a prop.

Un cop el travassem, agafem el camí de la dreta que baixa cap a Lladorre. Al principi el camí segueix força paral·lel al torrent, però mica en mica se'n va distanciant. Està marcat amb senyals grogues, però en algun moment ens despistem. Sobretot arribant a la vall, ja que començava a ploure i veiem que el camí es separa bastant del poble de Lladorre, fins a darrere el càmping del costat. Així que l'últim tram hem agafat una petita drecera per baixar pel dret fins a la pista que ens durà cal a Lladorre en 2 minuts.

Un cop a Lladorre, hem trobat un home del poble molt atent a qui li hem preguntat per una alternativa per tornar a Boldís i ens ha parlat del camí antic, per on abans hi pujaven els animals (quan no hi havia la carretera).

Així que sortim de Lladorre per la carretera que puja a Boldís (amb molt de compte ja que és ben estreta), busquem el trencant que ens havia explicat aquell home just després de l´ultima casa però no el trobem. Fins que uns 500m després, a l'esquerra, veiem un caminet estret, i prou ben marcat que va pujant entre trams de pedra seca. El seguim durant una estona, però en algun dels trams amb més vegetació ens debem haver despistat i hem seguit per un prat que ens ha dut novament a la carretera.

La travessem, seguim pel lateral d'un prat i veiem el torrent de Sant Miquel que baixa per allà aprop. Aquí és quan ens hem embolicat de valent: el torrent baixa 1m quasi per sota del nivell del prat, és estret però no és fàcil de travessar, i ple de matolls, ortigues i esbarzers. Tot i no veure clar cap camí, intuïem que podríem arribar al camí per on hem baixat, així que travessem el torrent amb diversos "records" a la pell, i continuem pel lateral dels prats tot pujant. Finalment trobem una pista, ens aventurem, i en uns minuts tornem a la carretera: no pot ser! Cansats, amb gana, i amb ganes d'arribar decidim pujar per la carretera amb molta cura: es fa pesat, però ja no quedava massa paciència.

Un cop a Boldís Jussà, fem un bon descans en el banc del costat de la carretera i sota una bona ombra. I finalment, agafem el mateix camí que a l'anada però en sentit contrari, travessant el poble, pujant fins al camí antic de Tavascan, i cap a la dreta caranejant fins a Boldís Sobirà.

NOTA: el petit de la colla té 5 anys.