Boldís Sobirà - Bordes de Folguero - Estany Estanilles - Coll - Pic Montarenyo - Pleta de Ceps - Pla de Guanes - Boldís Sobirà

COMPTE! La baixada des del coll del Montarenyo millor fer-la pel mateix lloc on hem pujat, per l'Estany Estanilles. Per on hem baixat nosaltres hem patit bastant i no hi tornarem: pendent molt fort, roques, tartera, punxes, i cap camí.
Almenys amb nens, no hi tornarem!

Sortim de Boldís per la pista i de seguida ens desviem amunt, entre pista i camp a través arribem a les Bordes de Folguero.

Seguim pujant sense camí, pel dret fent ziga-zaga deixant les bordes al darrere i avall. Trobem el camí i seguim pujant fent "Z" fins que arribem al filat. L'atravessem i girem a l'esquerra, travessem un parell de rierols i seguim caranejant. Sembla que ens allunyem de la vessant de pujar, però el camí torna a girar quasi 180° i enfilem de cara a la vessant.

Tornem a trobar el rierol i el travessem i seguim al seu costat, amunt i ell a la dreta. De seguida comença la pendent de nou, en un tram cremat i on costa veure el camí: ens l'inventem. La referència és una borda en runes a la part de dalt a la dreta.

Hi arribem i seguint pujant deixant la borda a la dreta i allunyant-nos-en amunt i esquerra, també entre troncs cremats. Un cop a dalt girem a la dreta, ara un xic més pla i sense cremats, i pugem mirant la vessant que ens durà al coll del Montarenyo.

Al cap de poc arribem a l'Estany Estanilles, no massa gran ni profund, però un petit oasis per aquí (aigua ben verda ..., però xulu). A partir d'aquí, i mica enica, la paret es va tornant més dreta, sobretot el tram final d'arribar al coll. Es fa pesat, però la recompensa un cop a dalt del coll (2.450m) no té preu: unes "esplanades" tipus estepes, immenses i ben tranquil·les.

Des d'allí, al final de l'estepa veiem que puja el tram final del Montarenyo. Ens hi arribem, molt suau, i fem el cim. Des de dalt, a l'altra banda hi ha uns paisatges impressionants, amb unes carenes verdes que no s'acaben.

Tornem i baixem cap al coll, i un cop allí, ERROR: per no tornar pel mateix camí, voregem el turonet que tenim al costat per baixar directament cap als camins que duen a la Pleta dels Ceps.

És una baixada molt dreta, sense camí, per roques i pedres que van avall, i punxes. Un descuit i te'n vas de dret pel precipici cap a la vall on hi ha la cabana del pastor. Cap a l'esquerra vèiem més avall el camí que dur cap a la Pleta i l'Obac per dalt, però arribar-hi és un PERILL: almenys amb nens (10, 8 i 4 anys).

Se'ns ha fet molt llarg, i després seguint per un caminet amb la cabana a baix a la dreta, i endavant. Hem perdut el camí i hem seguit avançant tot baixant a poc a poc, perquè sabem que uns 50-100m més avall hi ha el camí. Finalment el trobem i arribem a la Pleta dels Ceps, amb vistes formidables cap a Boldís.

Seguim avall i de seguida entrem a l'Obac de Barrés, i pel caminet xino-xano i seguint les marques verdes arribem a la pista que ens duu al trencall per baixar a Boldís Sobirà. Girem a la dreta, passem pel Pla de Guanes, agafem la pista i baixem fins a Boldís, agafant a mig camí el trencall de la dreta que ens baixa pel dret i ens estalvia molta pista (una pusta amb trams llargs plens de grans caques de vaques i mosques, tipus túnel del terror).

I arribem a Boldís passant abans per la font de la Plana per refrescar-nos.

NOTES:
* El ritme de l'excursió el marca el petit de casa, de 4.5 anys, que ha caminat tota l'estona.
* Al pic del Montarenyo (2.590m) només hi hem anat un servidor (el pare) i els dos grans (10 i 8 anys). La mare i el peque s'han quedat al coll (2.450m).