Boldís Sobirà - Obac de Castellassos - Coll de la Ribera - Montarenyo - Estany d'Estanilles - Pla de Guanes - Boldís Sobirà

Una excursió llarga i amb força desnivell, sense dificultat tècnica, però que requereix un mínim de preparació física. A casa l'hem fet tots 5, amb el petit de 5 anys, i hem trigat prop de 12 hores. La tornada es va fer dureta, estàvem força tocats de cames, i vam decidir fer-la per la nova pista que mutila la pleta de Ceps i l'obac de Barrés, tornant cap a Boldís Sobirà.

Sortim de Boldís Sobirà a les 9.30h (una hora més tard del que havíem previst) i agafem el camí antic que va caranejant fins a Tavascan. És un camí estret, i al cap de pocs minuts ja divisem a baix a l'esquerra el poble de Boldís Jussà. Bona part del camí és descobert, sense arbres que frenin el sol. El camí, a més, té alguns trams inestables a la vora esquerra, on cal anar en compte al posar-hi el peu.

De seguida trobem també un petit rierol que baixa, el riu de la Casa Valle, que baixa fins a desembocar al torrent de Sant Miquel. És molt estret, i el creuem en una corba obaga i pronunciada. El caminet va pujant i baixant, sense massa pendent, però sempre amb algun tros inestable (cal vigilar) i també amb altres trossos amb aigua i fang, que es poden superar bé a través de pedres i troncs (i alguna relliscada). També trobarem un parell o tres de trams on han habilitat unes cordes metàl·liques per més seguretat, però que realment no fan massa falta: són unes roques estables fàcils d'atravessar.

Amb uns 45 minuts des de la sortida arribem a un indicador davant d'una petita cabana. Des d'aquí surt el desviament que baixa fins a Tavascan, però nosaltres seguim la nostra súper-volta caranejant (i pujant) aquestes muntanyes. Així que seguim per darrere la cabana fins a trobar un petit caminet. A partir d'ara també ens ajudaran a seguir el camí unes marques grogues.

Anem seguint el caminet, sempre ben estret, a estones entre bosc, a estones sota el sol, a estones sobre terra, a estones sobre roques en alguna petita canal. Fins que arribem al torrent de Gimanlo, que el creuem i la continuació del caminet ens la trobem inundada per aigua que baixa cap al torrent. Són unes quantes desenes de metres fins que el camí torna a ser sec. Al cap de poc ens trobem unes passarel·les de fusta que faciliten el caminar durant uns metres. Poc després de pujar, arribem a l'entrada al bosc de l'obaga de Castellassos. Des d'allí, si ens apropem al marge amb molt de compte, es veu ben avall el poble de Tavascan.

Entrem als Castellassos i seguim caminant i pujant. De fet, des del desviament que havíem trobat fa estona per baixar a Tavascan, el pendent puja més fort, i anem alternant pujades de força pendent, amb altres trams planers. I a dins l'obaga també notem com el pendent és pronunciat. A més, haurem de pujar un tram per la canal de Castellassos, un trenca-cames de pedres, que per sort no és massa llarg. Per aquí ja creuem la cota de 2.000m d'alçada i seguim pujant.

Quan sortim de l'obaga de Castellassos, pugem per un petit coll per on hi baixa el riu de Boldís, un riu ben menut on aprofitem per carregar d'aigua en algun dels petits salts que té. Un cop superat aquest petit coll arribem a la coma de la Ribera, una "petita vall" regada per aquest riuet, i amb una cabana de pedra seca. Nosaltres ens hi hem trobat més d'una dotzena de cavalls pasturant, i que sense cap por se'ns han acostat bastant i ens han fet accelerar el ritme.

Hem atravessat aquesta petita coma i hem seguit pujant per l'altre extrem d'on hi havíem entrat, i de seguida arribem a un segon nivell de la mateixa coma de la Ribera, on hi ha la bassa de la Ribera. El camí realment passa per la dreta de la bassa, però nosaltres ens hem embolicat i hem donat la volta per l'esquerra. La bassa és petita, però el terreny que l'envolta està força enfangat, i està ple de petites granotes saltant de banda a banda. Són granotes de poc més d'un cm, i n'hi ha a dotzenes (de fet, n'hem vist més d'un centenar!), és espectacular.

Fem una parada al costat de la bassa per dinar, juguem a tirar pedres a la bassa per intentar fer el màxim de rebots i també per arribar a l'altra vora de la bassa, i finalment reprenemt l'excursió (per cert, a la bassa també hem vist un parell de granotes d'edat adulta, saltant i nedant entre roques).

Ara tan sols resta pujar fins a la collada de la Ribera, tot fent ziga-zaga's, i ara sí amb un cansament que comença a notar-se. Però un cop a dalt, les vistes ho compensen tot: mirant enrere veiem la serra de muntanyes que resten al nord i nord-oest, i cap a l'altra banda de la collada, les del S i SE, amb la Pica d'Estats entre altres.

Un cop aquí, volíem pujar al Montarenyo i ens hem embolicat un xic, ja que en comptes de caranejar tranquil·lament, hem pujat pel dret entre roques i herbes, arribant a un truonet, i després n'hem hagut de pujar un altre fins arribar a la falda del Montarenyo. Aquí hi haguéssim pogut arribar més ràpid i descansats si haguessim caranejat des del coll de la Ribera cap al sud.

La pujada final al Montarenyo no té gens de dificultat, i amb uns quants minuts ens plantem al cim (2.593m), novament amb unes vistes espectaculars a 360º. Des d'allí baixem cap al sud, amb vistes al pla del Montarenyo: un terreny amb poc pendent, amb herba cremada pel sol (groga), un xic irregular, i sobretot immens a banda i banda. Res a envejar a les estepes de Mongòlia. Seguim fins allà on acaben les estepes al sud, i en des d'allà veiem l'estany d'Estanilles a baix.

Baixem fins a l'estany per la pendent pronunciada però que entre roques i camí es pot baixar bé, fins que amb uns 15' arribem a l'estany. Estanilles és un estany petit, més gran que la bassa de la Ribera, i rodejat d'herba verda on convidaria a quedar-s'hi una estona. Nosaltres anem malament de temps, així que atravessem l'estany per l'esquerra, després seguim un camí que baixa per l'esquerra, fins acabar de baixar del tot fins a "l'olla" on hi ha una cabana dels pastors, que creuem del tot i tornem a pujar un xic fins arribar al inici de la pista nova.

La nostra idea era tornar per un xic més amunt, passant per la pleta dels Ceps i gaudint també per les bones vistes a les muntayes de l'est. Però ja són les 18.45h, estem força cansats, i sobretot el menut de 5 anys, comença a defallir un xic. Així que decidim tirar pista avall, ja que les cames no pateixen tant.

I a partir d'aquí ja no té massa història. Seguim la pista sencera fins al pla de Guanes, i d'allà agafem la pista que baixa fins a Boldís. En aquest cas, en comptes d'agafar el desviament i drecera pronunciada que surt a la dreta de la pista al cap d'uns 15', decidim donar la volta per la pista. És molt més llarg, però no maltracta tant les cames. Així que amb paciència i un petit sobre-esforç acabem arribanat a Boldís Sobirà poc després de les 21h.

NOTA: el petit de la colla té 5 anys.