Boldís Sobirà - (quasi) Mirador - Obac de Barrés - Pleta dels Ceps - (quasi) Estany d'Estanilles - Bordes de Folguero - Boldís

Una ruta circular molt maca, amb grans vistes, camí senzill, però dureta pel desnivell (800m aprox), que els hem pujat caranejant a poc a poc, però els hem baixat de cop pel dret.

Sortim de Boldís i pista amunt com ahir, passant també pel desviament cap al Mirador, però no hi hem anat. La pista és molt agradable, al principi un xic massa de sol, i després més ombra. Tot pujant per aquests boscos madurs on les branques i troncs que cauen no els neteja l'home sinó la fauna i flora del mateix bosc.

Es fa un xic llarg tot i la bellesa, fins que arribem a la zona solana, on després d'un petit descans hem continuat seguint els indicadors cap a l'Estany d'Estanilles. Primer és un tros de GR que ens desvia de la pista principal, i amb 10 minuts arribem a una pista d'encreuament on hem de girar a l'esquerra (recta pujaríem cap al Pla de Tudela) i ja no és GR. En el cartell indica que estarà marcat en groc, però les marques són VERDES!

Després d'uns metres de pista, seguim per un caminet estret entre arbres, pujant i caranejant la vall amb Boldís al peu. Sobre els 2.100m d'alcaldia entrem a l'Obac de Barrés. Després d'una bona estona i un cop fora dels arbres, pugem un xic cap a buscar un altre senyal: marca 25 minuts fins l'estany. Som a la Paleta dels Ceps (2.250m). Seguim caranejant ja sense pujar, excepte el tram final que puja un xic. Des de dalt es veu una petita vall amb una cabana i una borda al mig.

Ens pensàvem que allò era l'estany ja sec, però resulta que estava 5 minuts més enllà: no hi hem anat, teníem ganes de baixar.

Allà anàvem un xic perduts buscant el camí de baixada, i el pastor de la cabana ens ha vist i ens ha acompanyat un tros tot indicant el camí. Es diu Ivan i si per casualitat llegeixes això, moltes gràcies de nou.

Hem baixat entre troncs cremats i pedres, fins a una borda en runes que hem deixat a l'esquerra, sempre amb vistes al rierol, que l'hem travessat i hem anat a trobar el caminet entre arbustos, que baixa en ziga-zaga: primer per l'esquerra, després gira de cop cap a la dreta i aviat s'acosta a un tros de tancat. De seguida hi ha una obertura de la tanca a l'esquerra que hem de travessar i baixar camí avall.

Anem baixant fent més ziga-zaga, i aviat veiem més avall les Bordes de Folguero. Després hem perdut el camí, i hem baixat pel prat sec i trenca-cames directa fins a les bordes.

Al final de les bordes hi ha un tancat que per la part de dalt es pot obrir i agafar camí: hem de travessar el rierol, el primer tram de camí no està massa obert, i després seguim.

Aviat veiem avall a l'esquerra unes piles de pedra seca, i just a sota hi ha el camí que enllaça amb la pista que ens torna fins a Boldís.

NOTES:
* El ritme el marcava el petit: 4.5 anys, sempre caminant.
* En els descansos paràvem la gravació.